Societat

Un nou Eixample

La conversió de Consell de Cent en un eix verd avança a bon ritme amb l’objectiu de capgirar la gran quadrícula de Barcelona

Preocupa l’evolució dels lloguers en un espai on es revalorarà l’habitatge

És com una ope­ració a cor obert, a vida o mort. La ciu­tat de Bar­ce­lona es troba, avui, a la sala d’ope­ra­ci­ons on els met­ges tre­ba­llen per res­tau­rar i posar a punt una nova urbs, com si es tractés d’un infan­ta­ment. L’objecte de la inter­venció és el cor del dis­tricte de l’Eixam­ple, la ròtula de la ciu­tat que tot ho relliga i tot ho arti­cula. De l’èxit o el fracàs de la inter­venció urbanística en depèn el futur de la capi­tal del país, que es torni a aixe­car i pugui seguir cami­nant o que enso­pe­gui en una cai­guda de con­seqüències impre­vi­si­bles.

El procés de cons­trucció de la superi­lla Bar­ce­lona, amb la con­versió dels car­rers Con­sell de Cent, Roca­fort, Bor­rell i Girona, es pot seguir amb una sim­ple visita d’obres, obser­vant com avança i mesu­rant, també ja, els efec­tes que està pro­vo­cant en la resta de la trama de car­rers de l’Eixam­ple.

Pel que fa a la mobi­li­tat, l’actu­ació sobre Con­sell de Cent suposa anul·lar per a la cir­cu­lació un dels car­rers que faci­li­tava el des­plaçament horit­zon­tal per la ciu­tat en direcció a l’avin­guda Meri­di­ana. Mig any després de l’inici de les obres, l’Ajun­ta­ment afirma que “el trànsit ha seguit amb un com­por­ta­ment de nor­ma­li­tat”, sense sobre­car­re­gar vies alter­na­ti­ves a Con­sell de Cent com són la Gran Via o el car­rer València.

Al marge de mesu­ra­dors ofi­ci­als de volum de trànsit, una sim­ple obser­vació per­met cons­ta­tar un impor­tant des­cens de trànsit en el tram de Con­sell de Cent, entre el pas­seig de Sant Joan i el car­rer Marina, on les obres encara no han arri­bat i el car­rer encara manté la trama antiga. “Jo cal­culo que el trànsit ha bai­xat en un 70%”, explica el Julio, amb un taller de repa­ra­ci­ons elèctri­ques a la part alta del barri del Fort Pienc amb façana al mateix Con­sell de Cent.

La mateixa cons­ta­tació la fa el tre­ba­lla­dor d’una botiga de la firma Bon Preu, en Gui­llem, al número 461 de Con­sell de Cent. “Abans per pas­sar d’un cos­tat a un altre era com­pli­cat per l’alt volum de cot­xes que hi havia, en canvi ara pas­ses com si res”, explica. “És evi­dent que aquest tram de Con­sell de Cent ha dei­xat de ser una auto­pista”, con­firma en José des de la recepció de l’hotel Best Ara­nea, a la con­fluència de Con­sell de Cent amb Nàpols.

La per­cepció de l’ull humà diu això del com­por­ta­ment del trànsit a Con­sell de Cent, men­tre que el car­rer València sem­bla que, tot i el que sosté l’Ajun­ta­ment, s’ha con­ver­tit en un desem­bus­sa­dor embus­sat de l’Eixam­ple, ja que rep part del volum de cot­xes que abans ana­ven pel car­rer ara en obres. Un exem­ple és el del Santi, far­macèutic al car­rer València amb Bailèn, que asse­gura enut­jat que fa pocs dies, a les cinc de la tarda, va tri­gar 35 minuts per fer el recor­re­gut des del car­rer Urgell fins aquí, un traçat de poc més d’un quilòmetre.

És evi­dent que el car­rer València no és una solució reco­ma­na­ble per subs­ti­tuir el paper d’“auto­pista” de Con­sell de Cent. Amb el car­ril bus al cos­tat mar, i el car­ril bici pel cos­tat mun­ta­nya, als cot­xes només els que­den dos car­rils i és fàcil que se sobre­car­re­gui.

La nova con­fi­gu­ració dels car­rers, on també és més difícil apar­car, fa que es gene­rin molts equívocs i situ­a­ci­ons estres­sants. És el cas que explica l’Abdul, del res­tau­rant Cas­tell de Xàtiva, al car­rer València, a tocar del pas­seig de Sant Joan: “Va venir una família amb taula reser­vada a les dues. El pare els va dei­xar al res­tau­rant i va anar a apar­car. Van estar espe­rant 40 minuts perquè va haver de dei­xar el cotxe a Arc de Tri­omf!”

El cotxe a casa

El repte que s’obre ara no és per on han de pas­sar els cot­xes, si per dalt o per baix, sinó quants ciu­ta­dans enten­dran l’objec­tiu de l’Ajun­ta­ment, que el que és pretén és que el ciu­tadà deixi el cotxe a casa i es des­placi amb altres mit­jans. Es pretén que passi el mateix que ha pas­sat en el trànsit a la zona de Sant Antoni, on la posada en marxa de la superi­lla ha fet dis­mi­nuir el trànsit a tot el barri i no només als car­rers afec­tats.

Amb més o menys com­pli­ca­ci­ons de trànsit, les obres seguei­xen enda­vant a bon ritme i amb imat­ges espec­ta­cu­lars com la que ofe­reix aquests dies la con­fluència de Con­sell de Cent amb Enric Gra­na­dos, tot aixe­cat, amb un cràter gegant per la cons­trucció d’una plaça. Als extrems de Con­sell de Cent, al pas­seig de Sant Joan i al parc de l’Escor­xa­dor és on els tre­balls estan més avançats i la nova pavi­men­tació del car­rer ja va de paret a paret. Tota l’obra hau­ria d’estar llesta abans de les elec­ci­ons del mes de maig.

“Aquest mes no pago”

L’obra avança, però es fa pesada i difícil de supor­tar, també econòmica­ment, i al tram de Con­sell de Cent a tocar del parc de l’Escor­xa­dor patei­xen, i alguns molt. És el cas de l’Elliot, amb una botiga de motos i taller al número 85. “Aquest mes no he pagat el llo­guer del local, no n’he fet prou”, explica el pro­pi­e­tari, que està fart de tan­ques a tocar de l’esta­bli­ment que li espan­ten els cli­ents.

No gaire lluny de l’esta­bli­ment de motos, en Car­les, del res­tau­rant Rústic, explica que la fac­tu­ració dels locals del car­rer “ha cai­gut un 30 per cent”, per culpa de les obres. “Nosal­tres vam obrir el 2021, amb totes les limi­ta­ci­ons de la covid, i quan va aca­bar això van venir les obres”, explica sense tenir clar quin serà el futur del nou car­rer. El que sí que té clar és que neces­sita una ter­rassa “perquè els mesos de bon temps és el 75% de la fac­tu­ració”.

Més opti­mista és l’Enric, del bar Dit i Fet, al tram de Con­sell de Cent on encara no hi ha obres, i que espera delitós poder for­mar part també de la superi­lla. “Home, ima­gina’t tu un pas­seig des de la Meri­di­ana fins a la plaça Espa­nya”, pro­clama.

Alerta, espe­cu­la­dors

Una de les pre­o­cu­pa­ci­ons que s’este­nem al llarg de la superi­lla és l’evo­lució que tindrà el mer­cat immo­bi­li­ari per la reva­lo­ració de l’espai, tant en l’habi­tatge com en el comerç. La Maria Car­men, d’una flo­ris­te­ria de Con­sell de Cent (468), alerta sobre com anirà el llo­guer. També pre­o­cupa que flo­rei­xin els esta­bli­ments de res­tau­ració. Per evi­tar aquest últim punt l’Ajun­ta­ment ha apro­vat el pla d’usos de l’Eixam­ple, que hau­ria de limi­tar bars i res­tau­rants i boti­gues d’ali­men­tació.

Atemptat a “un monument urbanístic del segle XX”

L’urbanista Solà de Morales va definir el districte de l’Eixample com un “dels monuments urbanístics més importants de l’Espanya del segle XX”. Aquesta frase es recull en el text de la querella presentada contra Ada Colau i Janet Sanz per la tramitació de la superilla i que exemplifica el rebuig que ha generat el projecte en una part de la ciutadania. La querella la signen el que va ser arquitecte en cap de Barcelona, Josep Antoni Acebillo, i els advocats Francesc Jufresa i Ferran Grasas. És la mateixa que ja s’havia presentat, en forma de denúncia, davant la fiscalia i que va ser arxivada pel fiscal de medi ambient, Antoni Pelegrín. Els signants del text acusen les responsables municipals de “frau de llei” per tramitar la gran reforma de l’Eixample a través de “quatre projectes d’obra” sense haver dut a terme una reforma del PGM, tramitació més carregosa i complicada i que, al seu entendre, és el que s’ajustava al cas. Els querellants alerten del “canvi radical en la mobilitat” que s’introdueix “sense estudis previs”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia