Nova vida al càmping
Els càmpings, una alternativa ràpida on viure i més econòmica que un habitatge convencional
El gerent d’una instal·lació afirma que “cada dia venen persones a preguntar si hi poden viure”
La llei, però, hi limita el temps d’estada, que depèn de la comunitat autònoma i la tipologia del recinte
Els alts preus dels habitatges, tant de lloguer com de compra, han fet que moltes persones busquin alternatives per poder seguir vivint sota sostre. I una de les solucions que alguns han trobat és viure en un càmping, ja sigui en un bungalou, una caravana o una casa mòbil estacionada durant tot l’any. És la sortida més ràpida, efectiva i econòmica que han ideat a “l’escalada de preus de lliure mercat i als sous baixos actuals”, segons afirmen alguns dels usuaris d’aquest nou estil de vida.
“No m’afecta el preu de l’habitatge, visc al marge de l’especulació immobiliària”, ens explica una persona que vol mantenir l’anonimat i que ha decidit viure en un càmping de muntanya del qual tampoc vol desvelar el nom ni la ubicació: “Vaig comprar una casa mòbil de segona mà per uns 10.000 euros i ara pago menys de 300 euros al mes en concepte de parcel·la, aigua i electricitat, i a sobre puc disfrutar d’un munt de comoditats, estic envoltat de natura i fins i tot disposo de piscina.” Tot i que no ho ha comprovat, creu que legalment no es pot viure en un càmping. “Una altra cosa és que els propietaris ho permetin, com pot passar en instal·lacions que obren tot l’any. No m’hi he pogut empadronar, tot i que hi ha maneres...”, diu. Un altre cas l’hem trobat a l’Escala. Una parella jove ha anat a viure en un dels càmpings de la població: “Hi hem instal·lat una caravana petita que ens va costar 2.000 euros i paguem per tot l’any 3.000 euros pel càmping; és assequible, gaudim de moltes comoditats, ens agrada i ens ho podem permetre”, sostenen.
En un càmping de la Garrotxa van haver de posar fre a aquests casos quan la situació se’ls va escapar de les mans. “Teníem unes deu persones vivint aquí tot l’any –dues de les quals feia més de deu anys que hi eren–. La majoria, separats o solters que havien tingut algun problema a la vida, havien de tornar a començar i buscaven una solució temporal i ràpida, ja que no podien pagar-se un habitatge convencional. Pagaven, per exemple, 300 euros al mes per un bungalou, i no els demanàvem ni fiança ni nòmina com sol passar si t’interessa un habitatge de lloguer”, explica el gerent de la instal·lació, que no vol exposar el seu nom.
Però cada vegada hi havia més interessats i el confinament va ser l’excusa perfecta per donar un nou aire al recinte: “L’any 2020 vam decidir que tancaríem dos mesos i mig l’any, així evitàvem segons quines situacions, a més d’abaratir costos com, per exemple, escalfar la instal·lació els mesos d’hivern [que són els que ara tenen tancat]”, assenyala, i alhora reconeix que actualment sap de molts càmpings de la comarca on hi continua vivint gent tot l’any: “Pot ser una solució, no sé si legal o no, que pot ajudar tant els usuaris com els càmpings més petits de muntanya, per exemple, a tirar endavant els mesos en què no hi ha gent.” I afirma que és un sistema de vida amb demanda i que s’està ampliant: “Diàriament venen persones a preguntar si poden viure aquí tot l’any. Podria tenir el càmping ple, però ara estic més tranquil i he guanyat en qualitat de vida, ja que durant dos mesos puc tancar i oblidar-me durant uns dies de la instal·lació.” Quant al perfil d’usuaris actual que passa més temps al càmping, en aquests moments són jubilats o bé famílies que hi han trobat “una segona residència”. Molts dels quals han comprat un bungalou o casa mòbil, lloguen la parcel·la tot l’any –menys els mesos en què el càmping està tancat– “i poden disfrutar de totes les comoditats: estar envoltat de natura, tenir grans zones verdes, piscines, parcs...” I, realment, voltant pel càmping es poden veure veritables obres d’art: cases mòbils ben decorades, fins i tot amb quatre habitacions, grans terrasses, dos lavabos... Concebudes per viure-hi, amb fusta laminada d’alta qualitat, resistents a la calor i al fred, perfectament equipades, amb totes les comoditats i molt més grans que alguns pisos actuals.
Quan preguntem per aquest nou sistema de vida, des de l’Associació de Càmpings de Girona ens indiquen que no tenen coneixement que en cap dels seus càmpings hi visqui gent durant tot l’any.