Medi ambient

Crida per recuperar el Ridaura

Dues entitats del Baix Empordà insten els consistoris de la conca fluvial a coordinar accions ambientals per millorar-ne l’estat

Els alcaldes es reuneixen per posar idees sobre la taula i definir una estratègia, tot i que els caldrà finançament d’ens superiors

El tram baix del riu, tot i fer de frontera entre les Gavarres i l’Ardenya, no està protegit

Les enti­tats con­ser­va­ci­o­nis­tes Arde­nya Patri­moni i Natura i el grup Sterna han dema­nat als alcal­des de les tres pobla­ci­ons que tra­vessa el curs del riu Ridaura –Lla­gos­tera, Santa Cris­tina d’Aro i Cas­tell-Platja d’Aro–, i també a Sant Feliu de Guíxols, que pren­guin una ini­ci­a­tiva con­junta per recu­pe­rar l’eco­sis­tema flu­vial. Aler­ten que el riu i la conca, d’uns 74 km² entre el sud del Gironès i el Baix Empordà, “han anat patint un empo­bri­ment i han per­dut qua­li­tat” en els dar­rers decen­nis.

El geògraf gui­xo­lenc Joan Vicente, pro­fes­sor de la UdG i exre­gi­dor al seu muni­cipi, és una de les veus impul­so­res del docu­ment Un pacte pel Ridaura i argu­menta que “el més neces­sari és una mirada inte­gral, de dalt a baix”, més enllà de les ini­ci­a­ti­ves aïlla­des, com ara l’ende­ga­ment del tram final i la cons­trucció del parc dels Estanys, en la dar­rera dècada a Platja d’Aro. I també la xarxa de bom­ba­ment d’aigua rege­ne­rada riu amunt des de la depu­ra­dora de Cas­tell d’Aro, que arriba fins a prop del límit entre Santa Cris­tina i Lla­gos­tera, i que ha permès fre­nar la sali­nit­zació de les aigües sub­terrànies d’un aqüífer frag­men­tat en dues mas­ses que sumen una capa­ci­tat pro­pera als 5 hm³ d’aigua, “un reser­vori que és un autèntic tre­sor en aquest moment de crisi climàtica”, indica el geògraf.

Els alcal­des es bellu­guen

Després de les pri­me­res reu­ni­ons entre les enti­tats i els alcal­des, un per un, els pro­mo­tors de la ini­ci­a­tiva van com­pro­var que Sant Feliu veia bé la pro­posta, tot i mirar-se-la amb distància, ja que el riu passa fora del terme muni­ci­pal gui­xo­lenc. Vicente, però, creu que el con­sis­tori gui­xo­lenc també s’hi hau­ria d’impli­car, ja que hi té diver­sos pous d’abas­ta­ment i la planta pota­bi­lit­za­dora dins del terme de Santa Cris­tina. I, a més de beure’n l’aigua, el riu no deixa de que­dar al seu pati del dar­rere, el backyard si es recorre al símil ambi­en­ta­lista anglo­saxó, rela­ti­va­ment freqüentat per la població, com a part de l’ane­lla verda que l’envolta.

Aquest inici d’any, l’alcalde de Cas­tell-Platja d’Aro, Mau­rici Jiménez, va pren­dre la ini­ci­a­tiva i va con­vo­car, dime­cres pas­sat, els seus homòlegs de Santa Cris­tina, Josep Xifra; Lla­gos­tera, Narcís Llinàs, i Sant Feliu, que final­ment va dele­gar la repre­sen­tació en la regi­dora de Medi Ambi­ent, Marifé Lar­ra­gay. Els qua­tre muni­ci­pis van posar idees sobre la taula, però de moment elu­dei­xen entrar en detalls, en espera d’endreçar-les i defi­nir l’estratègia. L’únic que tenen clar és que, a més de la pro­ac­ti­vi­tat i d’estar dis­po­sats a des­ti­nar-hi recur­sos, neces­si­ten que les admi­nis­tra­ci­ons supe­ri­ors –com ara la Gene­ra­li­tat i la Dipu­tació– també moguin fitxa. De moment s’han ins­tat a reu­nir-se en futu­res tro­ba­des, també amb les enti­tats, per donar més detalls i res­pos­tes aviat.

L’opció dels fons euro­peus

Des d’Arde­nya Patri­moni i Natura i Sterna, però, cre­uen que la recu­pe­ració del riu es podria bene­fi­ciar dels fons euro­peus Next Gene­ra­tion, ja con­ce­buts per a pro­jec­tes cen­trats en la sos­te­ni­bi­li­tat.

Entre les difi­cul­tats, però, els alcal­des no obvien que l’Agència Cata­lana de l’Aigua (ACA) ara mateix té els recur­sos humans i econòmics mono­po­lit­zats per com­ba­tre la sequera. De la mateixa manera que el Con­sorci d’Aigües de la Costa Brava Girona (Cacbgi) de la Dipu­tació, immers a tro­bar l’estratègia per sal­var l’abas­ta­ment a curt ter­mini i asse­gu­rar-lo a mitjà i a llarg ter­mini (vegeu peça). L’altra difi­cul­tat és que bona part del curs flu­vial dis­corre fora de les zones pro­te­gi­des, qua­li­fi­ca­des com a espais d’interès natu­ral, de les Gavar­res i el massís Arde­nya-Cadi­re­tes, tot i fer de fron­tera i que tot­hom coin­ci­deix en el valor de con­nec­tor ecològic per a la fauna, on, a més d’aus, rèptils i amfi­bis, dar­re­ra­ment s’hi han detec­tat altres espècies en perill i valu­o­ses, com ara la llúdriga.

Volen estu­dis actu­a­lit­zats

Des d’Arde­nya Patri­moni i Natura, Vicente també recorda que els dar­rers infor­mes sobre l’estat de la conca, en la seva inte­gri­tat, daten ben bé de fa 20 anys, i creu que cal­dria actu­a­lit­zar-los. I pel que fa a la pos­si­bi­li­tat que el Con­sorci de les Gavar­res pogués aga­far la batuta del pla de millora, admet: “Que un orga­nisme assumís la gestió de la conca aju­da­ria, evi­dent­ment, però el que és cab­dal és que els ajun­ta­ments, ara mateix, s’hi posin.”

Els con­sis­to­ris, de fet, ja dis­po­sen de pro­pos­tes i avant­pro­jec­tes que han anat sor­gint en els dar­rers anys, però que han topat amb un pla­ne­ja­ment urbanístic encara pen­dent d’apro­vació defi­ni­tiva, en el cas de Santa Cris­tina, i que a Platja d’Aro pre­veu encara l’ampli­ació de la Marina Port d’Aro amb un nou canal i cen­te­nars d’habi­tat­ges a tocar de la desem­bo­ca­dura.

En terme cris­ti­nenc, l’ante­rior govern tre­ba­llava amb la pro­posta que la zona inun­da­ble de Ber­na­des –entre la car­re­tera C-65 i la que enllaça Cas­tell d’Aro i s’Agaró– quedés alli­be­rada de par­cel·les indus­tri­als i es pogués recu­pe­rar com a zona humida. I que, a la banda del nucli urbà, l’eixam­ple resi­den­cial pre­veiés un parc flu­vial, tot i que l’actual exe­cu­tiu, d’entrada, va apos­tar per incre­men­tar a l’alça l’edi­fi­ca­bi­li­tat perquè el sec­tor sigui via­ble, més enllà dels plànols.

A Platja d’Aro, l’avant­pro­jecte per aca­bar el pas­seig marítim entre el riu i l’actual Marina ja dibuixa la recu­pe­ració de dunes i una feso­mia més natu­ra­lit­zada, però SOS Costa Brava reclama un pas més, des­clas­si­fi­car-hi l’edi­fi­ca­bi­li­tat al vol­tant de l’ampli­ació portuària i fins i tot des­cons­truir part de l’ende­ga­ment del tram final per fer-hi una zona humida, cosa que el con­sis­tori troba massa cos­tosa si cal indem­nit­zar els pro­mo­tors. A Lla­gos­tera, el tram menys sotmès a pres­si­ons urbanísti­ques i on encara corre més aigua en superfície, Vicente apos­ta­ria per rei­vin­di­car el patri­moni hidràulic d’antics molins i recs. Però ara els ajun­ta­ments són els que han d’ense­nyar les seves car­tes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia