“La idea és tenir el 2023 tots els municipis amb fibra òptica”

Com que for­ma­ran part d’una nació digi­tal, amb una cons­tel·lació de sis nano­satèl·lits que han d’aug­men­tar la nos­tra capa­ci­tat en matèria de con­nec­ti­vi­tat i conei­xença. El que fa el Depar­ta­ment és gene­rar, d’alguna manera, esde­ve­ni­ments que gene­rin eco­sis­tema, i això s’ha traduït en diver­ses apos­tes impor­tants, com ara el Cen­tre Blockc­hain de Cata­lu­nya, que es fa a Girona, i l’Obser­va­tori d’Ètica en Intel·ligència Arti­fi­cial que hi ha a la UdG. A més, hi ha un mosaic d’altres estratègies més pun­tu­als, com ara el pro­jecte de paque­te­ria intel·ligent a Girona, el pro­jecte Volta a la Gar­rotxa per con­nec­tar pro­duc­tors locals i con­su­mi­dors des d’un punt de vista digi­tal i molt pro­ac­tiu, el sis­tema de vide­o­vi­gilància amb intel·ligència arti­fi­cial a Maçanet de la Selva, i l’àrea 5G a Girona amb el pro­jecte del cor­re­dor medi­ter­rani.

En la millora de la des­car­bo­nit­zació inter­ve­nen les polítiques digi­tals. Si millo­rem el tele­tre­ball i s’ins­tal·la com un hàbit en el nos­tre sis­tema pro­duc­tiu, hem cal­cu­lat que hi haurà un des­cens del 24% de les emis­si­ons de CO2. En polítiques digi­tals, a Cata­lu­nya s’ha cal­cu­lat que hi ha 130.000 tre­ba­lla­dors en temes de tec­no­lo­gia digi­tal; per tant, sumen més que tots els sec­tors de l’auto­moció junts i, a més, estan molt ben pagats, amb un sou mitjà de 45.000 euros. I calen més tre­ba­lla­dors: en aquests moments, ja s’ha cal­cu­lat que uns 60.000 més. Per tant, cal crear voca­ci­ons en aquest sen­tit, i també amb pers­pec­tiva de gènere, perquè no es repe­tei­xin els patrons del patri­ar­cat que hi havia ante­ri­or­ment.

Ara hi ha 455 quilòmetres des­ple­gats i la idea és doblar aquesta capa­ci­tat el 2022 i el 2023 ja tenir con­nec­tats tots els ter­mes muni­ci­pals. Aquí no actuem sols: tenim el par­te­na­riat de la Dipu­tació de Girona i, per tant, ens hem d’adap­tar els uns als rit­mes dels altres.I tenint en compte que el que fa el Depar­ta­ment és por­tar la rasa fins al nucli, més enllà, es posa a dis­po­sició dels ope­ra­dors pri­vats, que, a vega­des, no aca­ben d’apro­fi­tar aques­tes pos­si­bi­li­tats. En això estem tre­ba­llant, perquè garan­tir la con­nec­ti­vi­tat digi­tal, el 2021, és essen­cial per a les polítiques d’equi­tat ter­ri­to­rial. A més, por­tant la fibra no només als nuclis sinó sobre­tot als polígons. Hi ha una gran acti­vi­tat perquè la fibra acabi d’arri­bar als polígons, i aquí els ope­ra­dor pri­vats no aca­ben d’acom­pa­nyar.

D’entrada, el Depar­ta­ment és com­pe­tent en infra­es­truc­tu­res de mobi­li­tat i així ha des­ple­gat una acti­vi­tat que con­sis­teix en diver­ses actu­a­ci­ons. Per exem­ple, tenim la car­re­tera de la ver­go­nya que ja no és la car­re­tera de la ver­go­nya; es va fer una actu­ació a la pilas­tra amb la volun­tat que no hi hagi embus­sos i, per tant, no es cremi més ben­zina del compte. La car­re­tera de Roses a Figue­res, la con­nexió amb l’N2 i l’AP7, també es va con­cre­tar en l’època dels con­se­llers Rull i Cal­vet. La vari­ant d’Anglès, que en aquests moments ja s’està exe­cu­tant. I també s’estan aca­bant de polir els pro­jec­tes tècnics per millo­rar les car­re­te­res que van des del ramal de Girona a la Bis­bal i que unei­xen amb Tor­ro­e­lla. Diguem que tot el que és la xarxa del Baix Ter. Ara, s’estan con­sen­su­ant amb els alcal­des i la idea és, a mitjà ter­mini, lici­tar aques­tes actu­a­ci­ons per tal d’acon­se­guir segu­re­tat en aques­tes vies, en cap cas més capa­ci­tat. Vull dir que no es va a des­do­blar, sinó a acon­se­guir segu­re­tat.

