“Ens fan falta més mestres formats”

Té avan­tat­ges i incon­ve­ni­ents. D’una banda no tenim pro­ble­mes econòmics per pagar els mes­tres; l’altra cara és, per exem­ple, que no podem triar els mes­tres que ense­nyen a les nos­tres esco­les. Estem sot­me­sos als con­trols i les con­di­ci­ons de qual­se­vol escola pública, però hi ha un pro­blema de for­mació de mes­tres. És com­pli­cat que els mes­tres es que­din. Mal­grat tot, con­ti­nuem defen­sant ser al públic perquè l’escola és gratuïta, ens diri­gim a tota la població i no a una elit econòmica.

Tots sabem que en con­junt, amb tot el que es fa, la pro­porció que repre­senta l’ense­nya­ment en català és una misèria. S’han obert forats i s’ha avançat, però la mun­ta­nya és molt alta. En el cas d’Arrels hem obert una segona escola el 2015. A mi m’encan­ta­ria obrir-ne una ter­cera; el pri­mer pro­blema, però, és que no hi ha mes­tres for­mats que puguin fer aquest ense­nya­ment bilingüe. Tindríem la demanda d’alum­nes però no mes­tres, i això és res­pon­sa­bi­li­tat de l’Estat francès de fer-ho, més encara tenint en compte que la demanda per part de la població perquè els fills apren­guin la llen­gua és forta.

Arrels seríem les úniques esco­les real­ment en perill amb aquesta sentència, o les més direc­ta­ment afec­ta­des, perquè som les úniques que fem ense­nya­ment immer­siu en català i al sec­tor públic. Les clas­ses bilingües amb pari­tat horària (50% en francès i en català) no moles­ten el minis­teri i tam­poc hau­ria d’afec­tar el sec­tor pri­vat. Dit això, la tor­nada s’ha fet, els con­tac­tes que hem tin­gut amb el minis­teri ens diuen que s’està pre­pa­rant un nou text, vull creure que no can­viarà res en l’imme­diat.

Mai ha estat molt fàcil, ja era com­pli­cat abans i ho segueix sent. Diria que el pri­mer any amb aquest nou govern ha sigut dis­cret, no han fet gaire soroll. La sen­sació és que les coses es comen­cen a ten­sar i s’ani­ran ten­sant. Ja ho veu­rem.