Torredembarra construeix el primer gran escull marí de carbonat càlcic

Tor­re­dem­barra acull el pri­mer gran escull marí arti­fi­cial fet de car­bo­nat càlcic amb objec­tius ambi­en­tals però també de pràctica espor­tiva sub­aquàtica. Pre­sen­tat com una “mun­ta­nya marina”, avui s’han ins­tal·lat els últims de deu biòtops amb que s’aba­li­sarà la zona, un escull arti­fi­cial sub­aquàtic de 40.000 tones de car­bo­nat càlcic que fa 100 metres de diàmetre, 20 d’alçada i ocupa un volum de 35.000 metres cúbics i una superfície d’un camp de fut­bol, segons informa ACN. El car­bo­nat càlcic ha estat extret de la pedrera de Bell­vei i des del desem­bre s’han anat col·locant les roques sobre el fons marí a uns dos quilòmetres mar endins.

De fet, els impul­sors de la ini­ci­a­tiva expli­quen que la pedrera de Bell­vei fou fa 25 mili­ons d’anys una bar­rera natu­ral de corall. El pro­jecte la idea del qual va néixer fa quinze anys pretén con­tri­buir a la con­ser­vació de la fauna i flora medi­terrània al mateix temps que fun­ci­o­narà com un parc sub­aquàtic. El direc­tor del Port de Tor­re­dem­barra, l’oceanògraf i cofun­da­dor del pro­jecte, Oriol Milà, explica que la idea va néixer només amb objec­tius ambi­en­tals però que ha cal­gut pen­sar també en un pro­jecte paral·lel que per­meti finançar la con­ser­vació de l’estruc­tura.

Els deu biòtops que aba­li­sa­ran la zona tin­dran un con­junt de boies de fon­deig de les embar­ca­ci­ons per tal d’evi­tar la uti­lit­zació d’ànco­res que mal­me­tin l’escull, segons ha expli­cat l’altre cofun­da­dor de la ini­ci­a­tiva i direc­tor de l’empresa Natu­ral Art Reef, Miquel Rota. El bus­seig serà l’acti­vi­tat espor­tiva que es farà en l’escull. La pre­visió és que els tre­balls fina­lit­zin al juny amb una inversió de 850.000 euros i que l’estruc­tura s’obri al públic després. Amb col·labo­ració de l’Ajun­ta­ment, la con­fra­ria de pes­ca­dors, Capi­ta­nia Marítima, l’agència de bus­seig PADI i el grup BMW, Milà afirma que diver­ses enti­tats científiques ja han mos­trat el seu interès pel pro­jecte per conèixer “com afec­ta­ran aquest tipus de subs­trats” i poder tras­lla­dar la idea a altres punts dels mars “on estan patint bio­de­gra­da­ci­ons a con­seqüència de l’afec­tació entròpica”. Milà defensa la ini­ci­a­tiva com “la infra­es­truc­tura marina que ens per­metrà cus­to­diar millor el nos­tre fons marí i alhora gau­dir d’ell”.