Ciència

Recerca a peu de carrer

La ciència ciutadana popularitza que la població s’impliqui en investigacions de tota mena sense necessitat de ser-ne experts

Barcelona capitalitza gran part dels projectes del país i Europa mira de posar-hi ordre per explotar-ne les possibilitats

Ara fa pocs mesos, un astrònom ama­teur de Saba­dell, Jordi Cama­rasa, va des­co­brir un nou cometa en col·labo­ració amb un com­pany d’afició polonès, Grze­gorz Dus­za­nowicz, i l’astre que van iden­ti­fi­car ja es coneix ofi­ci­al­ment com C/2023 V4 (Cama­rasa-Dus­za­nowicz). Encara que es tracta de dues per­so­nes amb conei­xe­ments i mit­jans avançats –es con­nec­ten de manera remota a un teles­copi ubi­cat a Namíbia per pen­ti­nar el cel noc­turn a la recerca de come­tes i altres fenòmens–, el seu no deixa de ser un exem­ple recent, tra­di­ci­o­nal i potent de com la ciu­ta­da­nia pot con­tri­buir a eixam­plar el conei­xe­ment científic. La ciència ciu­ta­dana és una pràctica que ja fa segles que acu­mula par­ti­ci­pants (sense ser-ne lla­vors cons­ci­ents) en dis­ci­pli­nes com l’astro­no­mia, l’orni­to­lo­gia o l’ento­mo­lo­gia. Ara, en ple segle XXI i amb les pos­si­bi­li­tats tec­nològiques dels mòbils i les xar­xes soci­als, aquesta moda­li­tat de recerca està aga­fant embran­zida i s’escampa a tota mena de temes i públics. Avui tots podem par­ti­ci­par de manera activa en un pro­jecte científic, i a Cata­lu­nya hi ha un gran ven­tall de pos­si­bi­li­tats per on començar.

La ciència ciu­ta­dana no és una dis­ci­plina científica per ella mateixa, sinó més aviat una pràctica, una manera de fer ciència a través de la par­ti­ci­pació. Es podria defi­nir com la inves­ti­gació científica que compta amb la impli­cació activa de públic, espe­ci­a­lit­zat o no, però que dis­posa de certs conei­xe­ments, eines o recur­sos que poden con­tri­buir a l’avenç de la ciència des de diver­sos àmbits i al llarg de tot el procés: des de la for­mu­lació d’hipòtesis, la recol·lecció i anàlisi de dades fins a l’obtenció i inter­pre­tació dels resul­tats. Perquè sigui vàlida, això sí, cal que hi hagi un equip de científics pro­fes­si­o­nals, habi­tu­al­ment els impul­sors del pro­jecte, que validi el com­pli­ment del mètode científic en tot moment. “La ciència ciu­ta­dana con­necta els científics amb la ciu­ta­da­nia i és una eina pode­rosa per fomen­tar la consciència pública sobre la importància de la recerca”, resu­meix Laia Pellejà, direc­tora de la Ins­ti­tució dels Cen­tres de Recerca de Cata­lu­nya.

El tret més comú dels pro­jec­tes de ciència ciu­ta­dana actu­als és l’ús d’eines digi­tals i d’inter­net. Es fa impos­si­ble enten­dre l’auge de la ciència ciu­ta­dana sense la irrupció de la cul­tu­ral digi­tal amb els seus models tant de copro­ducció com de con­sum col·labo­ra­tiu. I d’això s’ha bene­fi­ciat, i molt, el pro­jecte Mos­quito Alert, l’experiència de ciència ciu­ta­dana de més èxit del país. Va començar el 2013 com un petit pro­jecte per detec­tar el mos­quit tigre al vol­tant de Girona i ara s’ha con­ver­tit en una pla­ta­forma de vigilància i con­trol d’aquests vec­tors de trans­missió de malal­ties d’ús gene­ra­lit­zat a Europa i amb pro­jec­tes pilot a Amèrica, Àsia i Àfrica. La seva apli­cació està traduïda a 24 idi­o­mes i només l’any pas­sat va rebre 25.294 foto­gra­fies de mos­quits i 40.425 infor­mes de pica­des i va loca­lit­zar 4.301 llocs de cria d’aquests insec­tes.

El pro­grama ha asso­lit tots els èxits a què pot aspi­rar un pro­jecte de ciència ciu­ta­dana: ha impli­cat i empo­de­rat un alt nom­bre de par­ti­ci­pants, s’ha expan­dit en sen­tit científic i ter­ri­to­rial, ha apro­fi­tat tec­no­lo­gies de dar­rera gene­ració com la IA i ha acon­se­guit un retorn impor­tant per a la soci­e­tat en forma de mapes de risc i sis­te­mes de vigilància.

“La ciència ciu­ta­dana és una eina per tirar enda­vant pro­jec­tes científics que serien impen­sa­bles sense la força dels volun­ta­ris”, cer­ti­fica Joan Pino, direc­tor del Cen­tre de Recerca Ecològica i Apli­ca­ci­ons Fores­tals, el Creaf, que ja fa anys que explora vies sobre aquesta moda­li­tat de recerca perquè també els aporta molts altres bene­fi­cis: “És un motor que fem ser­vir perquè la ciu­ta­da­nia recon­necti amb la natura i coo­peri direc­ta­ment en la seva con­ser­vació. Ajuda perquè la soci­e­tat enten­gui millor els rep­tes ambi­en­tals del moment i també a demo­cra­tit­zar la recerca i a impul­sar una cul­tura científica cada cop més extensa”, explica.

