Infraestructures i serveis

El risc de patir un accident greu o mortal a les carreteres catalanes es redueix un 6,1%

L’informe del RACC revela que per setè any consecutiu la Rabassada segueix sent la via més perillosa de Catalunya

La sinistralitat de l’any 2022 s’ha vist condicionada per la fi dels peatges a bona part de les autopistes

El risc de patir un acci­dent greu o mor­tal a car­re­te­res cata­la­nes s’ha reduït un 6,1%. Aquesta és la prin­ci­pal con­clusió que es desprèn de la 21a edició de l’estudi d’ava­lu­ació de car­re­te­res Euro­RAP, que ha pre­sen­tat el RACC i que es fixa en el tri­enni 2019-2021. L’informe també indica que durant aquest període els sinis­tres d’aques­tes carac­terísti­ques han dis­minuït un 8,7% i que la mobi­li­tat glo­bal ha bai­xat un 3%. Tot ple­gat s’explica per l’impacte de la pandèmia. A banda, l’estudi revela que el perill de patir un sinis­tre greu o mor­tal en una car­re­tera con­ven­ci­o­nal és qua­tre cops més alt que en una car­re­tera des­do­blada i que la via més peri­llosa de Cata­lu­nya segueix sent la Rabas­sada.

Tot i que les dades de l’informe d’enguany d’Euro­RAP reve­len que els acci­dents amb morts i ferits greus han pas­sat de 599 a 547 (una reducció del 8,7%), de mit­jana, els res­pon­sa­bles de l’estudi indi­quen que cal tenir en compte el moment cir­cums­tan­cial en què s’ha dut a terme l’estudi i l’impacte que la reducció de la mobi­li­tat pro­vo­cada per la pandèmia hi ha tin­gut.

A banda, asse­gu­ren que la sinis­tra­li­tat de l’any 2022 també s’ha vist espe­ci­al­ment con­di­ci­o­nada per la fi dels peat­ges a bona part de la xarxa d’auto­pis­tes cata­la­nes, fet que ha supo­sat una redis­tri­bució del trànsit dins la xarxa.

Fins el 30 de novem­bre han per­dut a la vida a les car­re­te­res cata­la­nes 149 per­so­nes en 134 acci­dents de trànsit, el que es tra­du­eix en un des­cens del 10,8% res­pecte del mateix període de l’any 2019. En aquest sen­tit, el direc­tor del Ser­vei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, ha posat en valor aquesta xifra, tot i que ha admès que el repte de la Unió Euro­pea de reduir les vícti­mes mor­tals a la mei­tat res­pecte de l’any 2020 és un esforç “ingent”. Així, ha dit que per com­ba­tre la sinis­tra­li­tat “caldrà tenir en compte tots els ele­ments de sis­tema”, que van més enllà de la millora de les infra­es­truc­tu­res o les cam­pa­nyes de sen­si­bi­lit­zació.

En aquest sen­tit, ha recor­dat que en els dar­rers 10 anys les morts a la xarxa viària cata­lana s’han reduït més d’un 50%. L’any 2010 van per­dre la vida 266 per­so­nes en acci­dents de trànsit men­tre que el 2020, hi va haver 123 vícti­mes mor­tals.

Car­re­te­res amb més risc

Mal­grat el des­cens de la peri­llo­si­tat de patir acci­dents greus, de les dades també se’n desprèn que el 25% de la xarxa viària de Cata­lu­nya pre­senta un risc alt o molt ele­vat que els con­duc­tors patei­xin acci­dents greus o mor­tals. Tot i que la dada és qua­tre punts infe­rior a la del tri­enni ante­rior, els res­pon­sa­bles de l’estudi asse­gu­ren que cal seguir ama­tents. “No podem caure en el cofo­isme i menys amb les dar­re­res dades de sinis­tra­li­tat”, ha apun­tat Xavier Flo­res, secre­tari gene­ral d’Infra­es­truc­tu­res, que ha recor­dat que hi ha hagut un canvi en l’acci­den­ta­li­tat “perquè ara els vul­ne­ra­bles tenen molt més pes que abans”.

En con­cret, la car­re­tera de la Rabas­sada ha tor­nat a situar-se com el tram amb un índex de risc més alt, donada l’ele­vada acci­den­ta­li­tat de motos. En el 88% dels acci­dents amb morts i ferits greus hi par­ti­cipa com a mínim una moto­ci­cleta. Un altre dels punts més con­flic­tius és el tram de la car­re­tera GI-555 entre Sils i Mas­sa­nes, que ha pas­sat del ter­cer lloc en l’edició pas­sada al segon en l’edició d’enguany. La seguei­xen la BV-5001 de Mar­to­re­lles a Vila­nova del Vallès; la BV-5224 de Man­lleu a Torelló; la BV-1201 d’Olesa de Mont­ser­rat a Cas­tell­bis­bal; la TV-3146 del Port de Tar­ra­gona al Far de Salou; la N-260 de l’N-152 a l’N-1411; la C-63 de Llo­ret de Mar a Vidre­res; la BV-2041 de Gavà a Begues; i la TV-3141 de Cam­brils a Reus. Així, en total, de les deu vies més peri­llo­ses cinc són de la demar­cació de Bar­ce­lona, tres de Girona, dues de Tar­ra­gona i cap a Lleida.

Amb tot, l’informe indica que la via que con­cen­tra més acci­dents per quilòmetre segueix sent la C-58 entre Bar­ce­lona i Cer­da­nyola. En con­cret, entre el 2019 i el 2021 hi ha hagut 17 acci­dents greus i mor­tals en aquest tram, que fa només 7,1 quilòmetres de lon­gi­tud.

Pel que fa als trams amb menys risc, la C-16 entre Navàs i Giro­ne­lla encapçala la llista, men­tre que l’AP-7 i l’AP-2 ha des­a­pa­re­gut d’aquesta llista. A banda, hi apa­rei­xen el tram de la B-140 de Saba­dell a Mollet, la C-153 de Vic a Roda de Ter, la C-253 de Sant Feliu de Guíxols a Palamós i l’N-340 entre Tar­ra­gona i Tor­re­dem­barra.

L’informe també revela que el perill de patir un sinis­tre greu o mor­tal en una car­re­tera con­ven­ci­o­nal és qua­tre cops més alt que en una car­re­tera des­do­blada, un extrem al qual també s’hi ha refe­rit Flo­res que ha remar­cat que cir­cu­lar per una auto­via o auto­pista és més segur. El secre­tari gene­ral d’Infra­es­truc­tu­res ha admès que l’alli­be­ra­ment dels peat­ges està con­di­ci­o­nant la mobi­li­tat i l’acci­den­ta­li­tat: “Quan hi ha més trànsit i ha més acci­dents i més si són pesants, per tant estem vivint un moment en què l’AP-7 i l’AP-2 han incre­men­tat la sinis­tra­li­tat que tenien per si soles però cal ana­lit­zar-ho com a cor­re­dors”. Alhora ha reco­ne­gut que “un acci­dent en una d’aques­tes vies té molt més impacte sobre el trànsit”.

Espe­cial atenció en els moto­ris­tes

L’informe també mos­tra que els moto­ris­tes con­ti­nuen essent les prin­ci­pals vícti­mes mor­tals i ferits greus dels acci­dents de trànsit a Cata­lu­nya. Del total regis­trat entre el 2010 i el 2021, en un 45% hi ha estat invo­lu­crada com a mínim una moto o un ciclo­mo­tor. Tot i això, la mobi­li­tat amb aquesta tipo­lo­gia de vehi­cles repre­senta només un 2,3% del glo­bal en car­re­tera.

Segons la xarxa Euro­RAP, el 50% dels acci­dents greus i mor­tals de moto es con­cen­tren en només l’12,4% de lon­gi­tud de la xarxa (789 km). Tots aquests trams es tro­ben a la Regió Metro­po­li­tana de Bar­ce­lona i la Rabas­sada és un punt espe­ci­al­ment perillós.

El tram amb més con­cen­tració d’acci­dents de vehi­cles pesants torna a ser l’A-2 en el tram entre l’enllaç amb l’AP-2 i l’enllaç amb la B-20, que l’any pas­sat no sor­tia a la llista. El tram de l’A-2 entre la Pana­de­lla i Jorba ha pas­sat del segon lloc en l’edició ante­rior, al quart. L’únic tram de l’N-340 que apa­reix és el de la vari­ant de Vila­franca del Penedès i a diferència d’altres anys, no n’hi ha cap de la demar­cació de Tar­ra­gona.

El pre­si­dent del RACC, Josep Mateu, ha apro­fi­tat l’ocasió recor­dar la importància d’apli­car totes les mesu­res necessàries per millo­rar la segu­re­tat a les car­re­te­res cata­la­nes. En aquest con­text, ha avançat que el 2022 les dades seran molt simi­lars a les del 2021. Fins el 30 de novem­bre han mort a les car­re­te­res cata­la­nes 149 per­so­nes en 134 acci­dents. Gai­rebé la mei­tat són de col·lec­tius con­si­de­rats vul­ne­ra­bles: 40 eren moto­ris­tes, 17 via­nants, 7 eren ciclis­tes i 1 anava en pati­net elèctric.

A Cata­lu­nya, l’estudi Euro­RAP compta amb la col·labo­ració del Ser­vei Català de Trànsit, del depar­ta­ment de Ter­ri­tori de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya i de la Dipu­tació de Bar­ce­lona. Euro­RAP és un con­sorci euro­peu que ana­litza el risc d’acci­den­ta­li­tat de les car­re­te­res amb l’objec­tiu de millo­rar la segu­re­tat viària.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia