Medi ambient

Medi ambient

Paradís dels animals que repten

L’Atles dels Amfibis i Rèptils de la Baixa Tordera arriba als dos anys amb més de trenta espècies comptabilitzades

És un territori d’especial interès herpetològic per estudiar un dels grups de vertebrats més amenaçats del planeta

La darrera avaluació de l’Atles ha permès recollir més de 1.500 observacions d’aquestes espècies
Gràcies al temporal ‘Glòria’, el riu va ocupar l’espai que li corresponia i va omplir de vida el paisatge

Divul­gació, defensa i estudi del patri­moni natu­ral del Mont­ne­gre i de la conca de la Tor­dera, però sense obli­dar el lito­ral des d’Arenys fins a la punta de sa Palo­mera, a Bla­nes. Geogràfica­ment par­lant, doncs, un ampli ter­ri­tori que abasta 50 muni­ci­pis del Maresme, la Selva, el Vallès Ori­en­tal, el Gironès i Osona. Amb aquest enun­ciat nai­xia el juliol del 2020 a Pineda de Mar una enti­tat inte­grada per “per­so­nes diver­ses amb interes­sos diver­sos, però tots rela­ci­o­nats amb la natura”. Els Natu­ra­lis­tes del Mont­ne­gre i la Tor­dera (Nat­Mont) tre­ba­llen en dife­rents àmbits, que inclo­uen la botànica, l’orni­to­lo­gia, l’edu­cació ambi­en­tal i els rat­pe­nats, entre d’altres. El gener del 2022 van posar en marxa un ambiciós pro­jecte ori­en­tat a dei­xar constància de la importància de pre­ser­var els hàbitats i les espècies d’amfi­bis i rèptils que es mouen a la zona, algu­nes de les quals prou amenaçades. La pro­posta va ser bate­jada com a Atles d’Amfi­bis i Rèptils de la Baixa Tor­dera. “Volíem dur a terme una diagnosi acu­rada i ens calia fer-ho tenint en compte els con­di­ci­o­nants d’una enti­tat petita com la nos­tra”, indica Santi Poch, mem­bre de Nat­Mont i artífex del pro­jecte. En aquest sen­tit, el tre­ball de camp va començar per la Baixa Tor­dera i s’hi van anar inclo­ent altres esce­na­ris pro­pers, com el tram mitjà del riu Tor­dera i del massís del Mont­ne­gre, “tant pel seu interès com per la con­nexió directa amb la Baixa Tor­dera i pre­nent com a límit oest les rie­res de Pineda i de Fui­ro­sos”. La dar­rera ava­lu­ació de l’Atles ha permès reco­llir més de 1.500 obser­va­ci­ons d’una tren­tena d’espècies d’amfi­bis i rèptils. “Teníem constància que la zona a estu­diar era molt rica en aques­tes espècies i els resul­tats ens han donat la raó”, comenta Poch, que hi afe­geix que l’estudi ha permès con­tex­tu­a­lit­zar i orde­nar tota la infor­mació exis­tent fins lla­vors “i que es basava sobre­tot en obser­va­ci­ons i algun tre­ball pun­tual, però sense una estan­dar­dit­zació rigo­rosa”. Per tant, l’objec­tiu pri­o­ri­tari era conèixer al detall en quin estat es tro­bava cadas­cuna de les espècies loca­lit­za­des i estar al cas per si es des­co­bria la presència de nous ele­ments. “Hem de tenir en compte que els ani­mals rep­tants són un dels grups de ver­te­brats més amenaçats del pla­neta i era vital esta­blir quina era la situ­ació de cadas­cun per reforçar-ne encara més la defensa i tenir més argu­ments per recla­mar la pre­ser­vació dels seus hàbitats”, recorda el mem­bre de Nat­Mont. Poch pre­cisa que la vul­ne­ra­bi­li­tat dels amfi­bis rau pre­ci­sa­ment en aquesta dua­li­tat d’aigua i terra en què es desen­vo­lupa el seu cicle vital. Qual­se­vol canvi en algun dels dos àmbits –des­trucció d’hàbitats, sobre­ex­plo­tació de l’aigua...– pot aca­bar fent-los des­a­parèixer.

Un hàbitat sin­gu­lar

Les espe­ci­fi­ci­tats del ter­ri­tori per­me­ten la con­nexió entre ambi­ents de les zones més fre­des que bai­xen del Piri­neu a través de la Tor­dera i les més càlides arran de platja. “Aquest esce­nari per­met que hi con­vis­quin un nom­bre ele­vat d’espècies que ens estan apor­tant molta infor­mació”, des­taca Poch, que asse­nyala els amfi­bis com els que tenen més riquesa pel que fa a la vari­e­tat. “A la Baixa Tor­dera hem loca­lit­zat fins a onze espècies, una quan­ti­tat pri­vi­le­gi­ada en l’àmbit català, i una de les quals és exòtica, la gra­nota pin­tada (Dis­co­glos­sus pic­tus)”, asse­nyala, i hi afe­geix que, pel que fa als rèptils, “amb setze espècies detec­ta­des, ens situem per sobre dels punts calents de riquesa de la península Ibèrica”.

Una de les espècies més interes­sants, remarca Poch, és la tor­tuga d’estany (Emys orbi­cu­la­ris), autòctona de Cata­lu­nya, el País Valencià, les illes Bale­ars i gran part d’Europa i el nord d’Àfrica. “Cata­lo­gada com a espècie en perill d’extensió al nos­tre país, aquí ens tro­bem amb una població molt al límit. La que hi ha loca­lit­zada a la Selva està con­si­de­rada la més impor­tant en l’àmbit català i de les més sig­ni­fi­ca­ti­ves en el món ibèric”, pun­tu­a­litza. L’escurçó piri­nenc (Vipera aspis) és una altra de les espècies que, tot i ser de les més temu­des pels humans, també és de les més des­co­ne­gu­des, “i podria estar des­a­pa­rei­xent en l’àmbit local”.

La fas­ci­nació per la tasca duta a terme sobre el ter­reny a càrrec dels volun­ta­ris de Nat­Mont es fa més evi­dent quan par­len d’aquells casos extra­or­di­na­ris en què la casu­a­li­tat ha estat deci­siva en la història de la des­co­berta d’un nou ani­mal. “Tenim el cas de la sar­gan­tana ita­li­ana (Podar­cis sicula), una espècie exòtica que va arri­bar el 2011 a par­tir del comerç d’oli­ve­res d’una explo­tació a Sant Celoni i ha creat una de les úniques pobla­ci­ons que hi ha a Cata­lu­nya que s’ha man­tin­gut en el temps”, recorda Poch, que explica que mal­grat que ara l’ani­mal està con­fi­nat a l’entorn de les oli­ve­res, “com que és més gran que les sar­gan­ta­nes autòcto­nes, en qual­se­vol moment pot colo­nit­zar altres espais i esde­ve­nir una amenaça”. La feina desen­vo­lu­pada fins ara pels mem­bres de Nat­Mont va tenir recom­pensa l’any pas­sat i el pro­jecte Atles dels amfi­bis i rèptils de la baixa Tor­dera: Estudi de la dis­tri­bució d’amfi­bis i rèptils de la Tor­dera com a mesura pre­li­mi­nar per esta­blir les seves neces­si­tats de con­ser­vació va obte­nir el suport de Cai­xa­Bank i la Fun­dació Iluro, que va per­me­tre donar con­tinuïtat a l’estudi. En aquest sen­tit, Nat­Mont també ha rebut el suport del Zoo de Bar­ce­lona. L’Atles, com a tre­ball viu que és, es podria man­te­nir actiu tant de temps com els seus impul­sors con­si­de­rin, si bé tard o d’hora caldrà fer un “tan­ca­ment for­mal”. “Això no implica que no el con­ti­nuem actu­a­lit­zant, però ja serà amb una base sòlida i sense la pressió de la des­co­berta ini­cial”, con­si­dera Poch.

El ‘Glòria’, una bene­dicció

El tem­po­ral Glòria, que va des­tros­sar part del lito­ral mares­menc i de la Selva l’any 2020, va por­tar també una revi­fa­lla de la desem­bo­ca­dura del riu Tor­dera, en retrocés des dels anys vui­tanta com a con­seqüència de la sobre­ex­plo­tació dels aqüífers, els dre­nat­ges per treure sorra i reom­plir les plat­ges i l’estre­nyi­ment de la llera per l’actu­ació humana. “El riu va ocu­par l’espai que li cor­res­po­nia i va omplir de vida el pai­satge”, explica el doc­tor en ciències del mar Enric Sagristà, que ha seguit de ben a prop l’evo­lució de l’espai creat des de fa qua­tre anys. El des­bor­da­ment del riu va por­tar la cre­ació d’una lla­cuna d’aigua dolça de 5,5 hectàrees sepa­rada del mar per una barra de sedi­ments. “Es van recu­pe­rar uns nivells de l’aqüífer mai vis­tos des de feia molts anys i va gene­rar nous hàbitats molt impor­tants per a la fauna”, asse­nyala, i des­taca que “també va crear una nova mor­fo­lo­gia al lito­ral”. Sagristà fa referència al fet que la desem­bo­ca­dura de la Tor­dera va gua­nyar uns 300 metres al mar i totes les plat­ges al vol­tant del delta –des de sa Palo­mera de Bla­nes fins a Cale­lla– es van nodrir d’uns sedi­ments que feia anys que els eren negats. Sagristà es lamenta que, qua­tre anys després, des de la Gene­ra­li­tat s’ha fet ben poc per sal­va­guar­dar aquest espai natu­ral. “Els ajun­ta­ments de Mal­grat i Bla­nes sí que han inten­tat pro­te­gir-lo fins allà on arri­ben les seves com­petències, però no ha estat sufi­ci­ent, perquè s’ha man­tin­gut la sobre­ex­plo­tació dels aqüífers i no s’ha avançat en la cata­lo­gació com a reserva natu­ral par­cial”, comenta, i hi afe­geix que tro­bar l’equi­li­bri amb l’acti­vi­tat turística dels càmpings tam­poc és sen­zill. De fet, un any després del Glòria, diver­ses enti­tats eco­lo­gis­tes ja van fer públic un mani­fest amb les deman­des que es con­si­de­ra­ven indis­pen­sa­bles per garan­tir la per­vivència del nou hàbitat. La res­posta obtin­guda és més aviat pobra. En aquest con­text tan poc opti­mista, la sequera per­sis­tent dels últims anys tam­poc hi ha aju­dat gens i actu­al­ment el lle­gat natu­ral del Glòria s’ha reduït sig­ni­fi­ca­ti­va­ment. “A escala local, cal una rena­tu­ra­lit­zació de la desem­bo­ca­dura, per a la qual ja exis­teix força con­sens al ter­ri­tori i que resol­dria bona part dels pro­ble­mes en l’àmbit de Bla­nes i Mal­grat”, explica Sagristà, que hi suma una segona actu­ació urgent. “L’ACA s’hau­ria de replan­te­jar el pla de con­ques i optar per la recu­lada de motes que van deses­ti­mar el 2022”, asse­nyala.

Metodologia doble
El treball de camp és un dels aspectes clau en l’activitat dels membres de NatMont i permet aconseguir informació de primera mà sobre les espècies estudiades. Santi Poch explica que es desenvolupa en dos vessants. El primer, a través de formularis estandarditzats que recullen específicament totes les característiques vinculades a l’animal i que van des de la seva mida fins a l’hora i el lloc on ha estat vist. El segon demana més la col·laboració voluntària de la gent especialment conscienciada amb el medi natural i que informa l’entitat quan es troba de manera casual algun exemplar. “Es tracta de poder combinar les dues vies, perquè el mètode estandarditzat t’ajuda a comparar i les col·laboracions ocasionals et permeten saber on és cada espècie”, assegura.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia