El centenari del doctor Bolòs

L’olotí Oriol de Bolòs (Olot, 1924-Bar­ce­lona, 2007) ha estat una de les prin­ci­pals auto­ri­tats del país en botànica, sobre­tot en el camp de la flora, i un geo­botànic pre­e­mi­nent. Ara, coin­ci­dint amb el cen­te­nari del seu nai­xe­ment, diver­ses ins­ti­tu­ci­ons i enti­tats s’han coor­di­nat per orga­nit­zar un home­natge per rei­vin­di­car les seves apor­ta­ci­ons en el camp de les ciències natu­rals i la seva relació amb la ciu­tat d’Olot i la comarca de la Gar­rotxa. Això sol ja demos­tra la rellevància d’aquest olotí. En con­cret, aquest home­natge és el resul­tat de la coor­di­nació ins­ti­tu­ci­o­nal entre l’Espai Cràter de l ’Ajun­ta­ment d’Olot, que és qui el lidera, i la Ins­ti­tució Cata­lana d’Història Natu­ral, l’Obser­va­tori d’Huma­ni­tats en Medi­cina, l’Ins­ti­tut Botànic de Bar­ce­lona, el Patro­nat d’Estu­dis Històrics d’Olot i Comarca, el Cen­tre de Docu­men­tació de la Bio­di­ver­si­tat Vege­tal del CRAI de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona, el Con­sell Supe­rior d’Inves­ti­ga­ci­ons Científiques, l’Ate­neu de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona, la Soci­e­tat Cata­lana d’Història de la Ciència i de la Tècnica i l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Cata­lans.

Aquesta jor­nada d’home­natge, que es durà a terme el pro­per 30 de novem­bre a l’Espai Cràter de la capi­tal gar­rot­xina, inclou pro­pos­tes divul­ga­ti­ves i científiques i altres més de caràcter cul­tu­ral i popu­lar. S’ini­ciarà amb un ball home­natge i una cançó tra­di­ci­o­nal cata­lana a càrrec de la for­mació musi­cal La Tra­pas­sera. Després, el fill de l’home­nat­jat, l’his­to­ri­a­dor medi­e­va­lista Jordi de Bolòs, par­larà de la relació del científic amb la botànica i el país i el doc­tor en història de l’art i pre­si­dent del Patro­nat d’Estu­dis Històrics d’Olot i Comarca, Miquel Àngel Fuma­nal, apro­fun­dirà en el paper d’Oriol de Bolòs en la ciu­tat d’Olot. Final­ment, el doc­tor en bio­lo­gia Josep Maria Ninot mode­rarà la taula que ana­lit­zarà la con­tri­bució del De Bolòs a la botànica, que comp­tarà amb les inter­ven­ci­ons de Jor­dina Bel­monte, Xavier Lli­mona, Joan Vallès, Neus Ibáñez i Josep Maria Malla­rach.

Oriol de Bolòs va ser catedràtic de fito­gra­fia i eco­lo­gia vege­tal de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona, con­ser­va­dor tècnic i direc­tor de l’Ins­ti­tut Botànic de Bar­ce­lona (1977-1983), mem­bre del comitè direc­tiu de l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Cata­lans en la secció de ciències i després de ciències biològiques i una per­so­na­li­tat vin­cu­lada a la Ins­ti­tució Cata­lana d’Història Natu­ral. És autor de diver­ses publi­ca­ci­ons i va rebre diver­ses dis­tin­ci­ons i pre­mis, com la meda­lla Narcís Mon­tu­riol (1982), la meda­lla d’argent de l’Orga­ni­za­tion for the Phyto-Taxo­no­mic Inves­ti­ga­tion of the Medi­ter­ra­nean Area (Optima) (1986), la Creu de Sant Jordi (1993) i el V premi de la Fun­dació Cata­lana per a la Recerca (1994). En dues oca­si­ons va ser guar­do­nat amb el premi Crítica Serra d’Or.

Aquest acte d’home­natge coin­ci­deix amb l’inici dels tre­balls de res­tau­ració de tota la col·lecció de ciències natu­rals de la casa de Can Bolòs. En total hi ha més de 14.600 peces que es pre­ser­ven des de finals del segle XVIII i que la família tenia al ter­cer pis de la casa del car­rer Major. Es tracta d’una col·lecció molt impor­tant, ja que és l’única que es coneix a Cata­lu­nya que no s’ha dis­gre­gat i que s’ha con­ser­vat sen­cera al mateix lloc des que va morir Fran­cesc Bolòs, el natu­ra­lista que la va crear. L’Ajun­ta­ment ha assu­mit les des­pe­ses de la res­tau­ració de tot el mate­rial, entre el qual hi ha ani­mals dis­se­cats com un coco­dril del Nil o un tauró, a més d’ocells, però també mine­rals i plan­tes. Con­sis­tori i família han acor­dat fer visi­ta­ble l’espai a par­tir del 2025.