L’Estat deixa tirats 300 investigadors d’IA

Indignació de 300 investigadors multidisciplinaris d’intel·ligència artificial que aspiraven a treballar en 15 projectes de 2 milions d’euros cadascun durant un parell d’anys. El que semblava una aposta decidida per la IA per situar l’Estat espanyol a nivells europeus ha quedat en una enorme decepció, després que el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, que encapçala Diana Morant, hagi aprofitat les festes nadalenques per cancel·lar una convocatòria d’ajuts inèdita de 31 milions amb arguments gens convincents. Fins i tot haurien fet servir l’excusa de la dana del País Valencià. La decisió ha posat els rectors d’universitats, acadèmics i investigadors d’arreu de l’Estat en peu de guerra. Ahir ja eren 285 signants els que subscrivien un duríssim comunicat disponible al blog IA Colaborativa del Col·lectiu d’Investigadors Afectats.

“La impressió que es dona als mitjans és que a Espanya i Catalunya som la bomba en IA (BSC, startups, xips europeus, etc.), i aquesta realitat de la IA a Espanya amaga la precarietat dels investigadors, no només dels joves, sinó gent com jo, que als 58 anys s’ha trobat penjat per raons com l’alentiment burocràtic d’una investigació en IA basada exclusivament en un finançament del govern espanyol o de projectes europeus. Posar en marxa una proposta i que te la donin pot representar dos anys i, és clar, tinc una edat que no puc esperar”, explica a El Punt Avui un lingüista computacional català afectat que prefereix no fer pública la seva identitat. Els 9 mesos de retard i la inesperada decisió de cancel·lar els ajuts per motius “sobrevinguts” indefinits d’uns projectes que van haver de redactar en ple mes d’agost del 2023 són el colofó d’un entramat que implica el Ministeri de Ciència i el de Transformació Digital, amb canvi de ministres pel mig (Diana Morant per Joan Subirats, i Óscar López per José Luis Escrivá), i en què intervenen les institucions europees com a finançadores dels 31 milions i un munt d’universitats i organismes públics com a receptors. Des de l’estiu del 2023, quan semblava que el govern espanyol feia una aposta valenta per la IA amb els 31 milions anunciats per Joan Subirats, el ball de xifres inversores i els anuncis de plans estratègics, programes i projectes estatals d’IA han mantingut els investigadors implicats amb l’ai al cor.

La resolució signada pel secretari d’estat de Ciència, Innovació i Universitats, Juan Cruz Cigudosa García, el 30 de desembre, diu: “En el desenvolupament del procediment administratiu per a la seva resolució han sorgit una sèrie de circumstàncies sobrevingudes que han resultat finalment en la impossibilitat tècnica de resoldre aquesta convocatòria.” La manera de comunicar-ho ha molestat els afectats, així com, en el cas dels catalans, el silenci del govern de Catalunya.

El catedràtic de la Universitat Politècnica de Madrid Alejandro Rodríguez González ha publicat un escrit per exigir “la publicació dels resultats de les avaluacions dels nostres projectes i la resolució provisional i final dels beneficiaris de l’ajut”, així com “la continuació de la convocatòria inexplicablement eliminada o, si no és possible, el mecanisme que garanteixi plenament la continuïtat dels projectes avaluats positivament” i “les responsabilitats pertinents a aquelles persones responsables, a escala individual, d’aquesta situació des dels ministeris d’Universitats i de Ciència, Innovació i Universitats per no haver resolt la convocatòria”.

El Punt Avui ha entrevistat un català afectat que dona la cara: German Rigau Claramunt, director adjunt del Basque Research Center for Language Technologies i professor de la Facultat d’Informàtica de la Universitat del País Basc.