Mai no s’havia arri­bat tan lluny com ara en la tra­mi­tació de la vari­ant d’Olot i les Pre­ses. Estem a punt de tenir els estu­dis infor­ma­tius i fer les decla­ra­ci­ons d’impacte ambi­en­tal, i l’esce­nari que pre­ve­iem és que el 2022 estarà des­ti­nat a pen­sar i el 2023 a treure a lici­tació el pro­jecte. Tenint en compte que estem par­lant de pro­jec­tes i obres molt con­tes­tats, amb un grau de dis­cussió tan gran, no deixa de tenir una certa lògica que esti­guin tan embar­dis­sats perquè fa 20 anys que estem amb aquest tema i no ens en sor­tim, però som més a prop que mai d’aca­bar de con­sen­suar l’obra que s’ha de fer.

Sí, en prin­cipi, l’exe­cució està anant cor­rec­ta­ment, estan sor­tint alguns pro­ble­mes que es reso­len. I vull agrair, això sí, la paciència dels con­duc­tors, perquè, a vega­des, es pro­du­eix algun embús.

La volun­tat del Depar­ta­ment és fer-la, perquè en totes les pla­ni­fi­ca­ci­ons figura l’allar­ga­ment de Bla­nes a Llo­ret. En aquests moments, tot això també està en fase d’estudi.

Ja el 28 d’agost, el vice­pre­si­dent va expli­car a Mataró els nous enllaços pre­vis­tos per a l’AP7 i la trans­for­mació de l’N-II de manera con­sen­su­ada amb el ter­ri­tori. Va expli­car un pro­jecte, i encara estem espe­rant que el Minis­teri, que és el com­pe­tent, ens faci alguna pro­posta simi­lar a Cata­lu­nya. Sí, la gent està inqui­eta, perquè amb l’alli­be­ra­ment dels peat­ges ara és una via d’accés gene­ral. Des del Depar­ta­ment, ja fa anys es van fer pro­pos­tes en relació a la vinyeta per tal de garan­tir el man­te­ni­ment perquè aquesta inten­si­tat d’ús com­por­tarà una major inten­si­tat de des­gast i la nos­tra pri­o­ri­tat és la segu­re­tat. Però en això no som com­pe­tents.

El Depar­ta­ment ha for­mu­lat un nou model de gover­nança aero­portuària que ja ha començat a com­par­tir amb les altres ins­ti­tu­ci­ons i amb el món empre­sa­rial, i el vice­pre­si­dent ha dema­nat també el traspàs. En aquests moments, una bona notícia és que el bai­xa­dor del TAV a Vilobí s’ha pogut pre­ser­var. La pre­visió és que el 2026 això pugui estar. La gran tur­bulència que va impac­tar en l’aero­port és la pandèmia, i una altra, evi­dent­ment, el tras­llat de les com­pa­nyies de baix cost al Prat.

La pro­posta és la cessió de tot el ser­vei a la Gene­ra­li­tat i, per tant, que els matei­xos estàndards que té Fer­ro­car­rils de la Gene­ra­li­tat s’apli­quin als ser­veis dels fer­ro­car­rils de l’Estat. També estem pen­dents del que hi digui l’Estat i del finançament, és clar.

Sí i aquesta és una de les apos­tes estratègiques del Depar­ta­ment per tal de posar la logística en el cen­tre de l’acti­vi­tat de les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques, amb el salt qua­li­ta­tiu que està fent Cimalsa per entrar a ser un agent pro­mo­tor de logística, apor­tar solu­ci­ons en el món de la logística. Cata­lu­nya ha de ser un país logístic i, en aquest sen­tit, Logis Empordà és una de les apos­tes for­tes.

Sí, avui una infra­es­truc­tura, una car­re­tera, un port corre el risc d’enve­llir ràpida­ment i amb uns diners que cada vegada són menys. Per tant, quan els inver­tei­xes, ho has de fer pen­sant en l’apro­fi­ta­ment i el ser­vei, i el CIM de la Selva és una de les actu­a­ci­ons en aquesta línia.

Està en estudi. Ho seguim amb atenció. El Depar­ta­ment té un man­dat de Par­la­ment d’estu­diar aquest tema.

Pel 2022, la pers­pec­tiva és pràcti­ca­ment doblar els recur­sos de 6 a 12 mili­ons per millo­rar i man­te­nir la xarxa viària rural i per fer actu­a­ci­ons que per­me­tin que la Cata­lu­nya rural pugui millo­rar les con­ne­xi­ons de pro­xi­mi­tat, fora de les xar­xes ràpides. També hi ha una línia d’actu­ació per a con­ser­vació i repa­ració del domini públic marítim-ter­res­tre, tenint en compte que el canvi climàtic està afec­tant moltíssim la pri­mera línia de costa i això inci­deix molt en els ajun­ta­ments.

Sí, l’altre gran eix és l’aposta forta que hi ha en aquests pres­su­pos­tos pel trans­port, tant l’interurbà com per demanda, que, en aquests moments, ja està fun­ci­o­nant molt bé al Gironès, el Pla de l’Estany i la Gar­rotxa a través de l’apli­cació que per­met reser­var que et vin­gui a bus­car el vehi­cle. No en tenim quei­xes i, per exem­ple, al Gironès hem hagut de can­viar els vehi­cles. Les empre­ses que estan pres­tant aquest ser­vei han pas­sat de vehi­cles de vuit pla­ces a vehi­cles de setze pla­ces. Tot aquest món de les urba­nit­za­ci­ons i dels nuclis dis­se­mi­nats, on arri­bar amb autobús era un pro­blema, ho ha dei­xat de ser. A banda, estem molt satis­fets amb el sec­tor pri­vat: les empre­ses giro­ni­nes que estan pres­tant ser­vei en el tema de mobi­li­tat col·lec­tiva són empre­ses cen­tenàries, i això vol dir un ele­vadíssim grau de seri­o­si­tat i de com­promís del ser­vei a les comar­ques giro­ni­nes. Com a sec­tor, ens sen­tim molt ben acom­pa­nyats per aquesta gent.

Sí, tot això s’està estu­di­ant. El tema és treure cot­xes pri­vats i dis­mi­nuir la pet­jada de petroli. Cal aug­men­tar les freqüències i les línies de mobi­li­tat col·lec­tiva. Aquí hi haurà molts diners en els pres­su­pos­tos del 2022.

És l’ins­tru­ment per asso­lir la inte­gració de tots els sis­te­mes tari­fa­ris de mobi­li­tat col·lec­tiva que hi ha a Cata­lu­nya. L’objec­tiu que es vol asso­lir és un país amb un sol sis­tema tari­fari abans del 2025. A la vegue­ria de Girona, això ha de per­me­tre que una per­sona que vis­qui i tre­ba­lli a una masia de Sus­queda – perquè el tele­tre­ball que ho pos­si­bi­lita aug­men­tarà– es pugui des­plaçar en trans­port públic fins a Port­bou uti­lit­zant la mateixa apli­cació i rebent tots els des­comp­tes i pro­mo­ci­ons a mesura que vagi can­vi­ant de mitjà de trans­port. Caldrà tenir en compte que, durant aquest exer­cici i els pro­pers, es millo­ra­ran i aug­men­ta­ran hora­ris i freqüències. Aquest des­ple­ga­ment com­porta un esforç enorme d’anàlisi del sis­tema de mobi­li­tat col·lec­tiva del país i d’inversió en tec­no­lo­gia digi­tal que s’està duent a terme ara mateix. Aquesta és una legis­la­tura amb una aposta forta pel trans­port públic en una soci­e­tat que ha can­viat d’hàbits quant al trans­port. Les dades indi­quen que els joves d’avui ja no tenen com a pri­o­ri­tat com­prar una moto i un cotxe a l’hora de des­ti­nar els seus ingres­sos.

Han d’estar amb una mobi­li­tat des­car­bo­nit­zada i sos­te­ni­ble. Una per­sona que pugui estar tre­ba­llant en un nucli, un dis­se­mi­nat o una urba­nit­zació ha de poder gau­dir de les matei­xes opor­tu­ni­tats que una que vis­qui en un nucli ter­ri­to­rial. En aquest sen­tit, hi ha d’haver equi­tat ter­ri­to­rial, que són les acci­ons que es por­ten a terme per garan­tir la lli­ber­tat dels ciu­ta­dans de deci­dir on volen desen­vo­lu­par el seu pro­jecte de vida. Es vol igua­lar les con­di­ci­ons de com­pe­ti­ti­vi­tat dels ter­ri­to­ris i que no hi hagi impe­di­ments de ser­veis a l’hora de deci­dir. Hi ha d’haver lli­ber­tat perquè et puguis ins­tal·lar on vul­guis sabent que tindràs les matei­xes opor­tu­ni­tats. Has de dis­po­sar de con­nec­ti­vi­tat a la xarxa i de pos­si­bi­li­tats de bellu­gar-te rela­ti­va­ment poc, però pen­sant que el tele­tre­ball esti­gui ben implan­tat. Que la mobi­li­tat sigui la necessària.