Arbúcies vol ser “municipi de muntanya”

“Que no siguem inclo­sos en la cate­go­ria de muni­ci­pis de mun­ta­nya és una ano­ma­lia que cal cor­re­gir”, diu Pere Gar­riga, alcalde d’Arbúcies. En l’últim ple el con­sis­tori ha apro­vat per una­ni­mi­tat (equip de govern, d’Entesa per Arbúcies, i ERC i Cup a l’opo­sició) for­ma­lit­zar la petició al Depar­ta­ment de la Vice­pre­sidència i de Polítiques Digi­tals i Ter­ri­tori per incloure Arbúcies en la llista de muni­ci­pis decla­rats de mun­ta­nya dins la zona Mont­seny-Gui­lle­ries-Lluçanès.

Ingres­sar en aquesta cate­go­ria ha de per­me­tre desen­vo­lu­par polítiques per fer front a la “regressió soci­o­e­conòmica i demogràfica” que afron­ten aques­tes pobla­ci­ons, i que s’agreu­gen per la difícil geo­gra­fia i la duresa del clima, així com per la insu­ficiència de la xarxa de comu­ni­ca­ci­ons i dels equi­pa­ments col·lec­tius. En aquest sen­tit, Gar­riga afe­geix que no s’entén que Arbúcies no tin­gui ja aquesta cate­go­ria perquè les carac­terísti­ques del muni­cipi demos­tren aquesta neces­si­tat: des de la presència de mun­ta­nyes com el turó de l’Home i les Agu­des fins al fet que el 93% de la superfície que ocupa el terme muni­ci­pal és fores­tal arbrada. Pel que fa a les comu­ni­ca­ci­ons, se subrat­lla l’existència de cen­te­nars de quilòmetres de pis­tes fores­tals, camins i cor­ri­ols que comu­ni­quen el cen­tre de la vila amb més de tres-cen­tes masies i cases de pagès, així com el nucli agre­gat de Joa­net i les sis urba­nit­za­ci­ons situ­a­des fora del nucli urbà. Altres agreu­jants que recull l’Ajun­ta­ment són el baix valor actual del pro­ducte resul­tant de la massa fores­tal (bona part aban­do­nada) i la baixa superfície de pro­ducció de con­reus (vora el 3% de la superfície total), que fan que Arbúcies es con­si­deri un muni­cipi des­a­fa­vo­rit i amb carac­terísti­ques simi­lars a diver­ses pobla­ci­ons de mun­ta­nya.

La petició del con­sis­tori obre la porta per aco­llir-se a mesu­res defi­ni­des en la llei d’alta mun­ta­nya de Cata­lu­nya amb la fina­li­tat “d’igua­lar el nivell de vida dels habi­tants al de la resta de Cata­lu­nya, tenint en compte la diver­si­tat dels cos­tos de pro­ducció”.