L'aeroport, al límit

Cues, retards i desin­for­mació. Aquest és l’esce­nari que es tro­ben dia rere dia els gai­rebé 100.000 pas­sat­gers de mit­jana de l’aero­port del Prat aques­tes jor­na­des del mes d’agost. Els usu­a­ris asse­nya­len dues cau­ses: la falta de tre­ba­lla­dors i unes ins­tal·laci­ons obso­le­tes, que, tot i el crei­xe­ment del nom­bre de viat­gers, fins ara no s’han començat a ampliar amb la cons­trucció de la ter­mi­nal Sud, que ha d’estar enlles­tida a finals del 2008.

“Hem estat una hora i mitja espe­rant per fac­tu­rar”, explica Merit­xell Jordà , que marxa de vacan­ces a Tallin (Estònia). La seva ger­mana, l’Abe­lina, afe­geix que, mal­grat que totes les taqui­lles estan ober­tes i tre­ba­llen a ple ren­di­ment, “la poca for­mació dels emple­ats fa retar­dar molt el procés”. Es tracta, però, tal com asse­gu­ren totes dues, d’una situ­ació que es pro­du­eix només a l’estiu, quan per l’alt volum de trànsit l’aero­port se satura.

Els qui conei­xen millor aquests pro­ble­mes són els pro­fes­si­o­nals que es mouen per l’aero­port cada dia. Raúl San­ta­e­lla és xòfer i es tras­llada uns qua­tre cops dia­ris a les ins­tal·laci­ons. Com d’altres, viu de forma directa les con­seqüències dels retards en les arri­ba­des i la reco­llida dels equi­pat­ges, perquè tan sols dis­po­sen de mitja hora per dei­xar el cotxe i reco­llir els pas­sat­gers. “Si pas­sem d’aquest temps, el pro­blema és nos­tre. En cas que el poli­cia sigui simpàtic, et deixa més estona, i, si no, et tro­bes amb una denúncia”. A més, San­ta­e­lla denun­cia: “Aquesta multa l’ha de recórrer l’empresa, però mai ens donen la raó”.

Per això, aquest xòfer creu que l’aero­port neces­sita un apar­ca­ment des­ti­nat per als pro­fes­si­o­nals del trans­port, a més de millo­rar l’atenció al cli­ent. “Molts cops, el per­so­nal d’AENA no només no t’informa sinó que de vega­des et falta al res­pecte, perquè estan molt cre­mats”. Més per­so­nal però també més pro­fes­si­o­na­li­tat és el que demana un altre dels tre­ba­lla­dors. Edu­ard Peñafiel és trans­fer, és a dir, fa un ser­vei d’acom­pa­nyant per als joves que van a estu­diar anglès a l’estran­ger i cri­tica que “hi ha una falta abso­luta de per­so­nal qua­li­fi­cat per part de les aerolínies i de les com­pa­nyies que s’encar­re­guen del hand­ling”. A més, “no és nor­mal que es tri­gui el mateix a recu­pe­rar la maleta que en un vol Lon­dres-Bar­ce­lona”. Aquests retards afec­tetn sobre­tot aque­lles per­so­nes que, com alguns d’aquests joves, arri­ben a la capi­tal cata­lana des de diver­sos punts de l’Estat i que després han d’enllaçar amb un altre vol o un tren per anar cap a casa seva. “El retard de l’avió, l’espera per l’equi­patge i els pro­ble­mes amb els trens poden supo­sar una pèrdua de dues o tres hores deci­si­ves”, sen­ten­cia l’Edu­ard. A més, “això repre­senta haver d’aga­far un taxi, que costa 30 euros a l’empresa i que ni AENA ni Renfe, a causa de la seva incom­petència, paga­ran”.

Millors con­ne­xi­ons
Les ins­tal·laci­ons, però, no són les úniques que es veuen col·lap­sa­des. Albert Gasa i Xavier Amat for­men part d’un grup que acaba d’arri­bar i té un pro­blema: la comu­ni­cació entre el Prat i Bar­ce­lona. No tenen pressa per arri­bar a casa, però, a causa dels pro­ble­mes regis­trats a la xarxa fer­roviària, no es fien del tren i deci­dei­xen optar per l’Aerobús. “Aga­far el tren és com una aven­tura i, si vas amb poc temps, no te la pots jugar”, afirma l’Albert. “Per als que vivim aquí, que arribi el TGV o no és secun­dari. El que es neces­sita és una bona con­nexió de Renfe i metro. No aga­faré el TGV per tras­lla­dar-me fins aquí”, insis­teix el seu com­pany. Alter­na­ti­ves que, a més, a diferència d’altres països euro­peus, es redu­ei­xen al taxi si el vol arriba de nit.

Una altra de les quei­xes dels pas­sat­gers de l’aero­port del Prat és la falta de més des­ti­na­ci­ons inter­na­ci­o­nals amb vols direc­tes des de la capi­tal cata­lana. Una de les com­pa­nyes del grup que ha arri­bat de Tallin, Anna Vaqués, defensa que les ins­tal·laci­ons han de créixer, perquè “tant a nivell esta­tal com euro­peu són massa peti­tes i haver de pas­sar per Madrid, Lon­dres o Frank­furt per viat­jar et fa per­dre molt de temps”. Aquest extrem també el com­par­tei­xen Mer­ce­des San­tos i Juan Yer­pes, una pare­lla que se’n va de vacan­ces a Eivissa i que va viure el caos del 2006. “Les coses no han millo­rat gaire des d’ales­ho­res”.