Medi ambient

La UdG estudia l’afluència i els hàbits d’usuaris de platja

És un encàrrec de la Generalitat que ha de servir de radiografia actual a l’hora de plantejar la gestió del litoral

Se n’han escollit de naturals com la del Borró, a Colera, però també d’urbanes com la de Riells, a l’Escala

Un equip for­mat per onze alum­nes de graus i màsters de la Uni­ver­si­tat de Girona (UdG) ana­lit­zen, aquest estiu, l’afluència i el com­por­ta­ment dels usu­a­ris d’onze plat­ges de la costa cata­lana, per iden­ti­fi­car tant la quan­ti­tat de per­so­nes com els patrons de com­por­ta­ment que tenen els banyis­tes en les dife­rents tipo­lo­gies de platja. El pro­jecte és un encàrrec de la direcció gene­ral de Polítiques de Mun­ta­nya i Lito­ral de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya a la doc­tora en geo­gra­fia Caro­lina Martí, que fins fa qua­tre anys era la direc­tora de l’Ins­ti­tut de Medi Ambi­ent de la UdG i actu­al­ment és dele­gada del rec­tor pel ter­ri­tori i la sos­te­ni­bi­li­tat de la uni­ver­si­tat giro­nina. Caro­lina Martí, que forma part del grup de recerca Labo­ra­tori d’Anàlisi i Gestió del Pai­satge de la UdG, està espe­ci­a­lit­zada en qüesti­ons rela­ti­ves a la gestió lito­ral.

Tre­ball de camp

El tre­ball de camp con­sis­teix a obte­nir imat­ges fotogràfiques cada hora, des de les nou del matí i fins a les set del ves­pre, en dies labo­ra­bles i fes­tius, vint dies al llarg de l’estiu, sem­pre en con­di­ci­ons mete­o­rològiques favo­ra­bles, en onze plat­ges de la costa cata­lana que s’han esco­llit en funció de dife­rents tipo­lo­gies: urba­nes, semiur­ba­nes, semi­na­tu­rals o natu­rals. Així l’estudi es foca­litza en les següents plat­ges: la del Borró, a Colera (natu­ral); de la Robina, a Cas­telló d’Empúries (semi­na­tu­ral); Riells, a l’Escala (urbana); la cala Cas­tell, a Palamós (semi­na­tu­ral); sa Conca, a Platja d’Aro (semiur­bana); la cala Sant Fran­cesc, a Bla­nes (semiur­bana); la platja del Cavaió, a Arenys de Mar (semiur­bana); la de Mal­grat cen­tre, a Mal­grat de Mar (urbana); la del Mira­cle, a Tar­ra­gona (urbana); la del Tor­rent del Pi, a l’Amet­lla de Mar (semi­na­tu­ral); la de Buda, a Sant Jaume d’Enveja (natu­ral). Caro­lina Martí remarca que la tria de les plat­ges és una mos­tra que ha de ser­vir com a radi­o­gra­fia pre­sent de la situ­ació del lito­ral. En el tre­ball de camp es recu­llen dades quan­ti­ta­ti­ves i qua­li­ta­ti­ves, com ara el nom d’usu­a­ris, la seva tipo­lo­gia, com ara l’edat, el sexe, indi­vi­dual, en grup, qui­nes acti­vi­tats rea­lit­zen, la geo­lo­ca­lit­zació dels usu­a­ris per fran­ges horàries, i també el grau de con­gestió de la platja en funció dels usu­a­ris i de la superfície útil de platja. A més de les imat­ges cap­tu­ra­des de les cales i plat­ges ana­lit­za­des, s’inclo­uen també enques­tes efec­tu­a­des als banyis­tes.

L’objec­tiu, asse­nyala Caro­lina Martí, és conèixer amb pre­cisió l’afluència i freqüentació dels usu­a­ris de plat­ges i cales durant la tem­po­rada de bany, i saber la uti­lit­zació real de les dife­rents zones de les plat­ges. La res­pon­sa­ble de l’estudi de la UdG des­taca que són dades indis­pen­sa­bles per a una nova pla­ni­fi­cació de la zona cos­ta­nera. “Cal ade­quar i dimen­si­o­nar els usos de l’espai lito­ral cer­cant l’equi­li­bri soci­o­am­bi­en­tal, entre la pre­ser­vació dels eco­sis­te­mes lito­rals i les exigències de la demanda turística”, afe­geix. Recorda que el turisme de sol i platja repre­senta el 12% del PIB de Cata­lu­nya i que la gestió de les plat­ges s’ha basat en l’explo­tació turis­ti­co­re­cre­a­tiva bus­cant el màxim ren­di­ment econòmic. “Aquesta gestió mer­can­ti­lista ha desen­vo­lu­pat un ús mas­siu de les plat­ges, amb una pressió ingent tant de per­so­nes com d’usos diver­sos que es mul­ti­pli­quen mimètica­ment a cada platja, gene­rant la seva homo­geneïtzació”, asse­nyala. L’espe­ci­a­lista en gestió lito­ral de la UdG Caro­lina Martí explica que amb la crisi de la covid-19 s’ha modi­fi­cat la relació que esta­blim amb l’entorn bus­cant espais lliu­res i poc freqüentats. I és aquest con­text, afe­geix, “l’esce­nari idoni per redis­se­nyar la gestió turis­ti­co­ter­ri­to­rial en gene­ral”. “En un país on el turisme s’ha con­ver­tit en el sec­tor que més riquesa aporta a l’eco­no­mia i on la prin­ci­pal moda­li­tat turística desen­vo­lu­pada encara és la de sol i platja, les plat­ges han d’estar a l’avant­guarda dels esforços per trans­for­mar els espais quo­ti­di­ans en ter­ri­to­ris segurs, sos­te­ni­bles i resi­li­ents”, afe­geix.

Platja soci­o­am­bi­en­tal

L’explo­tació turis­ti­co­re­a­cre­a­tiva con­trasta, recorda Martí, amb la inversió que s’hi fa: “Només es fa en el moment que des­a­pa­rei­xen.” Martí asse­nyala tres fun­ci­ons de les plat­ges: la turis­ti­co­re­cre­a­tiva, ecològica de reser­vori de bio­di­ver­si­tat i la funció pro­tec­tiva, que és la que s’ha com­pro­vat en època de tem­po­rals, quan la sorra ha rea­lit­zat la funció de bar­rera i ha fet dis­mi­nuir les afec­ta­ci­ons als nuclis pro­pers. “Des dels anys cin­quanta només hem explo­tat les plat­ges des de la funció social i econòmica, i l’ecològica i pro­tec­tiva l’hem menys­tin­guda, fins al punt d’anul·lar-la.” L’espe­ci­a­lista de la UdG argu­menta així la urgència actual de pre­ser­var les plat­ges, al mateix temps que recorda que s’ha de man­te­nir com un espai de soci­a­lit­zació i d’acti­vi­tat econòmica. Així, aposta per un canvi de model: “No podem trac­tar la platja com un sor­ral, com un subs­trat; s’ha de fer el pas de la platja soci­o­e­conòmica a la platja soci­o­am­bi­en­tal.”

LES FRASES

Cal adequar i dimensionar els usos de l’espai litoral, cercant l’equilibri entre la preservació dels ecosistemes i la demanda turística
El context de la covid-19 presenta un escenari idoni per redissenyar la gestió turisticoterritorial
Carolina Martí
delegada del rector pel Territori i la Sostenibilitat de la Udg

Diversificar i personalitzar

En relació amb la idealització “de les platges menorquines”, l’especialista en gestió litoral de la UdG Carolina Martí recorda que no hi ha gaires “fórmules màgiques”: “Quan facilites l’accessibilitat, augmenta la massificació.” També assenyala que les diferents tipologies de platges estudiades tenen aspectes positius i negatius. “A les verges només hi pots arribar en barca o per un sender amb accessibilitat difícil, com a punt negatiu, però es caracteritzen per la seva naturalitat, que és el seu atractiu.” “No és una platja accessible per a tothom”, rebla. Així, Martí defensa una gestió de platges a través de la singularització del seu potencial, en funció de les seves característiques i valors ecosistèmics i els seus usos. Així, les platges, segons la seva tipologia i naturalesa, haurien de rebre tractaments diferents de serveis, de densitat d’usuaris, de protecció d’ecosistemes, de manera que augmentaria la diversitat paisatgisticoecològica, i també turística, ja que atraurien perfils de turistes diferents, i incrementarien els serveis que proporcionarien als usuaris. Carolina Martí considera que les platges i els territoris que siguin capaços d’adaptar-se més ràpidament i intel·ligent al canvi seran les destinacions preferides “d’un turista cada cop més exigent amb la qualitat i la seguretat mediambiental”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia