Societat

On són les criatures?

Catalunya ha arribat al mínim històric de fecunditat, amb una mitjana d’1,1 fills per dona

La taxa més elevada la trobem a Ponent (1,31 fills per dona) i la més baixa, a l’Alt Pirineu i Aran (1,02)

La maternitat més tardana es registra a l’àmbit metropolità, amb 32,04 anys de mitjana per al naixement del primer fill

A una fecunditat a la baixa, s’hi afegeix el fet que cada cop hi ha menys dones en edat reproductiva
De les ciutats més grans del país, la que té més naixements és Girona, amb 8,14 per cada mil habitants

“No és que no tin­gui ins­tint mater­nal; és que no tinc diners.” Ho ex-plica l’Anna en una con­versa a peu de car­rer, una petita enquesta que sense tenir cap rigor científic sí que capta una rea­li­tat incon­tes­ta­ble: cada cop nei­xen menys cri­a­tu­res. Segons les estadísti­ques, el nom­bre de nai­xe­ments l’any 2023 a Cata­lu­nya només va créixer a l’Alt Piri­neu i l’Aran (7,4%), tot i que en aques­tes dues comar­ques és on les dones tenen menys fills de mit­jana. Les comar­ques cen­trals són l’àmbit on es va regis­trar una dis­mi­nució de nai­xe­ments més pro­nun­ci­ada (-8,8%), seguit de Ponent (-4,8%), l’àmbit metro­po­lità (-4,4%), les Ter­res de l’Ebre (-4,1%) i, amb menys inten­si­tat, el Camp de Tar­ra­gona (-1,8%), les comar­ques giro­ni­nes (-1,6%) i el Penedès (-1,5%). És evi­dent, per tant, que la fecun­di­tat varia en funció del ter­ri­tori, i les zones rurals ho tenen mala­ment en aquest sen­tit, tot i que no sem­pre.

“He fet 30 anys i de sobte sento la neces­si­tat de ser mare. Abans hi pen­sava com una cosa llu­nyana, però ara ho trobo més urgent. Però també em plan­tejo que pot­ser penso tot això perquè m’han edu­cat a pen­sar així”, expli­cava fa poc una par­ti­ci­pant en un xat de noies. És cert que els avenços soci­als fan que les dones cada cop hagin de donar menys expli­ca­ci­ons si no volen tenir fills. Dir a algú que se li pas­sarà l’arròs ja no es con­si­dera –afor­tu­na­da­ment– de bona edu­cació.

Però la rea­li­tat és que una part molt impor­tant de dones cata­la­nes reco­nei­xen que no tin­dran o no han tin­gut el nom­bre de fills que vol­drien, per tant estem par­lant d’una mater­ni­tat frus­trada gene­ra­lit­zada. La dar­rera enquesta sobre fer­ti­li­tat feta a Cata­lu­nya és del 2018, i lla­vors ja reco­llia que més del 46% de les dones tenien menys fills dels vol­guts, per motius econòmics, labo­rals i de con­ci­li­ació.

Per abor­dar aquest tema, el pri­mer que cal tenir clar és la diferència entre fecun­di­tat i nata­li­tat. La fecun­di­tat és la taxa mit­jana de fills per dona. A Cata­lu­nya hem pas­sat d’1,33 el 2013 a 1,1 el 2023, un mínim històric, per sota del valor del 1995 (1,14 fills per dona). A mit­jan anys noranta del segle pas­sat, els nai­xe­ments ja van caure, perquè en aquell moment les dones en edat fèrtil eren menys que en la gene­ració ante­rior, a con­seqüència dels can­vis soci­als a par­tir dels anys sei­xanta i setanta. La situ­ació va millo­rar després amb l’arri­bada d’immi­grants i amb el fet que en el tom­bant del mil·lenni es tro­ba­ven en edat repro­duc­tiva els baby­bo­o­mers. Així, el 2008 es va tor­nar a arri­bar a 1,58 fills per dona, però des de lla­vors la fecun­di­tat no ha dei­xat de bai­xar.

Pel que fa a la nata­li­tat, aquest indi­ca­dor recull exclu­si­va­ment el nom­bre de cri­a­tu­res que nei­xen. I això no només depèn dels fills que vul­gui o pugui tenir una dona, sinó també de la quan­ti­tat de dones que estan en edat de ser mares. “El que ens ha pas­sat, dar­re­ra­ment, és que s’han ajun­tat les dues coses. És a dir, con­ti­nuem tenint una fecun­di­tat molt baixa, però cada vegada hi ha, també, menys dones en edat fèrtil. I això, a l’hora de tra­duir-ho en xifres, fa que el nom­bre de nai­xe­ments vagi caient i caient i caient...”, indica Albert Esteve, direc­tor del Cen­tre d’Estu­dis Demogràfics i direc­tor d’inves­ti­gació al Depar­ta­ment de Soci­o­lo­gia de la UAB.

En clau demogràfica, és evi­dent que si es vol man­te­nir una població hi ha d’haver nai­xe­ments. La solució a la falta de des­cendència pot ser la immi­gració? “Això ja és una inter­pre­tació política... Però és evi­dent que l’arri­bada de per­so­nes d’altres indrets per­met suplir la falta de població interna. El que sí que dic és que, demogràfica­ment par­lant, qual­se­vol població, no només d’humans, sinó de qual­se­vol espècie, neces­sita un mínim de fecun­di­tat”, hi afe­geix Esteve.

En el cas de Cata­lu­nya, l’efecte imme­diat de la dis­mi­nució de la fecun­di­tat és que, amb el pas del temps, hi ha menys joves i menys adults. “Ja hem estat veient com les gene­ra­ci­ons més bui­des van arri­bant a l’escola, i ani­rem veient també com cada cop seran menys aquells que es tre­guin el car­net de con­duir, que vagin a la uni­ver­si­tat, que acce­dei­xin al mer­cat labo­ral...”, hi afe­geix Esteve. Es plan­te­gen nous rep­tes, i un dels que més pre­o­cu­pen és com s’orga­nit­zarà una soci­e­tat enve­llida. Perquè, en paral·lel a la dis­mi­nució dels nai­xe­ments, també s’està allar­gant l’espe­rança de vida, amb tots els rep­tes que això suposa. Segons la Taula del Ter­cer Sec­tor Social de Cata­lu­nya, quan arri­bem al 2050, si se segueix el ritme actual, els majors de 85 seran prop de mig milió.

“El sis­tema s’haurà d’ajus­tar”, indica Esteve. La pre­gunta sobre com es paga­ran les pen­si­ons no el pre­o­cupa espe­ci­al­ment, perquè creu que es faran els ajus­tos neces­sa­ris. “Pot­ser hi haurà qui pro­posi tre­ba­llar més anys, ja que la salut, en gene­ral, també millora. O pot­ser, si l’eco­no­mia con­ti­nua crei­xent, la Segu­re­tat Social es pagarà també amb impos­tos”, plan­teja. En clau sociològica, també serà interes­sant veure com can­vien les rela­ci­ons per­so­nals i què es con­si­dera família, més enllà del paren­tiu san­guini.

Per ter­ri­to­ris

Com dèiem al començament, un altre ele­ment que s’ha de tenir en compte quan es parla de l’enve­lli­ment és el ter­ri­to­rial, ja que aques­tes dinàmiques demogràfiques tenen un impacte molt desi­gual. Hi ha ter­ri­to­ris que mal­grat la baixa nata­li­tat no només reben immi­gració estran­gera, sinó d’altres zones de l’Estat o d’altres muni­ci­pis cata­lans, i per tant con­ti­nuen tenint la població jove.

En qual­se­vol cas, la taxa bruta de nata­li­tat per muni­cipi mos­tra diferències impor­tants. Per als muni­ci­pis de més de 50.000 habi­tants, tro­bem que la ciu­tat de Girona és on pro­por­ci­o­nal­ment nei­xen més cri­a­tu­res (8,14 nai­xe­ments per cada 1.000 habi­tants), seguida de l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat (7,8) i Lleida i Reus (7,6).

La fecun­di­tat més ele­vada es regis­tra a Ponent (1,31 fills per dona) i la més baixa, a l’Alt Piri­neu i Aran (1,02), seguit de l’àmbit metro­po­lità, amb 1,06 fills per dona. Pel que fa a l’edat mit­jana de les mares dels nadons, l’àmbit metro­po­lità és on la mater­ni­tat és més tar­dana: 32,93 anys d’edat mit­jana per a la mater­ni­tat i 32,04 anys d’edat mit­jana per al nai­xe­ment del pri­mer fill. Les Ter­res de l’Ebre és on la mater­ni­tat és menys enve­llida, amb una edat mit­jana de 31,61 anys per a la mater­ni­tat i de 30,18 anys per tenir el pri­mer fill.

Allunyant-nos dels 2,1 fills necessaris
Catalunya té un dels indicadors de fecunditat més baixos de la Unió Europea. L’any 2023 van néixer 54.182 nadons, xifra que dona de mitjana 1,1 fills per dona. Queden molt lluny dels 2,1 que es consideren necessaris per al reemplaçament generacional. A la UE, tot i que la mitjana sigui d’1,4 fills per dona (amb dades del 2022), hi ha grans diferències entre països. Dels 1,83 de Geòrgia i Moldàvia als 1,08 de Malta, l’únic país que està per sota de l’Estat espanyol (1,16 de mitjana).
RENAU (Tarragonès)

El municipi català amb més proporció de joves i nens

Segons dades recollides per l’Institut d’Estadística de Catalunya, Renau tenia l’any passat 160 habitants, 37 dels quals eren menors de 15 anys; 107 en tenien entre 15 i 65, i 16 eren majors de 65. Això el converteix en el municipi amb la proporció més alta de nens i adolescents. Es tracta d’un poble rejovenit. “Els últims anys han vingut unes quantes famílies joves de fora, parelles d’entre 25 i 40 anys que han tingut fills”, explica l’alcalde, Manel Jaume Sales, que cita la tranquil·litat i l’entorn natural com els principals atractius per viure al poble. També té l’avantatge que està ben comunicat, molt a prop de Reus i de Valls i a només 15 minuts en cotxe de Tarragona. I amb l’estació d’alta velocitat a pocs minuts. De fet, Renau també ha atret professionals que, tot i tenir la feina a Barcelona, han volgut sortir de la gran ciutat i només hi van a treballar en TAV.

“Els nens van a l’escola a la Secuita i tenen el transport i el menjador gratuïts, cosa que s’agraeix molt en aquests temps”, explica Pepa Vidal, presidenta del Club Hípic de Renau. Ella és una de les persones nouvingudes i hi ha trobat no només l’espai per desenvolupar el seu projecte laboral, sinó també el seu projecte de vida. “Hi he trobat la meva petita tribu. Aquí, on no hi arriba un, hi arriba algú altre. No és com en una gran ciutat, on potser tens els amics en un barri ben allunyat del teu. Aquí som tots a prop”, hi afegeix. El principal desavantatge: que necessites el cotxe per a tot, “però com que no hi ha trànsit no has de perdre el temps; el temps que calcules és el temps que trigues”, assegura. Aquesta idea també la comparteix un altre veí, dels de tota la vida: “Cert que necessites el cotxe per anar a comprar, però compensa la calma i la tranquil·litat que hi ha aquí.” Finalment, un altre veí recent del poble en destaca, sobretot, que no hi ha l’anonimat ni l’individualisme de les ciutats. “No tenim blocs de pisos, sortim directament a fora, de manera que es fa molta més vida al carrer i tots ens coneixem”, insisteix. Ell havia viscut tota la vida en un altre poble proper i ara s’ha arreglat l’antiga casa familiar a Renau. “Puc explicar en primera persona que créixer en un micropoble té una peculiaritat important, i és que no sempre tens gent de la mateixa edat a prop. Això pot ser un problema, però també és una oportunitat per relacionar-te més.”

NALEC (Urgell) / VALLFOGONA DE RIUCORB (Conca de Barberà)

Empatats en longevitat: fer-se gran al poble

Tots dos tenien l’any passat 93 habitants, i 39 dels quals superaven els 65 anys, de manera que empaten com a municipis on proporcionalment la població és més gran. En aquesta franja, a Nalec hi havia set majors de 85, mentre que a Vallfogona n’eren vuit. “El més important és que la majoria de la gent gran que tenim està molt bé per a la seva edat”, explica una veïna. El seu poble és famós sobretot pel rector Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, més conegut com a “Rector de Vallfogona”, un personatge llegendari que va morir fa 400 anys. Va ser el primer poeta barroc en llengua catalana i va tenir tant de renom que ha protagonitzat acudits i cançons durant quatre segles. En els temps del rector, Vallfogona tenia 70 cases i 410 habitants.

Pel que fa a Nalec, la seva història és semblant a la d’altres petits pobles de l’interior de Catalunya. La seva població es triplica a l’estiu i supera les 300 persones. El màxim nombre d’habitants el va tenir l’any 1887, amb 582 persones censades, coincidint amb una època de desenvolupament agrícola. Però l’any 1893, amb l’arribada de la fil·loxera, va començar la davallada, accentuada encara més després de la Guerra Civil. Tot i això, fills del poble que n’han marxat hi han acabant tornant per passar les vacances un cop arreglades les cases familiars. Com Vallfogona, Nalec també té una piscina municipal oberta a l’estiu. “La vida és molt diferent a l’estiu que a l’hivern”, explica Antoni Figuerola, de 77 anys i president de la Cooperativa de l’Oli de Nalec. Es tracta d’una cooperativa petita que encara fa l’oli en curres de pedra i per decantació, com antigament. “La producció és al voltant de 30.000 o 40.000 litres; la venem al detall a la cooperativa, i ens vola”, hi afegeix. Figuerola és un veí dels de tota la vida i encara recorda quan al poble hi vivien unes 300 persones. “Havíem arribat a tenir dos forns de pa, però ara ja no en queda cap. L’Ajuntament s’ha encarregat que hi hagi una petita botiga amb els productes més essencials perquè la gent que no pot no s’hagi de desplaçar”, indica. Nalec té una associació d’avis que organitza festes i celebracions, com la mona de Pasqua, la castanyada i la matança del porc; una associació de dones, que també fa diverses activitats, i una penya del Barça. “Som pocs, però ben avinguts”, conclou Figuerola.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia