Un mapa que reclama canvis
El mapa de les zones escolars a Badalona data del 2007, implora una revisió i el govern local del PP diu que procedirà a fer-la
Els pisos de luxe del Gorg estan adscrits al mateix sector que els barris més desfavorits però no s’ha vist afavorida la barreja
El mapa que recull les zones d’escolarització de Badalona data de la primavera del 2007 i, malgrat que tots els governs municipals han plasmat la necessitat de revisar-lo, ningú s’ha atrevit mai a ficar-hi cullerada. Mentrestant, la segregació escolar s’ha anat disparant i la realitat social i urbanística de la ciutat ha anat mutant. L’actual mapa divideix la ciutat en sis zones, dues de les quals es corresponen amb els barris que apleguen més pobresa: Sant Roc, Artigues, Llefià i la Salut. Es va aprovar sota un govern del PSC i ICV. Aleshores es va acordar estirar la zona del centre fins al sector de nova construcció del front marítim, a primera línia de mar i fent frontera amb Sant Adrià de Besòs, donant peu a aquest braç que es pot observar a la part inferior esquerra del gràfic. La mesura va ser molt polèmica. Les dues escoles públiques que donen servei al barri de Sant Roc, el Baldomer Solà i el Josep Boada, van acusar el consistori de dividir la ciutat entre rics i pobres.
El mapa s’ha mantingut intacte des d’aleshores i les diferències econòmiques entre zones s’han eixamplat. En els darrers anys el barri del Gorg, a la zona del canal, s’ha omplert de pisos de luxe que oscil·len entre els 450.000 i els 650.000 euros. Aquestes famílies estan adscrites a la zona 2 però tothom renuncia a un centre públic i opta per escoles concertades del centre, amb menys demanda que les públiques. El tema del Gorg és una pedra a la sabata del PP, que ara es compromet a redefinir el mapa però assegura que la motivació no són les queixes dels nous veïns. En parla el primer tinent d’alcaldia i màxim responsable d’Educació, Juan Fernández: “Tenim l’encàrrec de l’alcalde –Xavier García Albiol– de modificar el mapa per aportar més racionalitat. És un objectiu del mandat.” El polític del PP detalla que hi ha diversos problemes identificats i que la manca d’una escola pública al Gorg és només un d’aquests. Fernández assegura: “Volem posar fil a l’agulla amb la segregació escolar i resoldre la manca d’escoles dignes a Montigalà i la manca d’un centre de secundària a Canyadó.” Diu també que ja s’ha fet una primera reunió amb la Generalitat per tractar la qüestió del mapa, i anuncia que és qüestió de dies que el PP contracti una empresa que realitzarà una radiografia de la situació actual de l’educació a la ciutat. “Sabem que modificant només les fronteres del mapa no resolem la situació i que caldrà invertir-hi diners”, sosté.
Des de la federació d’associacions de famílies de centres públics de Badalona, la seva portaveu, Núria Sabaté, confia que qualsevol modificació provingui del consens entre els diferents agents implicats en l’educació, i que els canvis serveixin per resoldre tant la segregació com la manca de places públiques. De moment, segons Sabaté, el govern local ni tan sols els ha comentat els seus plans de futur. La portaveu de Fampa lamenta també que s’hagi perdut l’oportunitat per reduir la segregació a la zona de Sant Roc gràcies a l’arribada de les famílies del Gorg, tot i que admet que si l’escola pública disposés de millors instal·lacions i més recursos “seria més fàcil que les famílies hi apostessin”.
Les famílies del canal, per la seva banda, justifiquen la seva decisió. “Quan em van explicar la zona que em corresponia vaig entendre que l’única alternativa seria dur els meus fills a una escola concertada d’un altre sector. Estic d’acord que s’hi destinin tots els recursos possibles a les escoles que acullen les famílies més desfavorides, però en la situació actual, que ningú ens vengui la moto que són centres normalitzats”, indica la Susanna, que el 2020 va venir a viure a la zona del canal. Un altre veí, en Roger, ha actuat de la mateixa manera i té matriculats els fills en una escola concertada del centre: “Volem posar fi a la segregació? Doncs barregem-nos tots. Però que no ens facin a nosaltres responsables de no resoldre el problema.” La Teresa, que tampoc no es va plantejar mai dur els seus fills a les escoles que li pertanyen per zona, anima els polítics que els critiquen i que veuen en aquests veïns la solució a la segregació a “explicar obertament on porten els seus fills”.