Societat

Llarga vida als porcs

Investigadors de la Universitat de Lleida identifiquen els gens que fan els porcs més resistents a malalties respiratòries

La investigació obre la porta a augmentar la població d’aquests animals i millorar la rendibilitat de les granges

Inves­ti­ga­dors de la Uni­ver­si­tat de Lleida (UdL) i del Cen­tre de Recerca Agrotècnio han iden­ti­fi­cat vari­ants genètiques que poden pro­te­gir els porcs de malal­ties res­pi­ratòries, fent-los més resis­tents. En con­cret, aques­tes vari­a­ci­ons tenen un efecte pro­tec­tor davant el com­plex res­pi­ra­tori porcí (PRDC per les sigles en anglès). La des­co­berta és el resul­tat del pro­jecte de recerca Resil­marker, lide­rat pels pro­fes­sors de la UdL Lorenzo Fraile i Romi Pena.

La PRDC és una malal­tia res­pi­ratòria dels porcs en què es com­bi­nen dife­rents fac­tors que estan rela­ci­o­nats amb infec­ci­ons, al seu torn pro­vo­ca­des tant per virus com per bac­te­ris. L’apa­rició d’aquesta malal­tia a les gran­ges redu­eix el ren­di­ment i aug­menta tant els cos­tos de la medi­cació com la mor­ta­li­tat dels ani­mals. La recerca, duta a terme pel per­so­nal inves­ti­ga­dor de l’Escola Tècnica Supe­rior d’Engi­nye­ria Agro­a­li­mentària i Fores­tal i de Vete­rinària (ETSE­A­FiV) de la UdL, ha ana­lit­zat un miler d’ani­mals d’engreix de 10 gran­ges afec­ta­des per brots de PRDC, con­fir­mant la presència del virus de la síndrome repro­duc­tiva i res­pi­ratòria por­cina (PRRSV) i de dos bac­te­ris (Strep­to­coc­cus suis i Acti­no­ba­ci­llus pleu­ropneu­mo­niae). Per mitjà d’anàlisis d’ADN, l’equip ha acon­se­guit iden­ti­fi­car mar­ca­dors genètics que es podrien uti­lit­zar en la selecció de porcs amb una millor pre­dis­po­sició per fer front ala malal­tia res­pi­ratòria.

“El nos­tre estudi obre el camí per defi­nir panells de mar­ca­dors d’ADN que poden con­tri­buir a selec­ci­o­nar porcs resis­tents al PRDC”, des­taca Fraile. “La resistència a les malal­ties és una qüestió molt impor­tant i la idea és poder selec­ci­o­nar els ani­mals de manera natu­ral i que esti­guin més sans. Això per­met que s’hagin d’uti­lit­zar menys antibiòtics i també redu­eix les des­pe­ses dels rama­ders. Les vari­ants genètiques ja exis­tei­xen, la nos­tra feina és iden­ti­fi­car-les per poder tenir, en el futur, més ani­mals d’aquest tipus”, hi afe­geix.

Reduir l’impacte

Perquè es pugui enten­dre l’objec­tiu de la recerca, Fraile explica que els mar­ca­dors genètics són vari­ants que exis­tei­xen en el genoma, i que es pot fer una com­pa­ració amb els humans. “És el mateix que amb les per­so­nes. Tot­hom entén que hi ha per­so­nes amb més pre­dis­po­sició a patir càncer i d’altres amb més resistència a desen­vo­lu­par-lo. Amb els ani­mals passa el mateix amb les malal­ties. Nosal­tres som capaços d’iden­ti­fi­car aques­tes vari­ants genètiques que exis­tei­xen en la natura. Això pot aju­dar a aug­men­tar el per­cen­tatge d’ani­mals resis­tents que hi hagi en una granja, de manera que la malal­tia, si es pro­du­eix, sigui més suau o amb menys impacte”, argu­menta. Per a això, però, cal­dran més inves­ti­ga­ci­ons. “Els futurs tre­balls hau­rien de tenir com a objec­tiu vali­dar aquests resul­tats en altres sis­te­mes de pro­ducció por­cina i estu­diar la seva interacció amb altres patògens i fac­tors ambi­en­tals”, hi afe­geix Fraile.

D’altra banda, el pro­blema d’aquesta selecció genètica és que costa temps apli­car-la. “Hi ha pro­duc­tors que con­si­de­ren que aquesta és una tro­ba­lla interes­sant, que està bé, però que els cos­tarà anys apli­car-la a les gran­ges. I si per exem­ple els ofe­rei­xen una vacuna, que no és el cas, mera­ve­llosa, pot­ser s’esti­men més inver­tir a posar-la i solu­ci­o­nar ja el pro­blema. En canvi, nosal­tres estem par­lant d’una estratègia a més llarg ter­mini i que ens apropa més a la sos­te­ni­bi­li­tat. Perquè al final tindràs ani­mals més resis­tents i hauràs de gas­tar menys en antibiòtics i en vacu­nes. En qual­se­vol cas, és una decisió empre­sa­rial”, remarca l’inves­ti­ga­dor.

L’impacte de les infec­ci­ons res­pi­ratòries és vari­a­ble, perquè depèn de les com­bi­na­ci­ons de patògens. “No és el mateix tenir un virus i dos bac­te­ris que un virus i tres bac­te­ris. No totes les races són iguals, però, fent una esti­mació mit­jana, en una granja que tin­gui aquest pro­blema el cos per cada ani­mal aug­menta cinc euros més. Nosal­tres hem esti­mat que aquesta selecció podria millo­rar un 50% aques­tes pèrdues. Això supo­sa­ria un estalvi de dos euros i mig per porc”, con­creta el res­pon­sa­ble de la recerca. Per fer-nos-en una idea, a l’Estat espa­nyol es pro­du­ei­xen 60 mili­ons de porcs cada any. Si ho mul­ti­pli­quem, el resul­tat són 150 mili­ons d’euros. “Estem par­lant d’un gran impacte en el sec­tor”, con­clou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia