El pont Penjant d'Amposta es reobre al trànsit després de més de dos anys tancat

L'Estat ha invertit 4,27 milions d'euros en la remodelació integral de l'estructura del pont, que estava força degradada

Dese­nes de curi­o­sos es van atan­sar ahir al matí al pont Pen­jant d'Amposta per poder ser els pri­mers a cre­uar-lo a peu quan s'obrís al trànsit rodat. L'acte va estar pre­si­dit per la sub­de­le­gada del govern a Tar­ra­gona, Teresa Pallarés, i l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, que van des­ta­car que el d'ahir va ser un dia impor­tant per a la capi­tal del Montsià i també per al con­junt de les Ter­res de l'Ebre. «Aquest pont és un refe­rent per a Amposta i per al con­junt del ter­ri­tori», va mani­fes­tar la sub­de­le­gada del govern, que va dema­nar una vegada més dis­cul­pes per les molèsties que haja pogut oca­si­o­nar el retard d'unes obres que s'han allar­gat dos anys i dos mesos quan estava pre­vist que s'exe­cu­tes­sen en tretze mesos. Pallarés va jus­ti­fi­car aquest retard amb la com­ple­xi­tat de la inter­venció. «Hem fet una obra amb consciència tècnica i tal com s'ha de fer», va afir­mar. Per la seua banda l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, va des­ta­car la importància del pont, no només com un dels símbols «més esti­mats pels ampos­tins i ampos­ti­nes» sinó també com una de les prin­ci­pals vies d'accés al muni­cipi, ja que con­necta Amposta amb l'N-340 i amb la car­re­tera de Del­te­bre (TV-3454). Es cal­cula que diària­ment pas­sen per aquest pont entre 1.500 i 2.000 vehi­cles. «L'obra ha val­gut la pena perquè s'ha fet una remo­de­lació inte­gral del pont», va afir­mar Ferré.

«Un pont únic a l'Estat»

L'actu­ació ha tin­gut un pres­su­post de 4,27 mili­ons d'euros finançats pel Minis­teri de Foment i ha con­sis­tit bàsica­ment en la subs­ti­tució com­pleta dels cables que sos­te­nen el pont. «Es tracta d'un pont únic a l'Estat perquè té cables que esti­ren i cables que sos­te­nen», va expli­car el cap de Car­re­te­res de la demar­cació, Alberto Hernández, tot pre­ci­sant que durant els tre­balls de subs­ti­tució dels cables es van haver de con­tro­lar en tot moment els movi­ments i les ten­si­ons del pont. Con­cre­ta­ment, s'ha reduït el nom­bre de cables prin­ci­pals, pas­sant de vuit a qua­tre a cada banda del pont; i també s'han subs­tituït els cables fron­tals, pas­sant de sis a cinc. Altres actu­a­ci­ons impor­tants han estat la subs­ti­tució de la calçada, l'ampli­ació de les dues pas­sa­rel·les de via­nants i la millora de les bara­nes. A més de la neteja i reforçament de l'estruc­tura metàl·lica del pont, subs­ti­tuint alguns ele­ments espe­ci­al­ment dete­ri­o­rats. L'obra l'han exe­cu­tat una unió tem­po­ral d'empre­ses (UTE) inte­grada per FPS, Geo­cisa i ZUT i la prin­ci­pal nove­tat és que està pro­hi­bit el pas de cami­ons de més de deu tones. «Això allar­garà la vida del pont», va dir l'alcalde. També s'han ins­tal·lat sen­sors als cables que retrans­me­ten via ràdio i a temps real dades sobre la tensió i les defor­ma­ci­ons del pont. Aquesta infor­mació serà molt útil per a un man­te­ni­ment cor­recte d'aquesta infra­es­truc­tura.

El símbol de la ciutat

El pont Penjant d'Amposta és un dels elements més emblemàtics de la capital del Montsià i la majoria d'ampostins i ampostines, com va dir ahir l'alcalde, Manel Ferré, el consideren el símbol de la ciutat. El 1908 va ser l'alcalde Palau qui va tornar de Madrid amb el títol de ciutat i amb l'anunci que l'Estat construiria el pont. Dissenyat per l'arquitecte José Eugenio Ribera, les obres d'aquesta important infraestructura que connectaria el nucli urbà d'Amposta amb el marge esquerre del riu Ebre es començarien el 1915 i s'acabarien el 1921, any en què es va poder inaugurar.

La seua estructura és d'un únic ull de 134 metres d'amplada i està suspès per un complex sistema de cables, d'aquí les dificultats amb què van topar els tècnics a l'hora de dur a terme la seua rehabilitació integral. El tauler està format per dues bigues longitudinals metàl·liques i diverses bigues transversals damunt de les quals hi ha la llosa de formigó central que integra la calçada, i dues lloses més a banda i banda que sobresurten i que formen les passarel·les de vianants.

La rehabilitació que ha dut a terme Foment i que va començar el febrer del 2007 ha estat l'actuació més important que s'ha fet al pont Penjant d'Amposta des del 1941, any en què es va reconstruir el pont, durament bombardejat durant la Guerra Civil. «Tenim pont per temps», va dir ahir l'alcalde, Manel Ferré.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.