Creus de terme que marquen el camí

La creu és el símbol per excel·lència del cris­ti­a­nisme i, com a tal, ha estat un motiu recur­rent en mol­tes de les repre­sen­ta­ci­ons artísti­ques de l’art sacre. La gran quan­ti­tat de creus de pedra, de fusta o de metall que pre­si­dei­xen les cruïlles de camins, pla­ces, car­rers, pro­ces­sons, valls i cims de mun­ta­nyes són l’exem­ple clar de la cris­ti­a­nit­zació del mateix sòl i, per tant, mos­tren les cre­en­ces de les per­so­nes que les van bas­tir al llarg dels segles.

Una nova guia de la col·lecció Qua­derns de la Revista de Girona, titu­lada Creus de terme i que està escrita con­jun­ta­ment per Josep N. Pujol i Toni Cru­a­nyes, ana­litza quina és la reper­cussió fun­ci­o­nal, ico­nogràfica i artística del símbol de la creu en les mar­ques ter­me­ne­res del bis­bat de Girona, així com quina vin­cu­lació hi ha entre aques­tes mos­tres d’art popu­lar i les altres creus de caràcter com­me­mo­ra­tiu i pro­ces­si­o­nal, per esta­blir un diàleg amb aquest símbol, dotat de fun­ci­ons civils i reli­gi­o­ses.

La tra­dició popu­lar ha asse­nya­lat Jaume I com el pri­mer gran per­so­natge històric interes­sat a mar­car amb fites les seves con­ques­tes. El lli­bre con­si­dera evi­dent que aques­tes fites havien d’estar coro­na­des amb la creu: “símbol pri­mor­dial dels cris­ti­ans, però tot això, que deu­ria pas­sar al vol­tant del segle XIII, no es pot pro­var ni arqueològica­ment ni docu­men­tal­ment”.

La pri­mera notícia històrica que es té de creus de terme al bis­bat de Girona data del 1089 i és d’una creu posada com a fita als con­fins d’una parròquia, en la con­sa­gració de Santa Maria de Lladó. També, segons els autors, es té notícia de la con­sa­gració del mones­tir de Vila­ber­tran amb una creu limítrofa (segons consta a l’acta) datada del 1100.