Castelldefels ja té el seu arròs

La pae­lla és un d’aquells plats que més s’asso­cien a un entorn marítim, a un dia de platja, a una reunió davant del mar. Com a ciu­tat cos­ta­nera que és, i amb la con­cen­tració de res­tau­rants més gran del Baix Llo­bre­gat, uns 500, Cas­tell­de­fels és un punt de tro­bada per als amants de l’arròs de l’àrea metro­po­li­tana. Però li fal­tava una recepta pròpia, un plat al qual pogués posar un segell local com tenen altres pro­duc­tes de la comarca, com el pollas­tre raça Prat, l’espàrrec de Gavà i el tomàquet de Vila­de­cans. Un grup de vuit cui­ners d’alguns dels res­tau­rants més cone­guts de la platja ha posat fi a aquesta man­cança, i des de fa uns dies ja es pot tas­tar l’arròs de Cas­tell­de­fels als esta­bli­ments que el tenen a la carta –una quin­zena, de moment– i que dis­po­sen d’un segell de qua­li­tat ator­gat per un comitè super­vi­sor for­mat per un mem­bre del Gremi d’Hos­ta­le­ria de Cas­tell­de­fels i el Baix Llo­bre­gat, un xef de la ciu­tat i un repre­sen­tant de l’Ajun­ta­ment.

Tot i no ser pro­duc­tor d’arròs, aquest pro­ducte ha pro­ta­go­nit­zat l’oferta gas­tronòmica de la ciu­tat des de fa més de 100 anys. Així ho explica l’his­to­ri­a­dor Jordi Tres­ser­ras a La cuina de Cas­tell­de­fels i de les cos­tes del Gar­raf, que està a punt de publi­car-se. El pre­si­dent del Gremi d’Hos­ta­le­ria de Cas­tell­de­fels i el Baix Llo­bre­gat, Manuel Ángel Ortiz, va expli­car en la pre­sen­tació en soci­e­tat de l’arròs de Cas­tell­de­fels que “des de fa molts anys” l’orga­nit­zació que aglu­tina el sec­tor de la res­tau­ració ha vol­gut crear un plat que iden­ti­fiqués la ciu­tat, “que és la capi­tal gas­tronòmica del Baix Llo­bre­gat”. “Ens fal­tava una recepta de la qual estiguéssim tots orgu­llo­sos”, segons Ortiz. De fet, no és una idea pas nova, ja que fa 30 anys es va inten­tar crear un plat repre­sen­ta­tiu de la ciu­tat: el “tellicó”, una con­tracció entre les telle­ri­nes, un mol·lusc típic de la ciu­tat, i el conill, un ani­mal que es veu sovint a la platja de Cas­tell­de­fels. No va reei­xir, i el gremi va fer diver­sos intents a la recerca d’un plat de qua­li­tat que s’associés a la ciu­tat. “Calia començar des de la base i em vaig posar en con­tacte amb Alfonso López, his­to­ri­a­dor de la ciu­tat, i tant ell com Tres­ser­ras ens han fet veure que Cas­tell­de­fels tenia arròs sem­brat feia segles i teníem una de les cui­nes més impor­tants de la comarca i de Bar­ce­lona”. L’ingre­di­ent que­dava clar, “és el pro­ducte que ens iden­ti­fica”, segons Ortiz, i també la neces­si­tat de tre­ba­llar con­jun­ta­ment amb xefs de la ciu­tat, repre­sen­tants del Parc Agrari del Baix Llo­bre­gat.

El procés de cre­ació ha durat un any i mig, i el resul­tat ha estat un mar i mun­ta­nya que apro­fita ingre­di­ents de la pesca i del parc agrari en una aposta pel pro­ducte de pro­xi­mi­tat i de tem­po­rada: gam­bes, mon­geta verda, cos­te­lla, sípia, all, juli­vert, sofre­git i brou.

Per a l’alcalde, Manu Reyes, es tracta d’una recepta que “com­bina molt bé les essències de Cas­tell­de­fels, el mar i la mun­ta­nya, i la història de la ciu­tat”, un pas­sat en què la cuina es basava jus­ta­ment en el pro­ducte més pro­per. “Aquest arròs rei­vin­dica els pro­duc­tes de pro­xi­mi­tat i de Cas­tell­de­fels com a marca gas­tronòmica”, va asse­nya­lar, tot des­ta­cant el tre­ball en equip que ho ha pro­pi­ciat.