Golafreria transgeneracional a Cassà

Que qual­se­vol comerç cele­bri 150 anys d’història és un fet excep­ci­o­nal i mereix una festa. I si es tracta d’una pas­tis­se­ria com és la cas­sa­nenca Nèctar, les expec­ta­ti­ves encara eren més altes aquest dis­sabte a la tarda. Els actu­als pro­pi­e­ta­ris, Jordi Rever­ter i Anna Negre, després de cinc gene­ra­ci­ons, no volien des­a­pro­fi­tar l’opor­tu­ni­tat de fer memòria, i van voler-la com­par­tir i rei­vin­di­car-la entre els seus conveïns. També amb proveïdors, amics i cli­ents, del muni­cipi i més enllà. En total, uns cinc cen­te­nars de con­vi­dats que no es van voler per­dre la com­me­mo­ració de l’efemèride al pati de Can Trin­xe­ria, amb una festa dis­creta i íntima, tot i l’ele­vada con­currència.

Rever­ter recor­dava que el negoci és una part indis­so­ci­a­ble de les seves vides. Una acti­vi­tat que en el seu cas, com en el dels seus pares, avis i besa­vis, van viure des del bres­sol com la nor­ma­li­tat. Un lle­gat, alhora aven­tura, que inclou un “saber fer” sotmès a l’accep­tació de la cli­en­tela fidel, avui recon­ver­tida en mer­cat, i al qual s’han sabut anar adap­tant des de les qua­tre parets d’un local que han anat fent créixer amb el lli­bre de recep­tes i espe­ci­a­li­tats.

Els pro­pi­e­ta­ris actu­als van aga­far el tes­ti­moni dels pares, Josep Rever­ter i la seva dona, Qui­meta Gis­pert –també pre­sents a la vet­llada–, fa una dècada llarga en què, a més de la moder­nit­zació cons­tant, no han defu­git mai recu­pe­rar les arrels. Des de les foto­gra­fies cen­tenàries fins als retalls de fil­ma­ci­ons amb súper-8 de la infan­tesa, o docu­ments i les lli­bre­tes de recep­tes de mas­ses, ela­bo­ra­ci­ons i pro­por­ci­ons de l’avi, tot ple­gat resu­mit en un audi­o­vi­sual que pro­jec­ta­ven entre els assis­tents.

L’alcalde, Pau Pre­sas, va reconèixer el mèrit del negoci, que més enllà del rètol Nèctar, els més vells encara conei­xen pels antics renoms, de Can Rever­ter, o el de Can Cristià, l’ori­gi­nal del 1874. Per això van lliu­rar-los un retrat il·lus­trat de Modesta Cristià, l’àvia, que encapçalarà la por­tada de l’agenda del muni­cipi aquest octu­bre.

El públic, men­tres­tant, gau­dia d’un bere­nar sopar que va començar amb rot­lles de full salats, recepta clàssica amb for­matge o tonyina que també van ado­bar amb sal­ses de tomata o pesto, una altra de les espe­ci­a­li­tats recents. I, per postres, una altra com­bi­nació de clàssics, com ara meren­gues i tru­fes, amb incor­po­ra­ci­ons més recents –macar­rons o un pastís de pas­ta­naga i canye­lla–. No hi podia fal­tar, però, el pastís d’ani­ver­sari, de xoco­lata i taronja, perquè “si no hi ha pastís, no hi ha cele­bració”, l’altra lliçó teòrica apresa per Rever­ter i que va posar en bona pràctica, aplau­dida pels pala­dars trans­ge­ne­ra­ci­o­nals que man­te­nim l’espe­rit gola­fre.