Montjuïc: per qui toquen les campanes?

Cam­pa­na­des bas­tant més enllà de la mit­ja­nit i sense ser Cap d'Any, però cam­pa­na­des. Els veïns dels bar­ris pròxims a la mun­ta­nya de Montjuïc van recor­dar la set­mana pas­sada Ernest Hemingway i el seu Per qui toquen les cam­pa­nes? En aquest cas, es trac­tava d'una única cam­pana, però que va repi­car de manera cons­tant entre les dotze i dos quarts d'una de la mati­nada. Poca broma, tenint en compte que es tracta de la Mercè, la cam­pana que la casa Bac­hert d'Ale­ma­nya va rega­lar a Bar­ce­lona el 1992, la més pesant de Cata­lu­nya (6.800 kg), i, si no, que ho pre­gun­tin als veïns.

Alguns veïns dels bar­ris de la Font de la Guat­lla i del Poble-sec recor­den que el 6 de maig van pas­sar "la nit del lloro" entre repic i repic i que no és la pri­mera vegada que escol­ten la Mercè, també bate­jada com a Cam­pana de la Pau, res­so­nant a des­hora.

La cam­pana està situ­ada entre les Pis­ci­nes Picor­nell i l'Estadi Olímpic, ja que, tot i que la pri­mera idea de l'Ajun­ta­ment va ser col·locar-la al cam­pa­nar d'una de les esglésies de la Vila Olímpica, les seves grans dimen­si­ons ho van impe­dir i en aquests moments és a la intempèrie, alçada en una estruc­tura de més d'onze metres. L'aire i la pluja, però, fan peri­llar la seva con­ser­vació.

Des del dis­tricte de Sants-Montjuïc reco­nei­xen que algun error va dis­pa­rar el meca­nisme de la cam­pana de mati­nada i que no es va solu­ci­o­nar fins una hora i mitja més tard, quan s'hi va des­plaçar la Guàrdia Urbana. Expli­quen que es tracta "d'un cas aïllat" i que el motiu de l'acti­vació sob­tada no queda clar.
Anys enrere, la Cam­pana de la Pau ja havia sigut motiu de polèmica, perquè, tot i que durant els Jocs Olímpics tocava pun­tu­al­ment l'ànge­lus, un cop pas­sada l'efer­vescència olímpica va que­dar silen­ci­ada i alguns veïns en recla­ma­ven l'ús. Tretze anys més tard, el 2005, aquests veïns podien cele­brar que la Mercè tor­nava a tocar l'ànge­lus dos cops al dia de manera pun­tual.

"Per què toca la cam­pana?", es demana encara el Josep Martí, que viu al barri de la Font de la Guat­lla, i està "can­sat" d'haver de con­viure de nit amb els sorolls. Explica que de tant en tant s'orga­nit­zen fes­tes pri­va­des a la Fun­dació Mies van der Rohe, que "s'allar­guen força més enllà dels hora­ris dels bars i que des­tor­ben el des­cans".

Alguns veïns, a més, "no s'aca­ben d'acos­tu­mar" al volum de la música de la Font Màgica de Montjuïc, que en aquesta època s'encén qua­tre dies a la set­mana de 21 a 23.30 hores, ni al trànsit con­ti­nuat de motos que enfi­len cap a la mun­ta­nya de Montjuïc: "Hi ha dies que aga­far el son és pràcti­ca­ment una missió impos­si­ble, i això que vivim a peu de mun­ta­nya".