Banc Sabadell. Experts en proximitat
Energia ucraïnesa a l’herboristeria més antiga de Catalunya
Pavlina Doroixenko va arribar a Barcelona l’any 2014, just després que esclatés la primera guerra amb Rússia i, en un any, ha recuperat un dels negocis més característics de la ciutat
-
Energia ucraïnesa a l’herboristeria més antiga de Catalunya. -
Energia ucraïnesa a l’herboristeria més antiga de Catalunya. -
VÍDEO: Vídeo Herboristeria del Rei, l'herboristeria més antiga de Catalunya
Al passadís de la rebotiga hi ha una paret folrada amb calaixos de fusta fets a mà. La fusta es veu gastada, polida, pel pas del temps. En un dels calaixos s’hi pot llegir “digital” escrit a mà. El calaix és buit. Durant molts anys s’havia fet servir per guardar-hi la planta de la didalera, les flors de la qual eren conegudes perquè contenien un poderós verí que, en petites dosis, s’usava per tractar algunes afeccions cardíaques. Però ara és l’únic calaix buit. La resta són plens de plantes que transmeten “aromes d’herboristeria barrejades amb història de Barcelona”. Així ho explica Pavlina Doroixenko, que ha introduït l’accent de Kíiv en aquest espai amb la recuperació d’un dels negocis més característics de Barcelona: l’Herboristeria del Rei, ubicada al costat de la plaça Reial des de fa més de 200 anys.
L’any 2021, quan es va jubilar la mestressa herbolària Trinitat Sabatés, aquest comerç va entrar en perill de desaparició i, de fet, la botiga va arribar a tancar les portes. Però Pavlina Doroixenko la va reobrir l’any 2022 després de negociar un contracte de deu anys amb el propietari de l’edifici.
El problema amb aquests comerços històrics és que, un cop tancats, les reobertures acaben traint les expectatives dels clients habituals i l’essència i les necessitats del barri que els ha donat cabuda durant dècades. Això va passar amb la carnisseria Xancó, que es va reciclar per esdevenir una botiga per a turistes, i amb la farmàcia de l’Estrella, reoberta com una botiga de derivats del cànnabis. En aquest cas, però, Doroixenko ha mantingut intacte l’espai i el negoci. L’únic que s’ha canviat ha estat la instal·lació elèctrica, juntament amb la rebotiga, que ja era molt vella.
Una història per ser explicada
L’Herboristeria del Rei va obrir les portes l’any 1823. Doroixenko s’ha après la història de la botiga de memòria i l’explica a tots aquells que creuen les grans portes de vidre. “El primer propietari va ser un policia que cultivava les herbes al seu propi jardí.” Al barri hi havia molts teatres i a la zona s’hi movien actors i dramaturgs, a més d’empresaris i membres de la burgesia catalana de l’època. “La botiga era considerada un lloc de luxe: s’hi venien herbes a granel. Era coneguda com «la linneana», en honor de Carl von Linné, el pare de la botànica.” El naturalista suec va ser, al segle XVIII, l’artífex d’una classificació dels tres regnes de la natura que avui encara és vigent. O sigui, que va aconseguir identificar totes les plantes d’una manera ràpida i senzilla.
Una de les plantes més demanades era l’erísim, una herba per a infusions que compraven els teatres i les companyies d’actors, ja que serveix per desinflamar la gola i evita la tos. És per això que aquesta planta és coneguda com “la planta dels cantors”. De fet, encara avui dia és una de les plantes més demanades en aquesta herboristeria.
Va ser tanta la fama de la botiga en els primers anys, que l’any 1857 la casa reial, en temps d’Isabel II, la va nomenar proveïdora oficial. “Tot el que la casa reial necessitava sortia d’aquí, ja que els seus eren productes de gran qualitat.” Va ser així com va acabar sent coneguda com l’Herboristeria del Rei. A finals del segle XIX, el propietari de l’edifici va encarregar els mobles i la decoració de la botiga a l’escenògraf teatral més important del moment, Francesc Soler Rovirosa. I és així com es conserva actualment.
Precisament, aquest ambient és el que va portar aquesta botiga a ser un referent de l’artista Salvador Dalí i, més recentment, el que la va convertir en escenari del rodatge de la pel·lícula El perfum, història d’un assassí, de Tom Tykwer. Actualment, aquesta és una zona molt turística. El barri ja no té la vida que hi havia dècades enrere. Però alguns clients que havien freqüentat la botiga de petits amb les mares o àvies hi tornen a buscar els remeis de sempre. Doroixenko ha incorporat un naturòpata a la plantilla per poder oferir els remeis tradicionals. Els més demanats són els remeis per relaxar la musculatura a l’hora d’anar a dormir i aquells que ajuden a prevenir o a superar més ràpidament els refredats. Els proveïdors són els mateixos de sempre, però els clients han canviat. Abans els turistes es feien una foto a la façana. Ara ja han aconseguit fer-los entrar i fins i tot fer-los comprar calendaris de paper artesanal fets a mà, il·lustracions de plantes i barreges d’herbes en un embolcall sostenible, amb un segell lacrat com es feia abans. La històrica botiga s’ha convertit en un autèntic exemple d’adaptació.