L'exposició pública del cens electoral que fan alguns ajuntaments també és il·legal

Les dades del cens no poden estar a la vista de tothom i el padró no pot ser utilitzat per a finalitats propagandístiques

Abans d'unes elec­ci­ons els ciu­ta­dans poden anar a com­pro­var als ajun­ta­ments si figu­ren en el cens elec­to­ral, però en bas­tants casos el que fa el con­sis­tori és pen­jar les llis­tes i que qual­se­vol les pugui con­sul­tar. Aquesta actu­ació és il·legal, asse­nyala l'advo­cat Pep Matas. Els ciu­ta­dans tenen dret a veri­fi­car les dades del cens, però s'ha de fer d'una manera que es garan­teixi la pri­va­ci­tat. En el cas de les llis­tes que es pen­gen en els col·legis elec­to­rals, Matas asse­nyala que és un cas dife­rent, ja que «té la funció d'indi­car-te allà on te toca votar» en el cas que hi hagi dife­rents meses. En el cas, però, que hi hagués algú que estigués apun­tant dades de la llista, el pre­si­dent de la mesa cor­res­po­nent hau­ria d'actuar i «impe­dir-ho».

El cens només és acces­si­ble a les can­di­da­tu­res amb la fina­li­tat «de fer pro­pa­ganda», informa Matas, que asse­nyala que en aquest cas també hi ha «pica­resca». «Hi ha can­di­da­tu­res que es pre­sen­ten només per tenir el cens», denun­cia, per tal de «comer­ci­a­lit­zar dades». En aquests casos, per inten­tar enxam­par-los, l'admi­nis­tració col·loca una espècie de «tram­pes», que són dades incor­rec­tes, dife­rents en cada cas, per tal de des­co­brir els infrac­tors. Tot i així, aquests casos nor­mal­ment són molt difícils de demos­trar.

Els ajun­ta­ments també fan sovint un ús inde­gut del padró, ja que l'usen, per exem­ple, per con­vi­dar a actes i per feli­ci­tar algú pel nai­xe­ment d'un fill. Matas recorda que el padró ser­veix única­ment per «acre­di­tar domi­cili, perquè la gent pugui votar i per a noti­fi­ca­ci­ons», i no per a «fina­li­tats pro­pa­gandísti­ques o de cor­te­sia». «Se'n pot infor­mar de coses que puguin interes­sar, però no per con­vi­dar o feli­ci­tar ningú.» Quan es faci aquest ús incor­recte el ciu­tadà té tot el dret de denun­ciar el cas.

Nota pública

En l'àmbit universitari la publicació de notes va portar molt de rebombori i va ser molt discutida. Finalment la llei orgànica d'universitats permet penjar les dades de l'alumne i la corresponent nota, però únicament dins de l'àmbit universitari. Això no obliga, però, a fer-ho així, i la decisió queda en mans de cada professor. Aquest cas ha esdevingut una excepció discutible a la norma general.

Projecte Actual

La Diputació de Girona ha engegat el projecte Actual, pioner a Catalunya i a l'Estat espanyol. Es tracta d'unificar el tractament, la consulta i l'ús de la informació essencial dels municipis que permet consultar tots els acords municipals a través del web de la Diputació. Aquest projecte és del tot legal, i en el cas que alguna acta difongués alguna dada no permesa el responsable seria l'ajuntament.

Els sobres

Un altre cas comú i denunciable és el de la «finestra indiscreta», com anomena Matas la finestra que hi ha en alguns sobres per tal d'aprofitar les dades de nom i adreça que ja figuren en l'escrit de dins. El problema és quan els papers de dins estan mal col·locats i en lloc de veure's a l'exterior aquestes dades se'n poden veure d'altres de privades, com ara comunicacions bancàries o de resultats mèdics.

Cedir el padró

També es produeix sovint el cas en què un ajuntament rep la sol·licitud de particulars per tal d'utilitzar el padró en promocions típiques, per exemple destinades a gent que acaba de fer quaranta o cinquanta anys. Aquests casos es produeixen «sovint», denuncia Matas, que assenyala que «el que s'ha de fer és recórrer a altres formes de fer publicitat», ja que aquest cas és il·legal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.