El ressorgiment de la pedra seca
Una iniciativa del Consell Comarcal de l’Alt Empordà recupera i inventaria elements del ric patrimoni de la pedra seca
El treball s’ha centrat en la zona de la Garriga d’Empordà, on s’han fet rutes per mostrar un gran nombre de construccions
Les construccions de pedra seca formen part del paisatge de la Mediterrània. Són elements que, moltes vegades, passen desapercebuts i que ens mostren com s’ha anat desenvolupant la colonització del territori. A la pràctica, són veus mudes que ens parlen del passat. Una iniciativa ens ho vol explicar. Ens situarem al municipi de la Garriga d’Empordà i, també, a Avinyonet de Puigventós, Biure, Llers, Pont de Molins i Vilanant. El vicepresident del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Josep Maria Bernils, explica que “s’ha volgut fer visible aquest ric patrimoni etnològic i arqueològic”. Bernils indica que es parteix d’una feina prèvia que va permetre inventariar més de 800 elements.
El treball ha donat cinc noves rutes a la Garriga d’Empordà –ampliades a cada municipi participant– que permeten la descoberta del patrimoni de pedra seca. I s’ha fet amb un exhaustiu treball de camp que s’ha traduït en la senyalització i la incorporació a una plataforma digital, en cinc idiomes. A més, s’ha fet un fullet explicatiu per a cadascuna. Aquest treball d’investigació ha donat com a resultat la senyalització d’uns 50 elements de pedra seca.
Les característiques d’aquestes construccions venen determinades pel lligam amb una economia autosuficient, un terreny rocallós, l’ús de materials de l’entorn immediat i l’ús d’una tecnologia elemental, assolida a escala popular i transmesa a través de l’experiència. Aquesta tècnica usa pedres de dimensions més aviat reduïdes i amb poca elaboració prèvia, i les construccions també són de mida reduïda a causa de les limitacions de la tècnica. Van des de murs fins a barraques. Un altre aspecte, i rellevant, és com interactuen amb el paisatge i el doten d’identitat per tota la zona on s’estenen. Abans parlàvem de la seva presència a la Mediterrània. No és l’únic espai. Es pot rastrejar arreu del món, com ara els dòlmens –especialment els de corredor–, els talaiots i les navetes de Menorca, les ruïnes maies de Lubaantún, a Belize, i algunes estructures de Micenes. Moltes, com les de l’Empordà, fins avui passaven desapercebudes. Les més visibles les podem veure des de l’època medieval.
Formació i preservació
Aquest patrimoni, un cop inventariat, documentat i convertit en una eina de divulgació, no es pot deixar sol. Amb aquest objectiu, també s’ha fet un curs de formació avançada i qualificada. El curs ha estat impartit pel Gremi de Margers de Catalunya. S’han tingut en compte les bones pràctiques de construcció, restauració i consolidació de la pedra seca. Tot això ha permès assolir uns coneixements i l’aprofundiment en la tècnica de la pedra seca, així com fer una avaluació final, que permet acreditar-se amb el Certificat de Qualificació Professional d’Intervenció en Obra de Pedra Seca. Una titulació homologada en l’àmbit europeu. Al mateix temps, s’ha dut a terme la recuperació i la restauració d’elements patrimonials de la Garriga d’Empordà.
L’exemple de Torroella de Montgrí
Ara ens hem de situar al massís del Montgrí, un altre desconegut ple d’història. Des del Museu de la Mediterrània fa anys que es treballa en la preservació del seu patrimoni etnològic. La pedra seca és una part de la seva rica diversitat cultural. Bona part de tot això és visible si ens endinsem a la zona de les dunes, on resten vestigis com la barraca d’en Xeu, la font d’en Reixaquet i l’eixart d’en Busqueta.
El massís del Montgrí és un espai fortament humanitzat. Un indret ocupat des de la prehistòria, però que té un punt d’inflexió important amb l’establiment de bona part del massís com a muntanya comunal a partir de la concessió que el rei Felip III va fer a la Universitat de Torroella l’any 1599. I ple, com és evident, de vestigis. Algunes d’aquestes construccions han arribat fins avui. En total s’han inventariat 260 elements, dividits en diverses categories: barraques, refugis, forns de calç, elements vinculats a l’aigua i d’altres. La seva ubicació es pot consultar a l’inventari del patrimoni cultural del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Tot això ofereix una panoràmica àmplia sobre aquest llegat, posant èmfasi en les variants tipològiques més habituals i en la diversitat territorial. També explica la vigència d’aquesta arquitectura, en harmonia amb l’entorn natural.