Medi ambient

Rics en patrimoni mineral

Pirineu, Guilleries i Montseny són molt apreciats per investigadors i aficionats a la mineralogia per la varietat i qualitat d’espècies

El territori gironí concentra 360 mines i jaciments miners

La pegmatita del cap de Creus és un granet solt estudiat

A Cata­lu­nya, hi ha molt patri­moni mine­ralògic per inves­ti­gar i per donar a conèixer. El Grup Mine­ralògic Català hi tre­ba­lla des de l’any 1975. És una enti­tat for­mada per afi­ci­o­nats a la mine­ra­lo­gia, que pro­ve­nen tant de l’àmbit uni­ver­si­tari com d’un ampli ven­tall d’ofi­cis i for­ma­ci­ons molt diver­ses. L’objec­tiu prin­ci­pal d’aquesta enti­tat és inves­ti­gar i fer difusió de tot allò que té a veure amb aquest món mine­ralògic, fent èmfasi en el nos­tre país.

El Grup Mine­ralògic Català ha acos­tat la lupa al ter­ri­tori i ha edi­tat un atles, el Mine­rAt­las, on hi ha les loca­lit­za­ci­ons d’aques­tes mines. Quant a les comar­ques giro­ni­nes, el Ripollès, la Selva i l’Alt Empordà n’aple­guen més de la mei­tat, amb 96, 84 i 76, res­pec­ti­va­ment, segui­des pel Baix Empordà, amb 35, la Gar­rotxa, amb 26, el Gironès, amb 25, la Cer­da­nya giro­nina, amb 15, i tanca la llista amb només 3 el Pla de l’Estany.

Des­ta­quen les mines de Roca­bruna, al muni­cipi de Cam­pro­don i a mig camí de Beget, unes anti­gues mines de coure, on, ara, hi ha altres mine­rals que atra­uen l’interès dels experts i afi­ci­o­nats a la mine­ra­lo­gia. A la zona sel­va­tana del Mont­seny i del Mont­ne­gre, hi ha mines d’ame­tis­tes i quars molt apre­ci­a­des per la seva qua­li­tat, una de les millors d’Europa, segons els experts. En el pri­mer cas i com a nota curi­osa, en l’època medi­e­val, els bis­bes de torn van pro­moure l’explo­tació de les mines d’ame­tis­tes per a la deco­ració de les peces d’orfe­bre­ria reli­gi­osa. També a la comarca de la Selva, des­ta­quen les mines de flu­o­rita de la zona de Sant Marçal, al muni­cipi de Vila­drau.

La zona volcànica de la Gar­rotxa i el cap de Creus, a l’Alt Empordà, són altres àrees amb anti­gues explo­ta­ci­ons mine­res relle­vants. En el pri­mer cas, n’hi ha d’oli­vina i altres mine­rals asso­ci­ats al vul­ca­nisme. En el cas del cap de Creus, és una àrea geològica­ment molt impor­tant per les mines de peg­ma­tita, un tipus de roca molt estu­di­ada per la qua­li­tat del gra dels mine­rals que la for­men, cosa que per­met ana­lit­zar les trans­for­ma­ci­ons que ha sofert per les pres­si­ons.

I, final­ment, també des­taca pel seu interès mine­ralògic la vall de Ribes i la zona més sep­ten­tri­o­nal de la vall de Cam­pro­don, amb una tra­dició minera que arranca de l’època romana, en què sobre­tot s’extre­ien arsènic, coure, carbó i també or, tot i que, en aquest cas, el que es pot obte­nir de l’arse­no­pi­rita.

El pre­si­dent del Grup Mine­ralògic Català, Joan Rosell, explica que la col·labo­ració entre uni­ver­si­tat i afi­ci­o­nats als mine­rals és molt impor­tant i que, com a d’altres països, això per­met aug­men­tar el conei­xe­ment del medi geològic i el patri­moni miner i mine­ralògic. Les per­so­nes de l’àmbit uni­ver­si­tari, fona­men­tal­ment els geòlegs, estan més interes­sats en els mine­rals pri­ma­ris d’interès econòmic i les for­ma­ci­ons geològiques. En el cas dels mem­bres del Grup Mine­ralògic, es mos­tren interes­sats tan en els pri­ma­ris com els secun­da­ris, els for­mats per l’alte­ració dels pri­mers, apre­ci­ats pels col·lec­ci­o­nis­tes pels seus colors, for­mes cris­tal·lines, etc., tot i que sovint no tin­guin un pro­fit a nivell de la mine­ria indus­trial.

A més, el Grup Mine­ralògic de Cata­lu­nya estu­dia, docu­menta i recull també el patri­moni miner del país: les mines i les seves gale­ries, les ins­tal·laci­ons mine­res i la seva història, etc.

Aquesta enti­tat edita, des del 1978, la revista Mine­ra­lo­gis­tes de Cata­lu­nya, que recull arti­cles d’inves­ti­gació sobre mines i mine­rals de Cata­lu­nya, però també d’arreu del món. A més, du a terme molts acti­vi­tats divul­ga­ti­ves al llarg de l’any i, fins i tot, orga­nitza fires. La més pro­pera, Mine­ra­l­expo Bar­ce­lona-Sants, se cele­brarà del 3 al 5 de juny a les Cot­xe­res de Sants.

De Josep Maria Mata a la geolocalització

El MinerAtlas, que es pot consultar gratuïtament al web del Grup Mineralògic Català, és el principal referent per a la localització de les mines que hi ha repartides pel territori, així com també els jaciments miners i el patrimoni miner associat que hi ha al país. N’inclou un total de 1.521. A part de les 360 de les comarques gironines, n’hi ha documentades 220 a les tarragonines, 474, a les de Lleida i 467, a les de Barcelona.

Aquest atles ha nascut del món associatiu i amateur i és un projecte obert i col·laboratiu i, per tant, en constant revisió i compleció.

L’equip que gestiona el MinerAtlas està format per Eduard Artime, Àngel Blas, Jordi Carbonell, Lluís Clapés, Cristina Clos, Eloi De San Martín, Josep Maria Flores, Xavier Rodríguez, Carles Rubio i Bruna Ortega.

L’origen d’aquesta eina és la tesi que el doctor en geologia Josep Maria Mata Perelló va fer, vint anys enrere, sobre els minerals de Catalunya i que recollia 1.366 localitzacions sobre un mapa en paper de l’exèrcit espanyol. Eloi de San Martín, membre del Grup Mineralògic, les va digitalitzar, introduint el text mitjançant un programa de reconeixement de caràcters. El text va ser revisats per part de l’equip MinerAtlas i les coordenades de les diferents localitats es van transformar a sistemes actuals vàlids amb el programari en línia de l’Institut Geogràfic estatal.

Catalunya té un total de 400 espècies de minerals aprovades per l’Associació Mineralògica Internacional i una localitat tipus. Es tracta de l’abellaïta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.