Abans del metro, el carro

Aquests dies és interessant anar a donar un cop d’ull a l’andana del metro de Passeig de Gràcia, la de la línia verda. Amb motiu del centenari de la inauguració de la primera línia del suburbà, l’estació ha retrocedit fins al 1924, amb bancs que aparenten ser de fusta, publicitat de l’època i altres elements d’attrezzo que, sumats a la imaginació que cadascú hi vulgui posar, permeten fer un viatge en el temps. No hi ha cap dubte que l’efemèride cal ser recordada perquè la irrupció del ferrocarril subterrani i la seva lenta però imparable expansió per la ciutat va suposar la definitiva consolidació d’un nou sistema de transport de persones i mercaderies que deixava enrere el que s’havia conegut fins aleshores i que durant segles va suposar moure’s amunt i avall per la força física de la mateixa persona o gràcies a un sistema de tracció animal.

La providència ha volgut que aquest any coincideixi en el temps la commemoració del primer segle de funcionament del metro a Barcelona amb el bicentenari de la celebració dels Tres Tombs de Sant Antoni a la capital del país, cavalcada que exalta els temps en què la mobilitat era una qüestió exclusiva de carros i carretes, carreteres, cavalls i cavallers. És una realitat tan arrelada que la ciutat de Barcelona, així com molts altres municipis del país, no ha volgut que caigués en l’oblit i per això es manté ben viu el costum de fer desfilar animals i carruatges per honorar-los, a tots ells i al seu patró, sant Antoni.

I si el centenari del metro mereix una festa, els dos-cents anys dels Tres Tombs, encara més. Per això ahir al vespre el Saló de Cent es va vestir de gala per a l’acte que va donar el tret de sortida a la commemoració de l’efemèride i que avui mateix tindrà continuïtat amb la celebració de la popular cavalcada pel barri encara més popular de Sant Andreu. Seran dies de molta activitat que culminaran dissabte vinent amb la gran cavalcada pel barri de Sant Antoni, l’endemà de la festivitat del patró.

L’acte d’ahir al Saló de Cent va tenir representació animal, com no podia ser de cap altra manera, i l’encarregada de representar els animals de tir va ser la Mulassa, animal del bestiari popular de la ciutat que va ballar davant autoritats, traginers i tragineres que omplien el noble espai. La Mulassa va dansar al ritme d’una composició escrita especialment per a l’ocasió i damunt una catifa de flors, disposada al terra del Saló de Cent, amb el logotip dels 200 anys de l’efemèride. No va ser l’únic element del seguici popular que va prendre part a la festa: al pati de carruatges van ballar també l’Àliga i els gegants de la ciutat, cerimònia que va donar pas a la degustació de l’inevitable tortell de Sant Antoni, que no podia faltar en un acte d’exaltació de les tradicions vinculades al patró dels animals.

Abans de les danses i el tortell havia estat el moment dels parlaments. L’alcalde, Jaume Collboni, va recordar que la primera ordenança de circulació de la ciutat es va fer el 1857 per ordenar els itineraris de carros i carruatges pels carres de l’avui Ciutat Vella. El president de la Federació dels Tres Tombs, Andreu Bernadàs, va recordar com d’antiga és la relació entre l’home i el cavall i com de present ho és encara amb els milers d’integrants de les colles distribuïdes per tot el país. Al seu torn, la tinent d’alcaldia, Laia Bonet, va recordar la importància d’una mobilitat sostenible en temps d’emergència climàtica.

La celebració eqüestre d’enguany a Barcelona no es limitarà a la desfilada d’avui a Sant Andreu i dissabte vinent a Sant Antoni: en plena primavera, la ciutat farà festa grossa el 3 de maig acollint la 28a trobada nacional, amb més de 80 carruatges i 300 èquids.