Societat

Nova vida al càmping

Els càmpings, una alternativa ràpida on viure i més econòmica que un habitatge convencional

El gerent d’una instal·lació afirma que “cada dia venen persones a preguntar si hi poden viure”

La llei, però, hi limita el temps d’estada, que depèn de la comunitat autònoma i la tipologia del recinte

Els alts preus dels habi­tat­ges, tant de llo­guer com de com­pra, han fet que mol­tes per­so­nes bus­quin alter­na­ti­ves per poder seguir vivint sota sos­tre. I una de les solu­ci­ons que alguns han tro­bat és viure en un càmping, ja sigui en un bun­ga­lou, una cara­vana o una casa mòbil esta­ci­o­nada durant tot l’any. És la sor­tida més ràpida, efec­tiva i econòmica que han ideat a “l’esca­lada de preus de lliure mer­cat i als sous bai­xos actu­als”, segons afir­men alguns dels usu­a­ris d’aquest nou estil de vida.

“No m’afecta el preu de l’habi­tatge, visc al marge de l’espe­cu­lació immo­biliària”, ens explica una per­sona que vol man­te­nir l’ano­ni­mat i que ha deci­dit viure en un càmping de mun­ta­nya del qual tam­poc vol des­ve­lar el nom ni la ubi­cació: “Vaig com­prar una casa mòbil de segona mà per uns 10.000 euros i ara pago menys de 300 euros al mes en con­cepte de par­cel·la, aigua i elec­tri­ci­tat, i a sobre puc dis­fru­tar d’un munt de como­di­tats, estic envol­tat de natura i fins i tot dis­poso de pis­cina.” Tot i que no ho ha com­pro­vat, creu que legal­ment no es pot viure en un càmping. “Una altra cosa és que els pro­pi­e­ta­ris ho per­me­tin, com pot pas­sar en ins­tal·laci­ons que obren tot l’any. No m’hi he pogut empa­dro­nar, tot i que hi ha mane­res...”, diu. Un altre cas l’hem tro­bat a l’Escala. Una pare­lla jove ha anat a viure en un dels càmpings de la població: “Hi hem ins­tal·lat una cara­vana petita que ens va cos­tar 2.000 euros i paguem per tot l’any 3.000 euros pel càmping; és asse­qui­ble, gau­dim de mol­tes como­di­tats, ens agrada i ens ho podem per­me­tre”, sos­te­nen.

En un càmping de la Gar­rotxa van haver de posar fre a aquests casos quan la situ­ació se’ls va esca­par de les mans. “Teníem unes deu per­so­nes vivint aquí tot l’any –dues de les quals feia més de deu anys que hi eren–. La majo­ria, sepa­rats o sol­ters que havien tin­gut algun pro­blema a la vida, havien de tor­nar a començar i bus­ca­ven una solució tem­po­ral i ràpida, ja que no podien pagar-se un habi­tatge con­ven­ci­o­nal. Paga­ven, per exem­ple, 300 euros al mes per un bun­ga­lou, i no els demanàvem ni fiança ni nòmina com sol pas­sar si t’interessa un habi­tatge de llo­guer”, explica el gerent de la ins­tal·lació, que no vol expo­sar el seu nom.

Però cada vegada hi havia més interes­sats i el con­fi­na­ment va ser l’excusa per­fecta per donar un nou aire al recinte: “L’any 2020 vam deci­dir que tan­caríem dos mesos i mig l’any, així evitàvem segons qui­nes situ­a­ci­ons, a més d’aba­ra­tir cos­tos com, per exem­ple, escal­far la ins­tal·lació els mesos d’hivern [que són els que ara tenen tan­cat]”, asse­nyala, i alhora reco­neix que actu­al­ment sap de molts càmpings de la comarca on hi con­ti­nua vivint gent tot l’any: “Pot ser una solució, no sé si legal o no, que pot aju­dar tant els usu­a­ris com els càmpings més petits de mun­ta­nya, per exem­ple, a tirar enda­vant els mesos en què no hi ha gent.” I afirma que és un sis­tema de vida amb demanda i que s’està ampli­ant: “Diària­ment venen per­so­nes a pre­gun­tar si poden viure aquí tot l’any. Podria tenir el càmping ple, però ara estic més tran­quil i he gua­nyat en qua­li­tat de vida, ja que durant dos mesos puc tan­car i obli­dar-me durant uns dies de la ins­tal·lació.” Quant al per­fil d’usu­a­ris actual que passa més temps al càmping, en aquests moments són jubi­lats o bé famílies que hi han tro­bat “una segona residència”. Molts dels quals han com­prat un bun­ga­lou o casa mòbil, llo­guen la par­cel·la tot l’any –menys els mesos en què el càmping està tan­cat– “i poden dis­fru­tar de totes les como­di­tats: estar envol­tat de natura, tenir grans zones ver­des, pis­ci­nes, parcs...” I, real­ment, vol­tant pel càmping es poden veure veri­ta­bles obres d’art: cases mòbils ben deco­ra­des, fins i tot amb qua­tre habi­ta­ci­ons, grans ter­ras­ses, dos lava­bos... Con­ce­bu­des per viure-hi, amb fusta lami­nada d’alta qua­li­tat, resis­tents a la calor i al fred, per­fec­ta­ment equi­pa­des, amb totes les como­di­tats i molt més grans que alguns pisos actu­als.

Quan pre­gun­tem per aquest nou sis­tema de vida, des de l’Asso­ci­ació de Càmpings de Girona ens indi­quen que no tenen conei­xe­ment que en cap dels seus càmpings hi vis­qui gent durant tot l’any.

És legal?
“Els últims anys força gent s’ha reallotjat en càmpings, una opció atractiva però que a la llarga pot comportar problemes i legalment és una matèria complexa”, explica Anna Capell, doctora en dret i advocada. “La normativa d’aquests recintes és competència de les autonomies i els ajuntaments, per la qual cosa les especificacions difereixen entre els uns i els altres. Tot i això, tots coincideixen a limitar el temps d’estada, que va des d’un parell de dies fins a onze mesos en funció de la comunitat autònoma i la tipologia del recinte”, especifica.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia