Perfilant l’agost

Els de Vila­franca ja fa anys que tenen la diada de Vila­nova mar­cada en el calen­dari com un punt d’inflexió. El 2016 hi van estre­nar el 3 de 10 amb folre i mani­lles més mati­ner de la història i, des d’ales­ho­res, el cas­tell de 10 ha estat força habi­tual per als de la camisa verda a la capi­tal del Gar­raf. Però enguany sabien que havien d’anar pas a pas i el seu objec­tiu prin­ci­pal no era aquest sinó des­car­re­gar la torre de 9 amb folre i mani­lles, que enguany se’ls estava resis­tint més del que és habi­tual. A Alta­fu­lla, fa quinze dies, intent des­mun­tat quan ja era gai­rebé tota a dalt, i a Mataró, la set­mana pas­sada, car­re­gada.

A Vila­nova era el dia. I, per aquest motiu, con­fi­ant ple­na­ment en el cas­tell, els vila­fran­quins van tirar la torre en pri­mera ronda. Ana­ven a totes sense dub­tar-ho. A Vila­nova la van mos­trar tal com la saben fer i, tot i que un xic més ner­vi­osa, tenint en compte tot el bagatge, la van des­car­re­gar i la van cele­brar amb els tra­di­ci­o­nals crits de “Vila­franca, Vila­franca”. Era una gran gesta que també els feia fer un pas més i els per­me­tia acos­tar-se al 3 de 10, ja que han de rodar fol­res i mani­lles costi el que costi.

En segona ronda, els verds van deci­dir estre­nar el 9 de 8 –el fan amb una única enxa­neta–, un cas­tell llarg i fei­xuc que van poder com­ple­tar sense pro­ble­mes. I, quan va arri­bar la ter­cera ronda, totes les mira­des es van cen­trar en Siscu Benet, el cap de colla, que després de par­lar-ne amb la tècnica va anun­ciar el 3 de 10 amb folre i mani­lles. Eren dos quarts de vuit de la tarda i la xafo­gor era extrema, però els verds esta­ven molt ani­mats. Ara bé, al cap d’uns quants minuts, la tècnica va can­viar d’opinió. Sem­bla que la cana­lla no ho veia clar. Per tan­car la jor­nada, doncs, van apos­tar per un nou 4 de 9 amb folre i, en ronda de pilars, van ofe­rir a la plaça un magnífic pilar de 8 amb folre i mani­lles, el segon de l’any, que va pro­vo­car una gran ovació del públic.

La Jove de Tar­ra­gona també arri­bava a Vila­nova amb ganes de més, con­cre­ta­ment, d’asso­lir el 4 de 9 amb folre que havien dei­xat en intent des­mun­tat per Sant Joan. Els tar­ra­go­nins van sor­tir de 3 de 9 amb folre, que van com­ple­tar amb solvència per segon cop enguany. En segona ronda, van des­car­re­gar el 5 de 8 i, en ter­cera ronda, tenint en compte que la colla estava molt ani­mada, van apos­tar per l’estrena del 4, que va arri­bar després de dos peus des­mun­tats i que els va cos­tar força com­ple­tar, però final­ment ale­gria lila, doncs, en la diada de les Neus. També mar­xa­ven amb els deu­res pen­dents a la but­xaca.

Qui no va mar­xar del tot satis­feta de plaça va ser la Joves de Valls, que tenia com a objec­tiu asso­lir una vegada per totes el 4 de 9 amb folre, que també havia dei­xat en intent des­mun­tat per Sant Joan. En aquesta ocasió, però, tam­poc va poder ser i, de fet, no el van inten­tar per falta de cami­ses. Els de Valls, en pri­mera ronda, després d’un intent des­mun­tat, van com­ple­tar el sisè 3 de 9 amb folre i, per aca­bar, van des­car­re­gar el 5 de 8. Els ver­mells segur que tre­ba­lla­ran de valent per arri­bar dime­cres a la diada del Fira­gost en les millors con­di­ci­ons.

La colla amfi­tri­ona, els Bor­de­gas­sos de Vila­nova, va sor­tir de plaça exul­tant. I és que va sig­nar la seva millor actu­ació de la tem­po­rada, amb el 5 de 7, la pri­mera torre de 7 i el 7 de 7. Llums, doncs, i també alguna ombra, en una diada en què totes les colles van sor­tir amb grans rep­tes.