De Gerunda a Girona en 2.100 anys

En l’ampli dossier 2.100 anys de Girona, publicat en l’últim número de la Revista de Girona, els historiadors de la Universitat de Girona (UdG) Josep Maria Nolla i David Vivó, d’una banda, i el mateix Nolla i Josep Burch, de l’altra, insisteixen en una dada: Girona (aleshores Gerunda) no va néixer del no-res (ex nihilo) sinó que va ser una continuació d’una realitat, d’una estructura que ja existia (ex novo): l’oppidum de la muntanya de Sant Julià de Ramis. Gerunda va constituir-se la tercera dècada del segle I abans de Crist (aC).

Les investigacions de les últimes dècades a la muntanya dels Sants Metges de Sant Julià han permès determinar que el nom de l’antiga ciutat ibèrica Kerunta i precedent de Gerunda hauria nascut en els moments inicials de la cultura ibèrica, l’ibèric antic (segles VI-V aC).

Nolla i Burch exposen que els romans “haurien adaptat a la llengua pròpia els sons que els eren estranys o difícils de pronunciar, i de Kerunta s’hauria passat a Gerunda, que s’hauria acabat imposant del tot en l’època augusta”. Aquest és un fragment de l’article El punt de partida: la muntanya de Sant Julià de Ramis, que signen els dos estudiosos de la UdG en el número 347 de la revista, que edita la Diputació de Girona.

La capital del Gironès, establerta on és ara, es va fundar fa dos mil anys i un segle, pels volts de l’any 76 abans de Crist (aC). Aquesta és la dada que donen com a bona historiadors, arqueòlegs i estudiosos de la història antiga i que, al costat de l’Ajuntament i altres entitats, preparen un reguitzell d’actes per commemorar l’efemèride.

L’alcalde de Girona, Lluc Salellas (Guanyem); el segon tinent d’alcalde i regidor de Cultura, Quim Ayats (ERC); la geògrafa de la Universitat de Girona (UdG) Isabel Salamaña, i el mateix arqueòleg i historiador Josep Maria Nolla van donar detalls ahir dels actes que commemoraran l’establiment dels romans a la Força Vella (al nucli antic de l’actual Girona) entre l’any 75 i 76 aC. “La data justa i precisa no la sabem”, va admetre Nolla en la presentació de l’efemèride.

Nolla va detallar que, sota el guiatge de l’imperator Gneu Pompeu Magne (Roma, 106 aC - 48 aC), un grup de romans es van establir a Girona des de Sant Julià de Ramis. Pompeu havia arribat a Hispània i es va establir a la costa catalana l’any 76 aC, segons detalla un article de Quim Tremoleda, a l’esmentat número de la Revista de Girona.

Des d’Empúries i veient que era més fàcil controlar les connexions entre la península i Europa (i Roma), Pompeu, un militar que va fer una carrera triomfant i sanguinària i que es va casar cinc cops, va fer una anàlisi acurada de la situació –considera Nolla– i va decidir traslladar la població de l’oppidum (fortificació situada en un punt estratègic) de Sant Julià a l’actual Girona i convertir els aleshores “indigets en ciutadans romans”. Tot això a prop del riu Onyar i on posteriorment es construiria la catedral.

Pompeu és considerat, doncs, el fundador de la ciutat de Girona. Ho va fer en el marc d’una guerra civil a Hispània contra Quint Sartori i es va instal·lar en un espai “octogonal, rectangular”, situat en un punt estratègic. L’aspiració de Pompeu era “tenir un roc a la faixa, poder-se defensar”, va explicar l’historiador i coneixedor de les vicissituds de Gerunda.

En el seu parlament, el mateix Nolla va assenyalar que els 2.100 anys a celebrar són “una rifa” i que només ho podrà fer l’alcalde Salellas, va comentar-li durant l’acte. Les activitats s’allargaran des d’aquest mes, amb una taula rodona a l’Auditori el dissabte 25 amb els alcaldes Salellas, Marta Madrenas, Carles Puigdemont –de forma telemàtica–, Anna Pagans i Joaquim Nadal, fins al desembre del 2026, quan l’Institut d’Estudis Gironins i el Museu d’Història organitzaran el congrés del bimil·lenari.

I si es volgués, es podria anar més enrere i celebrar que, cinc-cents anys abans, ja hi havia els ibers instal·lats a Sant Julià, a Kerunta. Des d’allà es controlava la Via Augusta, però també la Via d’Hèracles i el camí d’Empúries. Establiments indigets com ara el puig de Sant Grau (Sant Gregori), el puig d’en Carrerica (Canet d’Adri) o el puig de Can Cendra a Estanyol (Bescanó) van ser abandonats perquè els romans de Gneu Pompeu Magne van centralitzar-se en la nova Gerunda, recorden Nolla i Burch a la revista. Però això encara seria recular més de 2.100 anys.