La poma de Girona, en risc

La pro­ducció de la poma de Girona es veu greu­ment com­pro­mesa per la sequera actual. El socis pro­duc­tors de les coo­pe­ra­ti­ves giro­ni­nes estan pre­o­cu­pats perquè veuen peri­llar la seva forma de vida pels efec­tes d’aquesta sequera, pro­blema que s’agreuja amb els plans d’emergència que deter­mi­nen una reducció del reg agrícola del 80%.

Això, diuen les coo­pe­ra­ti­ves de Girona, en com­por­ta­ria la des­a­pa­rició. Com explica Llo­renç Fri­gola, por­ta­veu a Girona de la Fede­ració de Coo­pe­ra­ti­ves Agràries de Cata­lu­nya, pre­si­dent de la IGP Poma de Girona i engi­nyer agrònom, ja varen patir un epi­sodi simi­lar entre el 2005 i el 2008, però menys greu, i era pre­vi­si­ble i qüestió de temps que arri­bes­sin a aquesta situ­ació. “La page­sia està molt pre­o­cu­pada i ja no veu futur al camp”, sosté.

Poma de Girona ha acon­se­guit en els dar­rers anys impul­sar nous sis­te­mes de pro­ducció, pro­tecció de les plan­ta­ci­ons, eficiència en el reg i l’ado­bat, així com una reducció de resi­dus i reque­rir el mínim d’aigua pos­si­ble per man­te­nir les pome­res. Així i tot, asse­gu­ren que és el sec­tor que més estalvi d’aigua ha de fer per com­plir el decret d’emergència.

Segons cal­cu­len les coo­pe­ra­ti­ves, la inversió per­duda serà de 120 mili­ons d’euros per cada 2.000 hectàrees de pro­ducció. També patei­xen per l’extracció de les aigües sub­terrànies dels mar­ges del riu Ter perquè, aquest estiu, es pugui fer arri­bar l’aigua a les pobla­ci­ons cos­ta­ne­res i al turisme. Al seu parer, si es fan extrac­ci­ons impor­tants de cabals d’aigua en tem­po­rada de sequera, pro­vo­carà l’entrada d’aigua de mar fins a uns cinc quilòmetres a l’inte­rior, amb la con­següent sali­nit­zació de les ter­res.

Això faria que entre mig miler i un miler d’hectàrees de la part baixa del Ter esde­vin­gues­sin irre­cu­pe­ra­bles durant dècades. “Si jo dic a un super­mer­cat que l’any que ve no li puc por­tar pomes, perdré un cli­ent per la resta d’anys”, exclama Fri­gola. La Fede­ració de Coo­pe­ra­ti­ves Agràries de Cata­lu­nya reclama, “ara més que mai”, que es torni l’aigua al riu Ter. L’aigua de reg de les plan­ta­ci­ons depèn del seu cab­dal i dels seus embas­sa­ments. “I el Ter ha dit prou”, remarca Fri­gola. “Les tres grans empre­ses de Poma de Girona per­drien mer­cats i cli­ents a mans de la com­petència ita­li­ana i fran­cesa.”

Per la seva part, l’ACA afirma que s’estan fent recon­duc­ci­ons d’aigua des de la depu­ra­dora de Figue­res al riu Muga per ampliar cabal amb aigua rege­ne­rada i que “en cap cas” s’extrau­ria el màxim dels pous actu­als per evi­tar danys medi­am­bi­en­tals. Per una banda, hi ha la recu­pe­ració de pous per apor­tar aigua als rius Ter i Onyar. Són pous ja cons­truïts en la pas­sada sequera i els tre­balls ser­vi­ran per reac­ti­var-los. A l’àmbit de l’Alt Empordà, hi ha la recu­pe­ració de pous per reforçar l’abas­ta­ment a les tres xar­xes que hi ha en ser­vei a l’àmbit de Pera­lada, que està adju­di­cat per via d’emergència.

La page­sia ha sor­tit al car­rer aques­tes dar­re­res set­ma­nes per denun­ciar el que con­si­de­ren un tracte indigne en relació amb la resta de sec­tors econòmics. Es quei­xen que la soci­e­tat els exi­geix la pro­ducció d’ali­ments d’alta qua­li­tat, amb sos­te­ni­bi­li­tat, res­pecte al medi ambi­ent i màximes garan­ties, però ho han de fer amb uns preus “exa­ge­ra­da­ment bai­xos i amb l’amenaça de les impor­ta­ci­ons”.

En relació a la sequera, el sec­tor agrícola creu que en comp­tes d’ajuts per part del govern s’hau­ria de par­lar de com­pen­sa­ci­ons. Con­si­de­ren que seria una ter­mi­no­lo­gia més “adi­ent i més digna”, alhora que el poder de decisió sobre aquests ajuts els genera una sen­sació de feblesa, dependència i des­mo­ti­vació. Ara, el dubte que tenen, i que espe­ren que es resol­gui a la comissió d’embas­sa­ments, és si aques­tes “com­pen­sa­ci­ons” tin­dran en compte la pèrdua de mer­cats i de cli­ents, l’endar­re­ri­ment en la inves­ti­gació de noves vari­e­tats, la pèrdua de valor humà de joves que can­vi­a­ran de sec­tor i l’ajor­na­ment de noves inver­si­ons..

Fri­gola des­taca que falta, sobre­tot, cons­ci­en­ci­ació per part de la població: “Què pas­sarà el dia que s’obri l’aixeta i no hi cai­gui aigua?”, diu. Els page­sos estan patint les pri­me­res con­seqüències perquè estan direc­ta­ment lli­gats al ter­ri­tori, però, dar­rere seu, també hi ha la resta de sec­tors de comar­ques de Girona, que hau­ran de fer front a un canvi molt nega­tiu, tant econòmic, com social, pai­satgístic i d’entorn, des­taca Fri­gola.

La comissió d’embas­sa­ments, on es deter­mi­nen les dota­ci­ons d’aigua per satis­fer les diver­ses neces­si­tats d’abas­ta­ment, reg i usos ambi­en­tals, està pre­vista per a finals d’abril. Aquesta comissió serà deter­mi­nant per als page­sos, que espe­ren, aquest cop, treure “aigua clara” sobre els ajuts o les com­pen­sa­ci­ons i el futur de les seves ter­res.