Medi ambient

RECERCA

Escoltant dofins roses a l’Amazònia

Un equip de la Universitat Politècnica de Catalunya rastreja dues espècies de dofins de riu en perill d’extinció al Brasil

El so que emeten aquests cetacis per orientar-se es pot utilitzar per observar els seus moviments en zones de molt difícil accés i preveure’n mesures de conservació

Dues espècies de dofins d’aigua dolça en perill d’extinció que habi­ten en llocs inac­ces­si­bles de l’Ama­zo­nes han estat escol­ta­des per un equip inter­na­ci­o­nal d’inves­ti­ga­dors, lide­rats per científics de la Uni­ver­si­tat Politècnica de Cata­lu­nya, amb l’objec­tiu de desen­vo­lu­par estratègies de con­ser­vació dels seus hàbitats natu­rals. El boto (Inia geof­fren­sis) o dofí rosat de riu i el tucuxi (Sota­lia flu­vi­a­ti­lis) són dues espècies de dofins d’aigua dolça que estan con­si­de­rats ceta­cis molt intel·ligents.

Aques­tes espècies i les seves interac­ci­ons amb les per­so­nes estan amenaçades per l’acti­vi­tat humana deri­vada de la pesca, l’agri­cul­tura, la mine­ria i la cons­trucció de pre­ses. Durant el període més humit de l’any, entre els mesos d’abril i agost, aquests dofins es des­pla­cen als rius de les zones de bos­cos plu­vi­als de l’Ama­zo­nes a la recerca de pei­xos d’aigua dolça. La plana inun­da­ble i la vege­tació fan que sigui extre­ma­ment difícil obser­var-los amb vai­xells o drons, fet que difi­culta el seu segui­ment per part dels científics.

Ara bé, la inves­ti­ga­dora Flo­rence Erbs i altres científics del Labo­ra­tori d’Apli­ca­ci­ons Bioacústi­ques de la Uni­ver­si­tat Politècnica de Cata­lu­nya-Bar­ce­lo­na­Tech (UPC), vin­cu­lat a l’Escola Politècnica Supe­rior de Vila­nova i la Geltrú (Epsevg), han estu­diat uns 800 quilòmetres qua­drats de la Reserva de Desen­vo­lu­pa­ment Sos­te­ni­ble de Mami­rauá, al Bra­sil, per poder fer un segui­ment d’aquests ani­mals.

Pro­jecte inter­na­ci­o­nal

En aquest pro­grama s’han uti­lit­zat les dades obtin­gu­des a través de cinc hidròfons sub­mer­gits en pro­fun­di­tats d’entre tres i cinc metres als rius Solimões i Japurá. Els resul­tats de l’estudi, que s’han publi­cat a la revista de referència Sci­en­ti­fic Reports (Nature), reve­len nous conei­xe­ments sobre els movi­ments dels dofins de riu que podrien con­tri­buir a millo­rar la con­ser­vació d’aques­tes espècies. El tre­ball s’ha desen­vo­lu­pat jun­ta­ment amb científics de l’Ins­ti­tuto de Desen­vol­vi­mento Sus­tentável Mami­rauá (IDSM) i de la Nati­o­nal Marine Mam­mal Foun­da­tion, de San Diego, als Estats Units.

A l’estudi, s’ha ana­lit­zat la infor­mació bioacústica cap­tada des dels canals flu­vi­als, les badies, els llacs i els bos­cos inun­dats d’aquesta reserva. La recerca es va dur a terme en dife­rents períodes durant les esta­ci­ons humi­des i seques, del juny del 2019 al setem­bre del 2020.

Els dofins, tant els de riu com els de mar, fan ser­vir el sis­tema d’eco­lo­ca­lit­zació, també cone­gut com a biosònar. És un sis­tema que també tenen els rat­pe­nats, algu­nes bale­nes i fins i tot alguns ocells. En el cas dels dofins, pro­pul­sant aire pel con­ducte res­pi­ra­tori poden eme­tre una àmplia gamma de sons en forma de breus ràfegues d’impul­sos sonors, ano­me­nats clics o espe­tecs. Així, obte­nen infor­mació sobre el seu entorn quan aquests impul­sos rebo­ten en els objec­tes i tor­nen cap a ells.

Els clics de baixa freqüència tenen un alt poder de pene­tració i poden recórrer llar­gues distàncies; aquests són reflec­tits per estruc­tu­res i l’ani­mal pot obte­nir infor­mació de la topo­gra­fia cir­cum­dant. Per con­tra, per loca­lit­zar pre­ses pro­pe­res eme­ten clics d’alta freqüència, inau­di­ble pels humans.

Per ana­lit­zar les dades reco­lli­des als rius amazònics, els inves­ti­ga­dors van uti­lit­zar algo­rit­mes d’apre­nen­tatge pro­fund –el que es coneix com a con­vo­lu­ti­o­nal neu­ral network o xarxa neu­ro­nal con­vo­lu­ci­o­nal– i dades bioacústi­ques reco­lli­des manu­al­ment. D’aquesta manera van poder clas­si­fi­car automàtica­ment els sons d’eco­lo­ca­lit­zació de dofins, els sorolls de vai­xells i també de la pluja, amb uns nivells de pre­cisió del 95%, el 92% i el 98%, res­pec­ti­va­ment.

Els inves­ti­ga­dors han detec­tat que la presència de dofins va aug­men­tar del 10% al 70% a la badia i al riu, a mesura que els nivells d’aigua crei­xien entre els mesos de novem­bre i gener. Els autors de l’estudi expli­quen que els dofins esta­ven uti­lit­zant aques­tes vies flu­vi­als per entrar a la plana inun­da­ble d’aquesta conca de l’Ama­zo­nes. Els joves botos i les feme­lles amb cadells d’aques­tes espècies de dofí van pas­sar més temps a les pla­nes inun­da­bles que els mas­cles, sigui per la rica abundància de pre­ses, sigui per res­guar­dar-se del com­por­ta­ment agres­siu dels mas­cles.

Què hi ha sota la coberta vegetal?

Després de més de tres anys d’investigacions, els responsables de la recerca sobre els dofins fluvials de l’Amazones brasiler insten a fer servir la metodologia que han utilitzat per entendre millor i protegir les preferències i les necessitats d’hàbitat d’aquests animals, en el marc del projecte Providence. Aquesta iniciativa, que es va posar en marxa fa vuit anys, vol fer un exhaustiu seguiment bioacústic de la biodiversitat aquàtica i terrestre en un dels boscos tropicals més amenaçats del planeta. Els seus promotors van veure que la informació que proporcionen satèl·lits i drons ajuda a tenir moltes dades sobre la desforestació a l’Amazònia, però en canvi l’avaluació i el seguiment sota la coberta vegetal són molt més difícils i cal aprofitar les noves tecnologies, com ara sensors d’àudio, imatges i sensors ambientals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia