La fal·lera ja dura 25 anys

Si aques­tes ja són unes Fires de Sant Narcís prou espe­ci­als per a tot­hom perquè es trac­ten de les pri­me­res sense res­tric­ci­ons des de l’inici de la pandèmia, per a Fal·lera Giro­nina, l’enti­tat que mena els gegants i la resta de la imat­ge­ria fes­tiva de la ciu­tat, repre­senta un esde­ve­ni­ment encara més sig­ni­fi­ca­tiu perquè enguany cele­bra 25 anys de la seva fun­dació. Fal·lera Girona va pren­dre el relleu l’any 1997 dels Amics dels Gegants de Girona, asso­ci­ació pro­mo­guda per Maria Carme Ribas i el seu germà Rai­mon, pro­pi­e­ta­ris de la cone­guda Granja Mora, on l’enti­tat tenia la seva seu.

Alguns fun­da­dors de la nova asso­ci­ació pro­ve­nien de la com­pa­nyia tea­tral Tri­pi­joc, un fet que va dur Fal·lera Giro­nina a adop­tar en les seves actu­a­ci­ons un for­mat que recorda els espec­ta­cles de car­rer. De fet, per cele­brar aquest pri­mer quart de segle, l’enti­tat va estre­nar el setem­bre pas­sat, al Tea­tre Muni­ci­pal, l’espec­ta­cle La mosca d’en Quim, que explica la història de com Joa­quim Pla va crear els actu­als cap­gros­sos de la ciu­tat.

Actu­al­ment, Fal·lera Giro­nina par­ti­cipa en una tren­tena de tro­ba­des cada any. Prin­ci­pal­ment es mou per Cata­lu­nya, però també ha fet viat­ges a Bèlgica, el Mar­roc i Itàlia. “Aquests bolos ens ser­vei­xen per entrar en con­tacte amb altres colles de Cata­lu­nya i con­vi­dar-les a la tro­bada de gegants que cada any fem per les Fires de Sant Narcís”, explica Ber­nat Grau, un dels mem­bres de l’enti­tat. A més de les habi­tu­als cer­ca­vi­les, Fal·lera Giro­nina també par­ti­cipa en altres actes de cul­tura popu­lar de la ciu­tat. La nit de Reis, per exem­ple, l’Àliga de la Ciu­tat, que l’enti­tat té en cessió, és l’encar­re­gada de sor­tir a rebre Ses Majes­tats. I des del 2003 par­ti­cipa en la pas­se­jada i la pen­jada del Tarlà al car­rer Argen­te­ria.

La imat­ge­ria fes­tiva que Fal·lera Giro­nina tra­gina en les seves cer­ca­vi­les supera la vin­tena de figu­res. Des­ta­quen els qua­tre gegants muni­ci­pals (Car­le­many, Anna Giro­ne­lla, Fèlix i Àngels) i una dot­zena de cap­gros­sos, però també diver­ses figu­res del bes­ti­ari, com la Bruixa de la Cate­dral, que es des­plaça en xan­ques, el drac de set caps Bea­tu­sau­rus i els qua­tre Dra­go­lins, a més de l’Àliga de la Ciu­tat. La figura més impo­nent de tota la imat­ge­ria fes­tiva, però, és el gegant Gerió, que es va estre­nar el 2001. Amb 4,43 m d’alçada i 138 qui­los de pes, és el més gran i pesant de Cata­lu­nya. La faràndula es com­pleta amb la colla de bas­to­ners i músics.

Per poder dur a ter­mes les seves acti­vi­tats, Fal·lera Giro­nina dis­posa d’una sei­xan­tena de per­so­nes, entre mem­bres actius de l’enti­tat i col·labo­ra­dors. “Hi ha des de mai­nada de tres anys fins a per­so­nes de 75, som una enti­tat inter­ge­ne­ra­ci­o­nal”, explica Grau. Amb motiu dels seus 25 anys, l’asso­ci­ació també ha publi­cat el seu quart conte d’una col·lecció infan­til, aquest cop dedi­cat a la figura de Gerió. Aquest mes de novem­bre té pre­vist fer-ne la pre­sen­tació.