Molta acti­vi­tat, menys estruc­tura

Mal­grat la pui­xança d’aquesta pràctica científica al país i l’incre­ment de pro­jec­tes col·labo­ra­tius, no es pot obviar que, men­tre que la ciència ciu­ta­dana ja té una certa estruc­tura visi­ble en l’àmbit inter­na­ci­o­nal, en l’àmbit local encara hi ha marge de millora. Europa té cons­tituïda l’Euro­pean Citi­zen Sci­ence Asso­ci­a­tion (ECSA), que cada dos anys fa una con­ferència anual. Els Estats Units també tenen una enti­tat simi­lar, però en canvi no hi ha cap equi­va­lent a escala esta­tal –exis­teix única­ment l’Obser­va­to­rio de la Cien­cia Ciu­da­dana en España, que és poc més que un repo­si­tori d’alguns dels pro­jec­tes actius– ni tam­poc cata­lana, tot i tenir una de les comu­ni­tats científiques més acti­ves en aquest sen­tit. A més, la Unió Euro­pea comença a con­si­de­rar també la ciència ciu­ta­dana en les seves con­vo­catòries d’aju­des, ofe­rint punts extra de valo­ració en els con­cur­sos als pro­jec­tes que acti­ven una recerca més oberta i par­ti­ci­pa­tiva.

“La ciència ciu­ta­dana ha cres­cut els dar­rers anys a Bar­ce­lona i a Cata­lu­nya empesa pel finançament de pro­jec­tes, tant esta­tals com naci­o­nals, a través de fons euro­peus i inversió pública local”, explica Raül Toran, res­pon­sa­ble de divul­gació científica de l’Ins­ti­tut de Salut Glo­bal de Bar­ce­lona. Jus­ta­ment, l’ISGlo­bal està pre­pa­rant la cre­ació d’una àrea específica dins el cen­tre dedi­cada a la ciència ciu­ta­dana.

Bar­ce­lona té una ofi­cina local

En con­sonància amb aquest procés d’expansió que fa uns anys que va, l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona ja fa més d’una dècada que dis­posa d’una Ofi­cina de Ciència Ciu­ta­dana. Va ser cre­ada el 2012 per l’Ins­ti­tut de Cul­tura al vol­tant de cinc pro­jec­tes que hi havia actius lla­vors a la ciu­tat. Actu­al­ment en té una vin­tena i està ads­crita al Depar­ta­ment de Ciència i Uni­ver­si­tats. “Cal acla­rir que nosal­tres no creem els pro­jec­tes. Tots són pro­gra­mes impul­sats per cen­tres de recerca o uni­ver­si­tats i nosal­tres el que fem és aju­dar a con­nec­tar amb la ciu­ta­da­nia”, explica Diana Esco­bar, coor­di­na­dora de l’Ofi­cina de Ciència Ciu­ta­dana de l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona. Aquesta col·labo­ració es cana­litza mit­jançant dos pro­gra­mes, tots dos ini­ci­ats el 2017. El pri­mer, de ciència ciu­ta­dana a les esco­les, ja ha impli­cat un cen­te­nar de cen­tres esco­lars de la ciu­tat i més de 3.000 infants en pro­jec­tes com Riu­net, lide­rat pel Depar­ta­ment de Bio­lo­gia Evo­lu­tiva, Eco­lo­gia i Ciències Ambi­en­tals de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona per fer diagnòstics de l’estat hidrològic i ecològic de dife­rents rius, o també Flo­o­dup, creat pel grup d’anàlisis de situ­a­ci­ons mete­o­rològiques adver­ses de la mateixa uni­ver­si­tat per com­par­tir obser­va­ci­ons d’inun­da­ci­ons, plu­ges i altres fenòmens.

L’altre pro­grama de l’ofi­cina muni­ci­pal, Ciència Ciu­ta­dana als Bar­ris, té com a des­ti­na­tari un públic de per­fil adult i està cen­trat en mobi­lit­zar la ciu­ta­da­nia mit­jançant la xarxa de cen­tres cívics i de bibli­o­te­ques. Per bé que l’adhesió als pro­jec­tes no està tan con­tro­lada ni és tan pre­dic­ti­ble com en el cas de les esco­les, la con­tri­bució dels ciu­ta­dans és igual­ment valu­osa i demos­tra dia rere dia que tot­hom pot ser científic.

Un decàleg de referència
Cada projecte de ciència ciutadana és un món, però l’esperit i el funcionament solen ser comuns i basats en uns principis que l’ECSA ha recollit en un decàleg. Cal seguir el mètode científic, generar un benefici a les persones participants, publicar els resultats en revistes científiques i informar els participants de com s’utilitzen les seves dades i quins resultats se n’espera obtenir. També recomana que les dades i metadades dels projectes siguin públiques i es pengin en un format d’accés obert. L’avaluació de l’experiència dels participants i la voluntat de generar un impacte social són altres punts que cal considerar, així com aspectes legals i ètics com ara els drets d’autor i la confidencialitat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia