L’Artemis I s’enlaira amb èxit cap a la Lluna

La missió Arte­mis I s’ha enlai­rat final­ment aquest dime­cres del Cen­tre Espa­cial Ken­nedy de la NASA amb rumb a la Lluna després de qua­tre ajor­na­ments, dos per raons tècni­ques i la resta per motius mete­o­rològiques.

El coet SLS (per les sigles en anglès de Sis­tema de Llançament Espa­cial) que impulsa la càpsula Orion s’ha ele­vat a les 1.47 hores (7.47 hores a Cata­lu­nya) del Cap Cana­ve­ral (Flo­rida).

Abans del llançament, la NASA ha hagut d’enviar un “equip ver­mell” d’espe­ci­a­lis­tes per ajus­tar els con­nec­tors del coet en detec­tar una “fuita immi­nent” d’hidro­gen líquid en una vàlvula de recàrrega de l’etapa cen­tral.

Dues hores després del llançament, i després de sepa­rar-se del coet SLS, l’Orion con­ti­nua pel seu compte un tra­jecte de sis set­ma­nes en les que recor­rerà uns 2,1 mili­ons de quilòmetres. La nau espa­cial volarà a prop de la Lluna, a unes 62 milles (gai­rebé 100 km) de la seva superfície, i després entrarà en una òrbita lunar llu­nyana en la qual arri­barà a situar-se a més de 61.000 quilòmetres del satèl·lit ter­res­tre, és a dir fins on no ha arri­bat cap altra càpsula per a tri­pu­lació.

 La missió arri­barà a allu­nyar-se més de 450.000 quilòmetres de distància de la Terra abans de començar una tor­nada que aca­barà a l’oceà Pacífic. L’última prova per a la pri­mera missió d’Arte­mis serà ama­rar amb èxit davant les cos­tes de San Diego, a Califòrnia (EUA), amb suport d’onze para­cai­gu­des, després d’una ver­ti­gi­nosa cai­guda a 40.000 km/h de velo­ci­tat a l’atmos­fera de la Terra, on supor­tarà fins a 2.760 graus centígrads de tem­pe­ra­tura.

Durant els 42 dies de missió, la NASA busca posar a prova el coet SLS, que està poten­ciat amb qua­tre motors RS-25 i dos pro­pul­sors adjunts, unes carac­terísti­ques que li ofe­rei­xen un 15 % més de potència que el coet Saturn uti­lit­zat en les mis­si­ons Apo­llo, segons ha dit la NASA. L’SLS ha cos­tat a la NASA uns 4.000 mili­ons de dòlars.

L’agència espa­cial mesu­rarà les capa­ci­tats de la nau Orion, que pot allot­jar fins a qua­tre tri­pu­lants –un més que l’Apo­llo- i que té reser­ves d’aigua i oxi­gen que li per­me­trien uns 20 dies de viatge inde­pen­dent. La nau porta tres mani­quins a bord que reco­pi­len dades per aju­dar futu­res tri­pu­la­ci­ons.

També viat­gen amb Arte­mis I deu nano­satèl·lits Cube­Sats d’inves­ti­gació, cadas­cun de la mida d’una caixa de saba­tes, que es des­ple­ga­ran per pren­dre diver­ses tra­jectòries després de la sor­tida d’Orion cap a la seva òrbita lunar. Entre els Cube­Sats hi ha el LunaH-Mapa, una petita nau espa­cial que pro­duirà un mapa deta­llat de por­ci­ons de la superfície lunar mit­jançant l’ús de tec­no­lo­gia d’espec­troscòpia de neu­trons.

Un altre dels apa­rells és el mòdul d’ater­ratge lunar més petit fins ara, OMO­TE­NASHI (acrònim d’Outs­tan­ding MOon explo­ra­tion TEch­no­lo­gies demons­tra­ted by NAno Semi-Hard Impac­ter), que fa 11 centímetres de llar­gada, 24 d’amplada i 37 d’alçada. La pre­visió és que d’aquí a qua­tre o cinc dies l’OMO­TE­NASHI es con­ver­teixi en el pri­mer mòdul japonès que toca sòl lunar. Segons els càlculs del l’Agència d’Explo­ració Aero­es­pa­cial (JAXA), l’allu­natge es pro­duirà a uns 180 Km/h pro­te­git per amor­ti­gua­dors. L’equip a càrrec del pro­jecte cal­cula que hi ha un 60 % de pro­ba­bi­li­tat que el petit apa­rell sigui capaç de trans­me­tre amb èxit ones de ràdio a la Terra després d’arri­bar a la Lluna.

Tor­nar a tre­pit­jar la Lluna mirant a Mart
Aquesta missió no tri­pu­lada a la òrbita lunar és el pri­mer capítol del pro­grama Arte­mis –la ger­mana bes­sona del déu Apol·lo–, que té com a objec­tiu tor­nar al satèl·lit ter­res­tre per pri­mera vegada des del final del pro­grama Apo­llo, que entre el 1969 i el 1972 va por­tar diver­sos astro­nau­tes a la Lluna.

Cin­quanta anys després, l’agència espa­cial nord-ame­ri­cana aspira a tor­nar a enviar humans a la Lluna, pre­vi­si­ble­ment el 2025. Serà amb la missió Arte­mis III, amb la qual tre­pit­ja­ran sòl lunar per pri­mera vegada una dona i un home de color.

Prèvia­ment, aquest pro­grama enviarà el 2024 la seva pri­mera missió tri­pu­lada, l’Arte­mis II, que farà el mateix tra­jecte que avui ha començat la seva pre­de­ces­sora.

La NASA obre així un nou capítol en l’explo­ració espa­cial amb la vista posada en l’esta­bli­ment d’una base lunar i l’envi­a­ment d’una tri­pu­lació a Mart.