Societat

societat

Mentoria al Ripollès per despertar vocacions d’oficis

Un professional ajuda joves de la comarca a conèixer la seva feina, en un projecte de la Fundació Comunitària de la Vall de Camprodon

Un gerent d’un taller mecànic lloa els vincles amb l’alumnat

Els estu­di­ants que cur­sen 4t d’ESO a Cam­pro­don tenen l’opor­tu­ni­tat de conèixer un pro­fes­si­o­nal que els explica i asses­sora sobre el que podria ser la seva pro­fessió del futur. És un pro­jecte de men­to­ria que impulsa la Fun­dació Comu­nitària de la Vall de Cam­pro­don i hi par­ti­ci­pen una tren­tena de joves. “Els nanos no hi esta­ven acos­tu­mats i està donant resul­tats molt interes­sants”, asse­gura a l’Agència Cata­lana de Notícies (ACN) el seu coor­di­na­dor, Jaume Ber­tran­pe­tit.

Tot i que van començar l’any pas­sat, el ven­tall de pro­fes­si­ons sol·lici­ta­des ja és molt variat, com ara un engi­nyer de F1 o un pro­fes­si­o­nal d’elec­tro­mecànica. Un dels joves par­ti­ci­pants, Cesc Ibáñez, està molt satis­fet perquè ha pogut foca­lit­zar millor l’iti­ne­rari pro­fes­si­o­nal: “M’ha aju­dat molt, al prin­cipi no tenia idea de res”.

A la Vall de Cam­pro­don han vol­gut resol­dre una neces­si­tat vital dels seus joves com és deci­dir a què et vols dedi­car pro­fes­si­o­nal­ment. L’eina esco­llida és un pro­jecte de men­to­ria. “El men­tor és una per­sona que tre­ba­lla i ha fet a la vida una cosa sem­blant a la que ells volen, és externa a l’escola i a la família”, deta­lla Ber­tran­pe­tit. La idea és que puguin par­lar i com­par­tir les inqui­e­tuds i dub­tes que tenen i ori­en­tar-los per veure quins camins poden seguir.

“La Sibèria”

Un dels men­tors és Marià Morer, gerent d’un taller mecànic a Cam­pro­don. És el segon any que par­ti­cipa al pro­grama i n’està molt con­tent perquè creu que supleix la falta de la figura de l’apre­nent, molt neces­sari en un moment en què falta gent for­mada. “Costa que vin­gui gent a tre­ba­llar aquí, es pen­sen que això és la Sibèria”, diu. Al final, però, també creu que el més impor­tant és aju­dar els joves: “Sé que és bo que algú esti­gui al teu dar­rere i et vagi guiant; en el meu cas no es pot com­pa­rar perquè vaig tenir el meu pare –també mecànic– i és molt impor­tant, encara que aca­bin dedi­cant-se a una cosa dife­rent”.

Aquest any Morer és el men­tor d’en Cesc Ibáñez, un jove que volia conèixer un mecànic. Par­lant amb ell va veure que real­ment el que real­ment volia fer l’estu­di­ant era elec­tro­mecànica i, mal­grat no tenir conei­xe­ments específics, ja va idear una forma per aju­dar-lo: el va por­tar a Vall­ter a conèixer el res­pon­sa­ble de la màquina de fer neu. “És una per­sona que d’aquí a vuit anys es jubi­larà, qui sap si en Cesc serà el seu suc­ces­sor”, afe­geix. Per al jove també està essent molt posi­tiu: “M’ha aju­dat molt, al prin­cipi no tenia idea de res”, admet, tot afe­gint que ha pogut deci­dir quin és l’iti­ne­rari pro­fes­si­o­nal que vol fer.

El coor­di­na­dor del pro­jecte, Jaume Ber­tran­pe­tit – científic espe­ci­a­lit­zat en la genòmica i la bio­me­di­cina– explica que han sor­git experiències “molt boni­ques”. Ell està fent de men­tor a una noia que té dia­be­tis tipus 1 i que vol estu­diar bio­me­di­cina. “Ella se sent rea­lit­zada i jo em sento encan­tat”. I remarca quin és l’objec­tiu final de pro­grama. “Si gràcies a la men­to­ria, acon­se­guim que tots els nois i noies de la Vall estudiïn una mica més de temps, hi sor­ti­rem gua­nyant”.

Un futur enginyer de Fórmula 1

Entre les propostes de mentoria hi ha hagut una noia que volia aprendre a ser pagesa o un futur enginyer de F1. Aquest és el somni d’Albert Verdaguer, estudiant de 17 anys. Quan li van dir que li havien trobat un enginyer industrial que tenia nocions d’aquest camp va quedar molt sorprès. “No em pensava que em trobarien un mecànic que em pogués explicar tan bé on havia d’anar, les especialitats i activitats com la Formula Student”, un programa universitari en què construeixen un cotxe de carreres i el porten a competir per Europa. Assegura que ara té una motivació extra per estudiar i poder seguir aquest somni.

El seu mentor és Pol Ricart, de 27 anys, un enginyer industrial que treballa actualment en una empresa de bioenginyera dissenyant exoesquelets per a pacients amb lesions medul·lars. Per a ell, aquest projecte és una “gran eina” per despertar vocacions entre els joves de la vall i descobrir perfils professionals que potser ni coneixen. Ser el mentor d’un estudiant, diu, és “molt gratificant”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia