Amb l’aigua al coll per mala gestió
Maçanet de la Selva posarà a licitació el servei de l’aigua perquè no pot assumir la inversió que necessita la xarxa de subministrament
La deixadesa d’anys en la gestió de Palazón i Rec Madral a Residencial Park, causa dels maldecaps actuals del consistori
Fa unes setmanes, l’Ajuntament de Maçanet de la Selva va anunciar que posaria a licitació el servei de subministrament d’aigua potable a tota la població. Tot i que el consistori se’n volia fer càrrec a través d’una societat mercantil municipal, la inversió que necessita la xarxa en obres de millora, xifrada en sis milions d’euros, és del tot inassumible perquè “hipotecaria” les arques municipals, segons va assegurar l’alcaldessa, Natàlia Figueres. A més, el consistori està immers en un entramat de querelles judicials i contenciosos administratius –que es podria allargar “sis o set anys”, segons fonts municipals– per resoldre el conflicte amb les dues empreses vinculades al servei d’aigua a Residencial Park: Mercedes Palazón Vilas i Rec Madral. Un conflicte obert en el moment en què l’Ajuntament va decidir fer-se càrrec de la gestió d’aquest servei en “règim d’emergència” per posar fi a la deixadesa dels privats en el subministrament.
L’epicentre del problema de Maçanet amb l’aigua cal situar-lo a Residencial Park, una urbanització ubicada a uns 4 quilòmetres del nucli urbà i aixecada als anys setanta per la promotora Mercedes Palazón Vilas. Un temps després, es va iniciar el procés de recepció per municipalitzar la urbanització. Es van cedir tots els serveis a l’Ajuntament de Maçanet menys un, el de l’aigua, que va continuar en mans privades perquè, segons el consistori, la promotora hi va veure una oportunitat de negoci. Palazón, que no ha volgut parlar amb aquest diari, va derivar el servei a Rec Madral amb un contracte d’arrendament d’indústria, l’1 de març del 1986.
Aquest model de gestió es va començar a esquerdar quan l’Audiencia Nacional va resoldre aquest contracte pels impagaments continuats en la quota de lloguer de Rec Madral a Palazón, que conservava la titularitat del servei i la propietat de les instal·lacions. Paral·lelament, els problemes en el subministrament d’aigua a Residencial Park eren cada cop més greus. A les habituals fuites d’aigua a la xarxa en baixa –a causa de la falta de manteniment–, s’hi afegien problemes de salubritat perquè l’aigua dels abonats sortia bruta o amb excés de ferro. L’Ajuntament, per raons de salut pública, va intervenir amb un decret d’emergència que instava la promotora a posar la infraestructura a la seva disposició.
Anys de deixadesa
El consistori es va trobar unes instal·lacions deixades de la mà de Déu, amb metres de llot als dipòsits, rates mortes als pous, filtres col·lapsats i bombes rovellades. Un “escàndol” resultat d’anys de falta de manteniment.
Per tot plegat, amb Rec Madral fora de l’equació per una sentència judicial, el consistori va decidir moure fitxa i demanar a Palazón que completés la recepció de Residencial Park, iniciada als anys vuitanta, amb la cessió de l’aigua, que havia quedat exclosa del procés. L’alcaldessa explica que la promotora hi està obligada per la llei d’urbanisme: “Palazón hauria d’haver lliurat claus en mà tots els serveis, el de l’aigua inclòs”, explica. El consistori considera que durant tots aquests anys el servei de l’aigua s’ha prestat d’una manera “alegal i poc ortodoxa” i no s’explica per quin motiu no es va acabar el procés de recepció municipal. “Si es comença, s’ha d’entregar el paquet sencer”, manifesten fonts municipals. Això ha generat un litigi entre l’Ajuntament i Mercedes Palazón. El consistori considera que la promotora ha de cedir les instal·lacions de l’aigua per acabar la recepció de la urbanització, però la part privada no hi està d’acord i entén que cal un procediment d’expropiació. Aquest problema no existiria si el consistori pogués connectar la xarxa en baixa de Residencial Park a la canalització del nucli urbà, però la distància fins a la urbanització requereix una inversió inassumible. No queda més remei que gestionar el servei a partir dels pous de captació d’aigua que Palazón té in situ.
Com que la promotora n’és conscient, sol·licita a l’Ajuntament una indemnització de 4 milions d’euros per al dret de l’aigua. El consistori, però, considera que aquest dret és de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Una auditoria interna calcula que les instal·lacions privades de Palazón tenen un valor de 430.000 euros, però l’Ajuntament considera que la promotora –que té una valoració amb una quantitat semblant, segons el consistori– no els pot reclamar perquè durant anys no ha fet el manteniment que calia. De fet, el mateix consistori ha invertit els dos últims anys un milió i mig d’euros per millorar les infraestructures de Residencial Park. “Hi hem hagut d’actuar a fons, canviant col·lectors i filtres obsolets, netejant pous... No s’hi havia fet cap manteniment.” La deixadesa arribava fins al punt que molts abonats de la urbanització –n’hi ha 1.800– no sabien ni l’aigua que consumien perquè no tenien comptador. El consistori calcula que encarà caldran dos milions més per renovar la xarxa en baixa de la urbanització, que té 54 quilòmetres.
Rec Madral també ha presentat un contenciós administratiu contra el consistori, tot i que la infraestructura és de Palazón, perquè considera que se l’ha d’indemnitzar per diverses inversions que assegura haver fet a la xarxa de Residencial Park. “Aquí tothom vol cobrar. Com es menja, això, si nosaltres hem hagut d’actuar per responsabilitat perquè no es prestava un bon servei? Durant aquests anys no han deixat de fer negoci sense fer-hi manteniment, i encara ens reclamen a nosaltres”, expliquen des de l’Ajuntament.
El consistori considera, a més, que l’ACA i l’Agència de Salut Pública no han actuat correctament: “Ara treballem conjuntament i els volem incloure en la gestió, però ens havíem plantejat posar-los una demanda perquè ens sorprèn la tolerància que hi ha hagut amb els incompliments de les dues empreses. Com pot ser que hagin actuat amb aquesta impunitat prestant un servei tan bàsic com aquest?” Arribats a aquest punt, l’Ajuntament temia que el deute de Rec Madral i les seves empreses satèl·lit amb l’Agència Tributària de Catalunya –més de 14 milions d’euros el 2023, en concepte del cànon no abonat a l’ACA– l’acabés fent repercutir de manera subsidiària. En aquest sentit, l’ACA assegura a aquest diari que el text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya preveu que del 2023 al 2026 no s’exigirà als ens locals els deutes tributaris pel concepte de cànon de l’aigua pendents de pagament, sempre que els consistoris recuperin els serveis per raons d’interès públic, a tot estirar, el desembre del 2026.
Aquest diari ha preguntat a l’Agència Tributària de Catalunya quan es va començar a acumular el deute de Rec Madral, quin és el deute el 2024 i quines accions ha emprès per reclamar-lo, però assegura que la llei de protecció de dades no li permet donar aquesta informació.
