sequera
Els col·legis proposen connectar Ter-Llobregat, Ebre, Segre i Costa Brava i 6 dessaladores
Economistes, enginyers i agrònoms calculen una inversió de 21.000 milions fins al 2050 per garantir aigua a tots els sectors i punts del país en cas d’emergència
Els col·legis d’enginyers industrials i de camins, d’economistes i agrònoms han proposat al govern català un gran pla integral d’abastament d’aigua que va molt més enllà del transvasament de l’Ebre a Barcelona que han proposat durant la sequera i que planteja ja connectar abans del 2050 les quatre xarxes de subministrament del país: el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), Aigües Ter-Llobregat (ATLL), el Canal d’Urgell i el Consorci d’Aigües de la Costa Brava-Girona (CACBGI). Segons informa ACN, les xarxes de l’Ebre, Ter i Llobregat conformarien un Corredor Litoral de l’Aigua que haurà de ser l’obra prioritària i, en una segona fase, ATLL es connectaria amb el Canal d’Urgell del Segre per aprofitar els excedents d’aigua agrícola en cas de necessitar-los a l’àrea metropolitana un cop aquesta hagués finançat la modernització i reforma del reg agrícola lleidatà. El gegantí pla que proposen va també molt més enllà del presentat pel nou govern català d’Illa tenint en compte que no aquest se centra en dessaladores i re-utilització d’aigua però no contempla cap transvasament entre conques.
Els col·legis integrats a l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua apunten al document Catalunya 2050, bases per a la transició hídrica que caldrà mobilitzar 21.000 milions d’euros durant els propers 25 anys entre administracions públiques i empreses privades per tal de fer possible aquest sistema hídric. L’observatori calcula que caldran 4.782 hectòmetres cúbics d’aigua en tots els usos per una població de 10 milions d’habitants que preveuen per a Catalunya el 2050 tot “mantenint els requeriments ambientals de rius i masses d’aigua”.
El document prioritza el bon estat de les xarxes de distribució de manera que, d’aquells 21.000 milions d’inversió, fins a 12.100 s’haurien de destinar a un ritme de 484 milions anuals a modernitzar una xarxa eficient d’aigua de subministrament domiciliari però també industrial i, sobretot, agrícola. El 72% de l’aigua regulada a Catalunya es destina a l’agricultura i avui el reg tradicional per inundació és encara el predominant (48%) mentre el gota a gota i l’aspersió representen el 36% i 16% respectivament. Modernitzar i ampliar els canals de reg costarà al voltant de 3.930 milions mentre que en caldrien 1.080 per tecnificar els regadius assegurant eficiències del com a mínim el 70%. Aquí és on els col·legis proposen un pacte entre els regants del Segre i l’àrea metropolitana per tal que aquesta financés part de la modernització del regadiu a canvi de disposar de 50 hm³ en cas d’emergència a la metròpoli.
El document també és molt més ambiciós que els plans governamentals en dessalinització. Oficialment estan planificades l’ampliació de la dessaladora de la Tordera i la nova de Foix mentre que l’executiu d’Illa n’ha anunciat una de menors dimensions per a l’Alt Empordà. Els col·legis calculen que se’n necessitaran sis de tan grans com la del Prat (60hm³/any) per garantir els 360hm³/any que preveuen que es necessitaran per al subministrament domèstic. L’esforç inversor en dessalinització arribaria als 1.000 milions mentre que en caldrien 500 més en regeneració d’aigua depurada per garantir en 25 anys el 55% de l’aigua urbana per recarregar aqüífers, regs urbans, ús industrial i garantir els cabals de manteniment dels rius. Segons aquests professionals industrials i d’obres els aqüífers haurien de servir per a reservoris d’aigua que permetin recarregar embassaments tenint en compte que calculen que tenen un volum d’emmagatzematge de 1.000 hm³ a les conques internes i de 400 a la conca de l’Ebre.
Els titllen de ‘lobby’ de gestors privats i constructors
Les entitats Aigua és Vida i la Plataforma en Defensa de l’Ebre han reaccionat amb duresa contra el pla dels col·legis en considerar que respon als interessos dels grans constructors d’infraestructures i dels gestors privats de l’aigua “especialment Agbar, que en seria la gran beneficiada, tant per les obres com per la posterior gestió”. Ambdues entitats es pregunten com pot ser que els enginyers industrials i de camins prevegin 787 hm³/any entre dessalinització i regeneració d’aigua depurada quan el tercer pla de gestió de l’aigua de conques internes (2022-2027) preveu un dèficit de 190 hm³. “Aquest augment d’oferta d’aigua, que supera amb escreix la demanda que el document planteja per al 2050, només respon a una voluntat d’incrementar els consums futurs de l’aigua”, afirmen. Després de retreure als impulsors del document que “en cap moment es planteja una política real de gestió de la demanda, que abordi els consums excessius que el país té i la necessitat d’abastir cada conca amb la seva aigua”, els acusa d’ignorar “el potencial de les aigües grises i pluvials, perquè no genera beneficis a les empreses subministradores”.”A favor del creixement insostenible de l’àrea metropolitana de Barcelona a costa de l’espoli d’aigua de les conques més empobrides demogràficament i econòmica”, conclouen les entitats, s’utilitza la sequera “com a pretext per a construir infraestructures al servei d’un determinat model econòmic, donant l’esquena a la crisi climàtica i energètica, així com a les necessitats dels diferents territoris del país”.