Societat

Arqueologia del feixisme

El Museu d’Història de Barcelona obre i investiga l’arca localitzada al monument als caiguts

L’aigua ha danyat els documents del cofre

La pesant arca de coure i llautó que va dor­mir ama­gada durant 83 anys sota l’estàtua que pre­si­dia el recinte fei­xista del monu­ment als cai­guts, al cas­tell de Montjuïc, va ser dis­sec­ci­o­nada ahir al matí a les ins­tal·laci­ons que el Museu d’Història de Bar­ce­lona (Muhba) té a la Zona Franca. La presència de terra dins de l’arca va con­ver­tir l’ope­ració d’ober­tura i estudi del seu con­tin­gut en un exer­cici d’arque­o­lo­gia de petit for­mat amb un resul­tat entre sor­pre­nent i dece­be­dor.

La tasca d’ober­tura i poste­rior docu­men­tació per part dels tècnics del Muhba del con­tin­gut de l’arca és la cul­mi­nació del procés de demo­lició del monu­ment als cai­guts que es va ini­ciar dilluns de la set­mana pas­sada. Es tracta de l’última rea­lit­zació con­creta duta a terme pel govern d’Ada Colau, sota la res­pon­sa­bi­li­tat de l’ales­ho­res encara regi­dor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa.

Ahir el Muhba va des­ti­nar tres tècnics a la feina d’obrir el cofre, un d’extern i dues de la mateixa secció de col·lec­ci­ons del museu que diri­geix Ramon Puja­des. El pri­mer a inter­ve­nir va ser el res­tau­ra­dor, Agustín Gamarra, pres­tigiós espe­ci­a­lista en l’ober­tura de peces anti­gues. Ha pres part en l’exa­men d’un sarcòfag de plom d’època romana, a Tar­ra­gona, o en un altre de pedra d’època medi­e­val, a Bala­guer, i par­ti­cipa en expe­di­ci­ons científiques a Egipte.

Ahir, Gamarra va tenir més feina de la que espe­rava per poder fer sal­tar el meca­nisme del pany que man­te­nia tan­cada l’arqueta. “És més hermètic del que creia”, anava dient men­tre can­vi­ava d’eines més toves a altres de més dures a mesura que tro­bava resistència. Final­ment, un per­cus­sor i un mar­tell van per­me­tre des­blo­que­jar el pany. La tapa va cedir uns mil·límetres cap amunt i uns pun­tals de fusta van fer la resta.

Una olor des­a­gra­da­ble

Quan pas­sa­ven 13 minuts de les deu del matí, l’arca es tor­nava a obrir 83 anys després de ser tan­cada en la cerimònia d’inau­gu­ració del monu­ment fei­xista. La pri­mera impressió, amb la presència de terra molla dins el cofre, va jus­ti­fi­car el pes des­me­su­rat de la caixa, amb unes pro­por­ci­ons de 60x30x40. centímetres. Al llarg dels anys l’aigua ha fet de les seves i la terra amb què va ser omplerta, que seria del mateix lloc on es feien els afu­se­lla­ments, estava humida i hi cor­ria algun dimi­nut insecte. Més d’un va arru­far el nas en notar una olor des­a­gra­da­ble així que la tapa es va obrir.

Gamarra va pas­sar el relleu a Anna Lázaro, res­tau­ra­dora del Muhba, que va ser la pri­mera a començar a reme­nar, amb molta cura, entre la terra de dins de l’arqueta. Tot just començar ja es va poder cons­ta­tar que el reci­pi­ent de vidre uti­lit­zat per dipo­si­tar-hi docu­ments de l’època, com es fa en els actes de col·locació d’una pri­mera pedra, tenia el tap sepa­rat del cos i apa­rent­ment dins del vas només hi havia terra. Ni ras­tre dels dia­ris del 1940, la llista d’afu­se­llats i l’acta d’una asso­ci­ació de fami­li­ars de cai­guts que, segons cròniques de l’època, hau­ria de con­te­nir el reci­pi­ent de vidre.

La teo­ria és que, en llençar les pala­des de terra al cofre, el tap de vidre es va sepa­rar de la resta del vas, tot i que s’havia sege­llat. Això va faci­li­tar l’entrada de l’aigua i la degra­dació dels papers que s’hi havien dipo­si­tat. Al cap d’uns minuts, una ins­pecció més acu­rada va sem­blar iden­ti­fi­car la presència d’un plec de papers, en molt mal estat, dins del vas que caldrà ana­lit­zar al labo­ra­tori.

Ossos i un rosari

La ter­cera a tocar l’arqueta va ser Núria Miró, tècnica del Muhba “i arqueòloga”, com ella mateixa anava repe­tint sor­presa d’haver d’apli­car les tècni­ques del seu ofici en el bui­datge del cofre. Aju­dada d’una paleta, i agraint que la terra estigués molla i no com­pac­tada, i durant quasi dues hores, Miró va anar reti­rant el mate­rial fins a omplir qua­tre cube­tes, sepa­rant les peces que sem­bla­ven d’interès. Van sor­tir ossos d’ani­mals, petits vidres, peces de ceràmica, carbó i la dimi­nuta creu d’un rosari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia