El pistoler de Tarragona, primer cas polèmic

No va tenir cap pro­blema a gene­rar caos i tensió quan, el desem­bre pas­sat, va entrar a les ofi­ci­nes de l’empresa de segu­re­tat on havia tre­ba­llat, al cen­tre de Tar­ra­gona, i va obrir foc con­tra tres excom­panys. Tam­poc quan, durant la fugida poste­rior, va dis­pa­rar a un mosso d’esqua­dra, poc abans que altres poli­cies l’aca­bes­sin aba­tent a Riu­doms, dei­xant-lo en una situ­ació mèdica molt deli­cada. Ara, Marin Eugen Sabau, de 46 anys i en presó pre­ven­tiva amb una lesió medul·lar severa, ha ini­ciat els tràmits per aco­llir-se a l’eutanàsia i posar fi al seu pati­ment. Vol pau i des­cans etern. Les seves vícti­mes, que se’l jutgi abans per tenir dret a una indem­nit­zació.

Atesa la com­ple­xi­tat inhe­rent a les eutanàsies, és difícil reco­llir tes­ti­mo­nis de per­so­nes que hagin dema­nat la mort assis­tida. El cas de l’exvi­gi­lant de segu­re­tat és, doncs, una excepció que s’ha fet pública per la petició que dues de les seves vícti­mes van ele­var a la justícia per tal que n’aturés el procés. El pres, d’ori­gen romanès, va decla­rar aquesta set­mana davant de la jut­gessa (per tele­con­ferència des de l’hos­pi­tal peni­ten­ci­ari de Ter­rassa, on està ingres­sat) i va expli­car-li que es troba en un estat de dependència total i amb dolors cons­tants, motius pels quals vol posar fi al pati­ment físic i psi­cològic. D’acord amb la seva decla­ració, l’home, cone­gut mediàtica­ment com “el pis­to­ler de Tar­ra­gona” va expli­car que es troba en estat “paraplègic, amb una cama ampu­tada, 45 punts en una mà, sense poder moure bé el braç esquerre ni sen­tir el pit”, entre altres mals.

L’hos­pi­tal peni­ten­ci­ari de Ter­rassa ja havia ini­ciat els tràmits per a la seva eutanàsia, i la magis­trada del jut­jat d’ins­trucció número 5 de Tar­ra­gona ha resolt que no és pro­ce­dent “la inter­rupció del procés” de mort assis­tida sol·lici­tat pel pis­to­ler, ja que la llei d’eutanàsia “no atri­bu­eix cap com­petència al jutge d’ins­trucció per deci­dir sobre aquest tràmit”. La jut­gessa res­salta que la llei “no regula de manera específica l’eutanàsia apli­cada a per­so­nes que es tro­bin en situ­ació de presó pro­vi­si­o­nal o sub­jec­tes a un pro­ce­di­ment judi­cial de qual­se­vol tipus”. De fet, les úniques exclu­si­ons pre­vis­tes en la llei són en el cas de menors o de per­so­nes que no tin­guin capa­ci­tat de deci­dir per elles matei­xes. La magis­trada esgri­meix que el dret a una mort digna és un dret fona­men­tal i que en aquest cas ha de pre­va­ler.

El sin­di­cat Uspac dels Mos­sos diu ara que no s’oposa a l’eutanàsia, però demana que també es garan­tei­xin els drets de les vícti­mes i que se’l jutgi abans, men­tre la Comissió de Garan­tia i Ava­lu­ació de la Gene­ra­li­tat, d’acord amb el pro­to­col habi­tual, ava­lua el cas per veure que com­pleix totes les con­di­ci­ons necessàries per tirar enda­vant.