Societat

IGNASI CASANOVAS-PERMANYER

AUTOR DEL LLIBRE “LA NOBLESA GIRONINA DE PRIVILEGI DE GENEROSITAT”

“44 pagesos van salvar el rei Ferran el Catòlic”

Els pagesos van anar a Girona per intentar defensar un sistema de vida que estava bloquejat pel feudalisme ”
En la genealogia s’ha de ser molt meticulós. Llegir, repassar i certificar cada un dels documents que es van trobant”

EEl mes de juny de l’any 1462, una cin­quan­tena de page­sos van acu­dir a la crida feta per la reina Joana Enríquez que, amb el seu fill Fer­ran de 10 anys -qui després seria el rei Fer­ran el Catòlic- esta­ven asset­jats al por­tal de Sobre­por­tes, sota la Cate­dral de Girona. La resistència dels page­sos a la mura­lla de la Força Vella va aguan­tar un mes, el neces­sari per que el Comte Gastó de Foix, gen­dre del rei Joan II, arribés a res­ca­tar la reina. És aquest un epi­sodi històric amb diver­si­tat d’inter­pre­ta­ci­ons pel que va repre­sen­tar poste­ri­or­ment en l’esde­ve­nir de Cata­lu­nya i Espa­nya. Debats a banda però, per als page­sos mobi­lit­zats va supo­sar anys més tard ser recom­pen­sats pel rei Fer­ran el Catòlic amb un Pri­vi­legi de Gene­ro­si­tat el qual, prin­ci­pal­ment, els alli­be­rava de pagar impos­tos i els con­ce­dia altres bene­fi­cis, com el dret de reunió o de poder recórrer una decisió judi­cial.

El lli­bre “La noblesa giro­nina de pri­vi­legi de gene­ro­si­tat” d’Ignasi Casa­no­vas-Per­ma­nyer, recull els noms i cognoms dels homes que van acu­dir a la Força Vella i de les seves famílies i en traça la gene­a­lo­gia, ascen­dent i des­cen­dent, de cadas­cun d’ells. És una obra de grans dimen­si­ons, el pri­mer tom de la qual -se’n publi­ca­ran tres o pot­ser qua­tre- es pre­senta aquesta set­mana de Sant Jordi. En aquest pri­mer exem­plar, de gai­rebé 600 pla­nes, es pre­sen­ten en ordre alfabètic les gene­a­lo­gies de tretze lli­nat­ges de Gene­ro­sos orde­nats alfabètica­ment pel seu nom de casa i que en con­junt recu­llen més de 700 per­so­nes, algu­nes de les quals es remun­ten al segle XIII.

En aquesta obra hi ha qua­ranta anys de feina, hores d’arxiu i molta lec­tura. Com va començar aquesta recerca?
Té un inici de caire per­so­nal. Jo era notari a Amer i tenia també la zona de Banyo­les. La meva senyora, la Maria Dolors, que és de Mie­res, va venir a fer uns papers i ens vam conèixer. Després de casar-nos i, com que ens agra­dava anar lle­gint i conei­xent la història fami­liar, vam des­co­brir per pri­mera vegada la casa de Can Tra­ver. Com afi­ci­o­nat a relle­gir docu­ments antics, vaig voler saber d’on venia aquesta família, la seva anti­gor, els ante­ces­sors de la Dolors, els Blan­quera d’Amer i la família Pla­na­de­cur­sach de Ridaura. Al cap d’un temps teníem tota la seva gene­a­lo­gia, des de l’any 1.200 fins a l’actu­a­li­tat. En total son unes 27 gene­ra­ci­ons. Men­tre anàvem arre­glant la masia a poc a poc, anàvem avançant en els orígens de la família. Aquí hi havia un fil per desen­re­dar. Llàstima que a Banyo­les va cre­mar la nota­ria i amb ante­ri­o­ri­tat al 1.600 no queda res. Però hi havia els lli­bres nota­ri­als i els del Bis­bat. Jo anava relle­gint escrip­tu­res i em van anar sor­tint papers i papers que lli­ga­ven amb la gene­a­lo­gia que fèiem i que em por­ta­ven a altres gene­a­lo­gies de page­sos de l’antiga sots­ve­gue­ria de Besalú.
Per a fer una gene­a­lo­gia d’aquest abast, cal ser expert. Vostè ja hi estava ave­sat en aquest tipus d’estu­dis?
A mi m’ha agra­dat sem­pre la història. És una passió que ve de família. Sóc lli­cen­ciat en dret però els fets històrics sem­pre m’han interes­sat. Ho he vis­cut a casa, ja que nosal­tres ja teníem feta la gene­a­lo­gia, que arriba fins al 1215 i toca cap a la banda del Mones­tir de Mont­ser­rat, Sant Llo­renç Savall i Sant Feliu de Codi­nes. El meu pare era metge, advo­cat i far­macèutic. El seu pare era metge. El meu besavi era catedràtic de dret a Bar­ce­lona. I el rebesavi va ser catedràtic de filo­so­fia del dret a Madrid. He estat envol­tat per cen­te­nars de lli­bres i per una afició per la història i l’estudi de docu­ments.
Una passió que sem­bla que no té final. Quan­tes hores hi ha dedi­cat?
No s’acaba mai. Encara ara tro­bem noms que hem d’afe­gir al volum a dar­rera hora, com en el cas d’un fill d’una de les famílies, en Cosme. S’ha de ser molt meti­culós. Con­ti­nuo bus­cant papers, relle­gint i repas­sant. A més, cal tenir en compte que hi ha el repte de la pale­o­gra­fia. En docu­ments ante­ri­ors al segle XV has d’enten­dre com escri­uen i poder lle­gir llatí medi­e­val. A vega­des no he recor­dat el tom en el que vaig tro­bar un docu­ment i l’haig de tor­nar a bus­car. I par­lem de docu­ments dels segles XV i XVI pro­vi­nents d’unes onze nota­ries que hi havia en aquell moment a la zona. És una quan­ti­tat ingent de docu­ments. Tot ho tinc cer­ti­fi­cat i, de fet, s’hau­ria de relli­gar perquè es pot per­dre. Hi hau­ria d’haver estat molt més, dedi­car-hi més hores, però calia tre­ba­llar, també!
En tots aquests anys, els sis­te­mes de recerca han avançat. Vostè deu haver vis­cut els can­vis de prop?
I tant! Ara fa qua­ranta anys, anàvem a la Casa de Cul­tura, on hi havia els docu­ments que ara es guar­den a l’arxiu de Sant Josep, i allà hi havia un guàrdia civil jurat que ens en feia les fotocòpies. Ara ha can­viat moltíssim. I, en aquest sen­tit, cal feli­ci­tar el bis­bat de Girona per haver pres la decisió, i la feina, de digi­ta­lit­zar-ho tot i posar-ho a l’abast de tot­hom. Altres diòcesis no ho han fet. Això ha estat una cosa molt bona pels que fem gene­a­lo­gies. Per això, ara veus molta menys gent als arxius. Perquè es pot fer des de casa. Això de poder veure per­ga­mins des del des­patx és increïble.
Va ser fent aquest fil genealògic que va des­co­brir l’epi­sodi històric dels page­sos enno­blits?
L’epi­sodi del setge de la Força Vella ja el conei­xia des del punt de vista històric. Va ser repas­sant els ante­ces­sors del Mas Tra­ver que vaig con­fir­mar que un dels pro­pi­e­ta­ris de la finca, en Joan Tra­ver, al segle XV havia estat un dels page­sos que havien arris­cat la seva vida per defen­sar dona Joana, que estava essent asset­jada, amb el seu fill, a Girona, per les tro­pes de la Gene­ra­li­tat i de l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona. Vaig anar des­fent el fil i vaig com­pro­var que l’oncle de Joan Tra­ver era Mar­tirià Tra­ver, canonge de Sant Fèlix, rec­tor del col·legi de Sobre­por­tes, i diaca de Besalú i tenia, per tant, molta influència a la zona. Els page­sos, cri­dats pel canonge Tra­ver, van a Girona i gua­nyen temps. Molts dels page­sos que van res­pon­dre a la crida son d’aquesta banda, del que és ara el Pla de l’Estany i de la zona de Besalú. Els masos estan molt a prop, es veuen uns als altres i devien anar pas­sant la crida.
I deci­deix posar noms i cognoms i a bus­car les gene­a­lo­gies de tots ells?
Quan vam saber això se’ns va des­per­tar l’interès per les gene­a­lo­gies dels altres page­sos que van acu­dir a la Força. Molts eren de la parròquia de Serinyà, com en Pere Albussà, en Joan Aulina, en Bar­to­meu Bru­guera o en Pere Car­bo­nell, per dir noms d’alguns dels lli­nat­ges inclo­sos en aquest pri­mer volum. Però també hi tro­bem en Joan Almar i en Joan Bosch, de Girona, en Mateu Calm, de Sant Esteve d’en Bas, o en Pere Bru­gada, de Sant Miquel de Camp­ma­jor.
Els page­sos pro­te­gei­xen la reina i al seu fill, Fer­ran, el futur Fer­ran el Catòlic. I, a canvi, acon­se­guei­xen pri­vi­le­gis?
La reina s’havia com­promès a enno­blir-los. I se’ls con­ce­deix un Pri­vi­legi de Gene­ro­si­tat. En ator­gar-lo, es con­si­dera que els page­sos van tenir una actu­ació gene­rosa amb risc de la vida, perquè van acu­dir a la crida amb pals i for­ques i amb el que tenien a ma, dei­xant enrere família, casa i ter­res. Eren una qua­ran­tena d’homes que havien por­tat gent seva a la defensa. Hi ha casos que hi va el pare i el fill. I dos o tres casos d’oncle i nebot. O hi va l’hereu i un oncle. Van arris­car la seva vida i els seus béns, ja que a alguns els van arri­bar a cre­mar les cases i fins i tot hem tro­bat un cas, el dels Moler de Celrà, que li van matar el noi. El risc de la vida era cons­tant. I per això son enno­blits. En un pri­mer nome­na­ment l’any 1481 i en un segon el 1486.
Què com­porta obte­nir el Pri­vi­legi de Gene­ro­si­tat per a aquests page­sos?
El pri­vi­legi implica sobre­tot no pagar cap impost fet que ja per sí mateix, i en el con­text de l’època, repre­senta un avenç enorme. Seguei­xen essent page­sos, però adqui­rei­xen tota una sèrie d’avan­tat­ges en com­pa­ració amb la resta de la page­sia. A més, els atorga tots els honors, franquícies, usat­ges i lli­ber­tats pro­pis dels homes de pri­vi­legi mili­tar.
És un dels pocs pri­vi­le­gis que també passa per línia feme­nina?
Així és. Passa en línia directa des­cen­dent i per sem­pre. Homes i dones. No es dona gaire. Per exem­ple, en el cas dels Ciu­ta­dans Hon­rats de Bar­ce­lona, és en línia només d’homes. El fet que la pubi­lla man­tin­gui el Pri­vi­legi de Gene­ro­si­tat li per­met fer un bon casa­ment. I quan es casa, domina el nom del mas. Però això a poc a poc va des­a­pa­rei­xent.
El fet d’haver cer­ti­fi­cat el nom i el cognom d’aquests homes i dels seus des­cen­dents, com­pleta la infor­mació que es té d’aquell epi­sodi?
Crec que aquest és el valor de la gene­a­lo­gia. A base de fer lli­bres com aquest, l’interès per saber la història pren una altra dimensió si es sap d’on venen els pro­ta­go­nis­tes i què van fer. Un epi­sodi històric amb noms i cognoms pren mes valor. Veus qui eren, qui els van pre­ce­dir i quins van ser els seus des­cen­dents. Ara que­den poques cases que siguin encara d’aque­lles famílies. Hi ha estu­dis del setge de la Força Vella amb con­clu­si­ons diver­ses. El fet de com­pro­var que eren homes de pagès que van pren­dre una decisió con­creta i com van seguir essent page­sos és impor­tant. Van anar a Girona perquè hi van veure una pos­si­bi­li­tat de defen­sar un sis­tema de vida que estava blo­que­jat pel feu­da­lisme.
I ho van acon­se­guir, amb aquesta decisió, aca­bar amb el feu­da­lisme?
Es podria afir­mar que va ser l’inici de la fi dels mals usos. El poder dels nobles, amb els segles, s’havia anat fent fort i els page­sos vivien ofe­gats, amb cen­sos, obli­ga­ci­ons, sub­missió a la justícia... Després del pri­mer nome­na­ment de l’any 1481, hi ha el del 1486, quan el rei fa un arbi­tratge amb la sentència de Gua­da­lupe. Sí que es pot con­si­de­rar doncs que la con­cessió d’aquests pri­vi­le­gis son l’inici del final del sis­tema feu­dal a Cata­lu­nya. És a dir, del sis­tema dels remen­ces i dels titu­lars dels domi­nis direc­tes, de la noblesa sobre­tot. A Girona, el domini directe solia ser de l’església, que no era tan dura. Amb la sentència de Gua­da­lupe els page­sos que­den alli­be­rats d’una serie de d’obli­ga­ci­ons, com pas­sarà tres segles més tard amb la revo­lució fran­cesa que eli­mina tots els pri­vi­le­gis dels nobles. Aquest cas nos­tre és únic a Europa.
Diu que a només va pas­sar a Cata­lu­nya aquest pri­mer final del feu­da­lisme?
Sí, per exem­ple, un segle abans a França hi va haver la revolta de la Jac­que­rie,però van ser anor­re­ats. A Angla­terra un aixe­ca­ment sem­blant tam­poc no va reei­xir i van aca­bar pen­jant al que volia sal­var els page­sos. A Ale­ma­nya, Bohèmia i Moràvia també hi va haver revol­tes, però l’empe­ra­dor les va atu­rar. La revolta dels Irmandiños, a Galícia, i de les Ger­ma­nies, a València, tam­poc van reei­xir. I a Mallorca, Alfons el Magnànim va enviar l’exèrcit des de Cer­de­nya per sufo­car la revolta dels els page­sos forans. Cap d’aquests movi­ments va reei­xir com ho va fer a Cata­lu­nya.

Genealogia, heràldica, història i dret

Ignasi Casanovas-Permanyer i Cases va néixer a la ciutat de Barcelona l’any 1940. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, ha dedicat la seva vida professional a exercir en l’administració. Entre altres responsabilitats, ha estat interventor de l’armada, secretari de primera categoria de l’administració local, oficial lletrat de l’Ajuntament de Barcelona i notari d’Amer i de Barcelona. Però la seva passió fora de la feina ha estat sempre l’estudi de la genealogia i l’heràldica de llinatges i el seu context històric. L’interès per aprofundir el més possible en les genealogies familiars l’ha portat a un domini excepcional de la paleografia i del llatí. Completats els estudis de les diferents branques familiars, va iniciar un interès particular per les famílies dels pagesos que van ser ennoblits per acudir en defensa de la persona d’un Ferran el Catòlic de deu anys i la seva mare, la reina Joana. El resultat és una obra de caràcter únic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia