Societat

SOCIETAT

Ajudant a preparar el niu

El programa Niu de l’Ajuntament de Granollers ha ajudat en cinc anys 75 dones en situació de risc social i les seves famílies

Rebrà el Premi d’Innovació de Drets Socials 2023, de la Generalitat, per haver millorat el sistema català de serveis socials

Les dones que han participat en el projecte Niu no tenen xarxa, o molt poca, que els ajudi en la criança

Fa cinc anys, l’Ajun­ta­ment de Gra­no­llers va posar en marxa un pro­grama d’atenció a dones emba­ras­sa­des en situ­ació de risc social i sani­tari. En aquest temps, han pogut aten­dre aques­tes dones i les seves famílies durant tota la ges­tació i fins al pri­mer any de vida de la cri­a­tura. Per tota la tra­jectòria, han gua­nyat el Premi d’Inno­vació de Drets Soci­als 2023, de la Direcció Gene­ral de Ser­veis Soci­als.

El pro­grama Niu ha estat impul­sat pels ser­veis soci­als de l’Ajun­ta­ment de Gra­no­llers i ofe­reix suport indi­vi­dual, gru­pal i com­bi­nat a les dones que ho neces­si­tin, unes quinze a l’any, segons el con­sis­tori. En els cinc anys que fa que està en vigor el pro­grama, n’han atès 75. Isa­bel Llo­rente, regi­dora d’Edu­cació, Ser­veis Soci­als i Gent Gran, explica: “L’ori­gen d’aquest pro­jecte es remunta a l’any 2016, quan l’equip d’atenció primària va detec­tar, a través d’un sis­tema d’indi­ca­dors que es va posar en fun­ci­o­na­ment, que hi ha una sèrie de dones en situ­ació de risc que estan emba­ras­sa­des o en el pri­mer any de criança. A par­tir d’aquell moment, s’arriba a la con­clusió que s’ha de fer un pla de tre­ball que abordi de manera inte­gral la situ­ació en què viuen aques­tes dones, i és així com, a par­tir del 2018, es posa en fun­ci­o­na­ment.” És per això que el pro­grama és un tre­ball en xarxa i trans­ver­sal entre les uni­tats de tre­ball social sani­tari i les dels ser­veis soci­als bàsics de la ciu­tat de Gra­no­llers, que detec­ten, diagnos­ti­quen i hi deri­ven les mares par­ti­ci­pants. També hi ha un impor­tant tre­ball de les edu­ca­do­res a l’espai gru­pal set­ma­nal en què es tro­ben les par­ti­ci­pants, i el suport indi­vi­dual, pro­por­ci­o­nat per la tre­ba­lla­dora fami­liar als domi­ci­lis i durant els acom­pa­nya­ments. Llo­rente deta­lla que “són dones que viuen en una situ­ació de vul­ne­ra­bi­li­tat social i sanitària impor­tant i que tenen molt poca o cap xarxa fami­liar o de suport social, és a dir, que estan bas­tant soles. Algu­nes d’elles han estat vícti­mes de situ­a­ci­ons de violència i d’altres han tin­gut difi­cul­tats rela­ci­o­na­des amb l’àmbit de la salut”.

Equip del pro­grama Niu

El pro­grama Niu el lidera un equip tècnic de tres per­so­nes: una psi­co­pe­da­goga, una edu­ca­dora social i una tre­ba­lla­dora fami­liar, que fan l’atenció al domi­cili de les dones o en un espai obert de la ciu­tat. “Quan el tre­ba­lla­dor o tre­ba­lla­dora d’atenció primària fa la deri­vació del cas, acom­pa­nyen les dones en temes de salut, per exem­ple, coor­di­nant-se amb la lle­va­dora del CAP o amb la infer­mera pediàtrica un cop nas­cut el nadó”, deta­lla la regi­dora de Ser­veis Soci­als de Gra­no­llers. Vin­cu­len les per­so­nes als ser­veis que puguin ser neces­sa­ris: jurídics, d’asses­so­ra­ment psi­cològic, d’acom­pa­nya­ment de les dones a fer tràmits, ja que hi pot haver una difi­cul­tat idiomàtica, ori­en­tació labo­ral i d’inserció un cop la cri­a­tura ja ha nas­cut. També es dona suport amb mate­rial per a la cura de la cri­a­tura, com pot ser el préstec de mobi­li­ari, roba per al nadó, ajuts per a l’ali­men­tació si escau, pro­duc­tes far­macèutics, etc. Quan el nadó ja ha nas­cut, es tre­ba­llen un dia a la set­mana en un espai gru­pal temes com ara l’ali­men­tació del nadó, la higi­ene, el joc, l’edu­cació i els hàbits; tot temes rela­ci­o­nats amb la criança. “El pro­grama acaba quan la cri­a­tura té un any, però con­ti­nua la vin­cu­lació amb la tre­ba­lla­dora o el tre­ba­lla­dor social de referència i, si ha fun­ci­o­nat bé el pro­jecte, i en la majo­ria de casos és així, ja que­den vin­cu­la­des a altres ser­veis de salut o ser­veis psi­cològics que puguin ser neces­sa­ris”, explica Llo­rente. La tipo­lo­gia de situ­a­ci­ons que duen les dones a reque­rir els ser­veis d’acom­pa­nya­ment és molt diversa. Llo­rente explica que “hi ha algu­nes dones que han estat vícti­mes de violència, d’altres que tenen pro­ble­mes de salut o d’altres tipus, i algu­nes que tenen pro­blemàtiques rela­ci­o­na­des amb la pobresa, però no totes. És un acom­pa­nya­ment a dones que, en un moment difícil, per a totes, no només per a elles, com és un embaràs i el fet de tenir un fill, neces­si­ten ajuda perquè estan soles i tenen algu­nes difi­cul­tats”.

El premi ha estat molt ben rebut, sobre­tot per part de l’equip de tècnics i tècni­ques de l’Ajun­ta­ment de Gra­no­llers, que són els que van tenir la ini­ci­a­tiva de tirar enda­vant el pro­jecte. I també ser­veix per donar suport a la idea que es fa una millor atenció des dels ser­veis soci­als a les per­so­nes quan s’aborda la pro­blemàtica de manera inte­gral, hi afe­geix la regi­dora. Llo­rente deta­lla: “De moment, estem satis­fets amb el resul­tat, però com en qual­se­vol pro­jecte sem­pre hi ha aspec­tes a millo­rar, que es valo­ra­ran cada any tant per part dels tre­ba­lla­dors com de les usuàries i d’altres agents de la xarxa, per exem­ple els de salut i els ser­veis jurídics.”

El Depar­ta­ment de Drets Soci­als encara no té data per al lliu­ra­ment del Premi d’Inno­vació 2023. Segons fonts de la con­se­lle­ria, es vol fer coin­ci­dir amb una visita del con­se­ller Car­les Cam­pu­zano al ter­ri­tori, en pre­visió que sigui dins del 2024. Els Pre­mis de Recerca i Inno­vació 2023, dotats amb 12.000 euros cadas­cun, estan con­vo­cats per la Direcció Gene­ral de Ser­veis Soci­als, en el marc que esta­bleix el segon pla estratègic de ser­veis soci­als. L’altre premi, el de recerca, ha que­dat desert. Uns guar­dons que tenen la volun­tat de reconèixer, impul­sar i poten­ciar noves actu­a­ci­ons i inves­ti­ga­ci­ons inèdites, rela­ci­o­na­des amb el dis­seny, el fun­ci­o­na­ment, els impac­tes i els resul­tats en l’àmbit dels ser­veis soci­als bàsics. Volen, d’una banda, iden­ti­fi­car les neces­si­tats o man­can­ces que mani­fes­ten la població recep­tora dels ser­veis soci­als bàsics i les enti­tats que els pres­ten, i, d’altra banda, deter­mi­nar qui­nes inno­va­ci­ons són necessàries per donar-hi res­posta. El segon pla estratègic de ser­veis soci­als 2021-2024 (PESS) està impul­sat pel Depar­ta­ment de Drets Soci­als com a marc de referència per a la pla­ni­fi­cació del Sis­tema Català de Ser­veis Soci­als. Té l’objec­tiu de donar res­posta als rep­tes soci­o­de­mogràfics que l’estat del benes­tar actual ha d’afron­tar: les desi­gual­tats soci­als arran de les suc­ces­si­ves cri­sis econòmiques, la femi­nit­zació del risc de pobresa o exclusió, l’incre­ment de l’enve­lli­ment, el sobre­en­ve­lli­ment i la dis­ca­pa­ci­tat, i la diver­si­fi­cació de la soci­e­tat cata­lana i la de les llars que la com­po­nen.

75
dones ateses
en cinc anys.
3
professionals
formen l’equip tècnic del programa Niu.
12.000
euros
és la dotació econòmica del Premi d’Innovació de Drets Socials 2023.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia