Benet XVI, el més llegit

Des que el 31 de desem­bre va morir Benet XVI, con­si­de­rat com un dels grans teòlegs del segle XX i un dels pun­tals del Con­cili Vaticà II, els seus lli­bres no paren de ven­dre’s. “Des del moment en què es va saber que havia mort, a la lli­bre­ria no van dei­xar de tru­car cli­ents per pre­gun­tar pels seus lli­bres. Ara tenim diver­ses estan­te­ries amb lli­bres seus o que par­len d’ell”, explica Josep Maria Alentà, un dels tre­ba­lla­dors de la lli­bre­ria reli­gi­osa Claret, que no dubta a afir­mar que Rat­zin­ger “és el papa més lle­git”.

Tot i que el papa Benet XVI té lli­bres impor­tants que s’estu­di­a­ran durant dècades, com la seva Intro­ducció al cris­ti­a­nisme (edició ori­gi­nal, 1968) o Fe i futur (1970), els lli­bres més dema­nats a la Claret són la tri­lo­gia sobre la vida de Jesús de Nat­za­ret: La infància de Jesús, Des del Bap­tisme a la Trans­fi­gu­ració i De l’entrada a Jeru­sa­lem a la Resur­recció, tots tres traduïts al català i edi­tats per l’Edi­to­rial Claret. En aquests lli­bres –que en català estan edi­tats en tres volums i en cas­tellà en un de sol, per una altra edi­to­rial–, autèntics super­ven­des, Benet XVI posa èmfasi en el fet que Crist “va ser una rea­li­tat i no un mite, un home real, de carn i ossos, que va morir i res­sus­ci­tar”. També s’estan venent molts exem­plars de Bene­dicto XVI. Una vida, de Peter Seewald, el peri­o­dista ale­many que el va entre­vis­tar diver­ses vega­des.

Benet XVI, com a bon teòleg, va escriure sobre cris­to­lo­gia, ecle­si­o­lo­gia, litúrgia i esca­to­lo­gia, i alguns dels seus lli­bres sobre aques­tes matèries també aca­pa­ren molts lec­tors, com les seves tres encícli­ques Deus cari­tas est (2005), Spe salvi (2007) i Cari­tas in veri­tate (2009), i en va dei­xar mig escrita una altra que va aca­bar amb Fran­cesc, Lumen Fidei (2013), sobre l’espe­rança, la cari­tat i la fe, totes edi­ta­des. El papa ale­many també va escriure diver­ses exhor­ta­ci­ons apostòliques i una, traduïda al català amb el títol La paraula del Senyor (Ver­bum Domini), és una de les més venu­des actu­al­ment, segons aquesta lli­bre­ria.

A Itàlia acaba de sor­tir Che Cos’è il Cris­ti­a­ne­simo (Què és el cris­ti­a­nisme), que el papa Rat­zin­ger va dei­xar clar als seus edi­tors que s’havia de publi­car després de la seva mort. Per tant, aquest volum, que encara no ha arri­bat a casa nos­tra, lli­bre pòstum del papa Benet XVI, segu­ra­ment tindrà molta demanda quan es publi­qui aquí. És la con­ti­nu­ació del seu Intro­ducció al cris­ti­a­nisme, una de les seves obres més impor­tants i més sig­ni­fi­ca­ti­ves teològica­ment del segle XX. En cas­tellà també s’estan venent molt les Obres Com­ple­tes de Rat­zin­ger, que ha edi­tat en diver­sos volums la Bibli­o­teca de Auto­res Cris­ti­a­nos (BAC).

I, per cert, un lli­bre que també té força demanda és Desde lo más hondo de nues­tros cora­zo­nes, que el papa emèrit va escriure (quan ja estava molt deli­cat de salut) a qua­tre mans amb el car­de­nal guineà ultra Robert Sarah, que és un dels prin­ci­pals opo­si­tors del papa Fran­cesc, rei­vin­di­cat per l’ideòleg ultra­con­ser­va­dor Steve Ban­non i que, perquè se’n facin una idea, és el papa­ble de polítics com Mat­teo Sal­vini i Donald Trump. Hi ha qui diu que Benet XVI s’hau­ria dei­xat enta­ba­nar per Sarah –que té lli­bres molt venuts, entre els quals hi ha Dios o nada, que ja va per la desena edició–, però la veri­tat no la sabrem mai, a menys que el qui fou secre­tari per­so­nal seu, l’arque­bisbe ale­many Georg Gänswein, digui el con­trari.