Infraestructures i serveis

Toni Altaió

Portaveu de la Campanya contar el Quart Cinturó (CCQC)

“Si l’Estat és el que hi posa els diners, és el Quart Cinturó”

“Si tingués clar que no ho és, no hauria de tenir inconvenient [...] a esborrar-lo de la planificació de carreteres”

“Parlen de la continuïtat des de Terrassa a Granollers amb una fragmentació del projecte i la legislació ambiental no ho permet”

L a Cam­pa­nya Con­tra el Quart Cin­turó (CCQC), que aglu­tina més de 270 enti­tats, enca­dena 32 anys de lluita con­tra l’auto­via pro­jec­tada el 1966. Un dels por­ta­veus, Toni Altaió, explica la dar­rera ini­ci­a­tiva, que ha recap­tat més de 18.000 euros amb micro­me­ce­natge per dur el pro­jecte al Tri­bu­nal de Justícia de la Unió Euro­pea i les acci­ons con­tra el con­veni de la ronda Nord entre Ter­rassa i Saba­dell.

De llui­tes jurídiques con­tra el Quart Cin­turó, n’han tin­gut mol­tes, però mai usant una pla­ta­forma per recap­tar diners.
La CCQC no té per­so­na­li­tat jurídica i sem­pre que es plan­teja alguna actu­ació en l’àmbit admi­nis­tra­tiu uti­lit­zem algu­nes de les enti­tats que li donen aixo­pluc. Abans uti­litzàvem vies inter­nes per obte­nir recur­sos i aquesta vegada volíem donar-li una dimensió més pública i vam triar la pla­ta­forma Goteo.
I ha fun­ci­o­nat.
Tens 40 dies per asso­lir un objec­tiu mínim que deter­mi­nes i, si superes el tall, s’amplia a 40 dies més per asso­lir l’òptim. Es va pro­duir un malentès perquè el 31 de desem­bre tan­quen les cam­pa­nyes acti­ves i no hem pogut donar-hi con­tinuïtat. Sabem que hi ha gent que vol seguir apor­tant i els pro­pers dies anun­ci­a­rem que obri­rem una nova via a través d’alguna de les enti­tats. Però el sos­tre que teníem l’hem com­plert.
Per finançar acci­ons a la Unió Euro­pea.
Per denun­ciar incom­pli­ments de les emis­si­ons de gasos d’efecte hiver­na­cle, tant de CO2 com de les partícules, tenint en compte que per al 2030 hi ha una direc­tiva que ha can­viat els nivells, que hi ha unes reco­ma­na­ci­ons de l’OMS amb llin­dars més reduïts que els de la UE. El Quart Cin­turó intro­duirà nous usu­a­ris a les vies d’alta capa­ci­tat, com la des­a­pa­rició dels peat­ges ha reac­ti­vat la mobi­li­tat en vehi­cle pri­vat.
Denun­ciar per rei­te­ració d’incom­pli­ments?
Sí, perquè l’Estat espa­nyol ha estat adver­tit for­mal­ment que si es rei­te­ren els incom­pli­ments hi haurà sanció econòmica. Nosal­tres cre­iem que és pri­o­ri­tari des­ti­nar recur­sos a arti­cu­lar una xarxa de trans­port públic potent que faci com­petència en temps comer­cial al viatge amb el vehi­cle pri­vat, i que doni més garan­ties, tot i que deter­mi­nat trans­port públic també neces­sita millo­res.
Els poden dir que a la nova via hi posa­ran línies d’autobús.
Perquè aquest autobús ple sigui com­pe­ti­tiu en relació amb el cotxe, ha de fun­ci­o­nar sobre una pla­ta­forma segre­gada, o que tin­gui una pri­o­ri­tat de pas. Els acces­sos a Bar­ce­lona en són una mos­tra. Mol­tes coses que es fan en relació amb el trans­port públic a Bar­ce­lona mar­quen com hau­ria de ser la inter­venció a la segona corona metro­po­li­tana. En canvi, anem cap a la línia contrària. La T-Mobi­li­tat hau­ria de resol­dre els temes de les zones tarifàries i no hom plan­te­java d’entrada. Hi ha un ele­ment de dis­torsió o de pena­lit­zació sobre els usu­a­ris del trans­port públic.
La cam­pa­nya jurídica serà només a escala euro­pea?
L’altre front és el que ano­me­nen “ronda Nord” i nosal­tres estem con­vençuts que es parla de Quart Cin­turó. El con­veni és clar i nosal­tres pen­sem que no dona dub­tes a inter­pre­ta­ci­ons, encara que siguin vol­gu­da­ment ben inten­ci­o­na­des, des de la pers­pec­tiva del que era la lec­tura que feia el Pla Específic de Mobi­li­tat del Vallès. Plan­te­ja­rem una bata­lla jurídica sobre el con­veni entre l’Estat i la Gene­ra­li­tat. Les acci­ons que vin­guin després ja les veu­rem, però sem­pre es fan molts anun­cis que no es com­plei­xen. Recordo el juliol del 2010 al con­se­ller Joa­quim Nadal, en l’acta d’inau­gu­ració del tram de Ter­rassa, dient que el què fal­tava esta­ria obert en qua­tre dies... i es va obrir ara farà un any. I entre fer l’encàrrec a una con­sul­to­ria per fer el pro­jecte, l’estudi infor­ma­tiu, sot­me­tre’l la infor­mació pública,apro­var-lo havent de donar res­posta a totes les al·lega­ci­ons una d’elles nos­tra, enmig la tra­mi­tació ambi­en­tal, lici­tar i redac­tar el pro­jecte exe­cu­tiu, veure si un cop apro­vat hi ha dotació pres­su­postària per lici­tar les obres, adju­di­car-les i després començar a cons­truir... en la millor de les hipòtesis la Ronda Nord podria estar fina­lit­zada en 10 anys. El tram fet d’Abrera a Ter­rassa, que ini­ci­al­ment al 1992 era Abrera Sant Celoni, es va fer l’encàrrec de l’estudi infor­ma­tiu el 1994 es va posar en ser­vei la tota­li­tat al cap de 30 anys. Par­len de la con­tinuïtat des de Ter­rassa fins a Gra­no­llers amb una frag­men­tació del pro­jecte i la legis­lació ambi­en­tal esta­bleix que els pro­jec­tes no es poden frag­men­tar. Una altra cosa és que tu puguis exe­cu­tar-ho per fases. Si algú vol jus­ti­fi­car que el tram Ter­rassa-Saba­dell no és una frag­men­tació del pro­jecte, ha de des­pro­gra­mar la resta de Quart Cin­turó.
Ja hi ha trams fets.
Sí, però quan es va fer l’Abrera-Ter­rassa aquesta legis­lació ambi­en­tal no exis­tia. D’ençà que l’Estat es va veure obli­gat a trans­po­sar les direc­ti­ves euro­pees sobre valo­ració de plans, pro­gra­mes i pro­jec­tes el 2005 l’hem uti­lit­zat recur­rent­ment per denun­ciar les cadu­ci­tats ambi­en­tals. I la tor­na­rem a uti­lit­zar. Si algú diu que és veri­tat, que s’ha de tra­mi­tar con­jun­ta­ment, ens dona­ran la raó que la ronda Nord és el Quart Cin­turó. Per a nosal­tres con­ti­nua sent greu avui dia tro­bar-nos l’admi­nis­tració i les enti­tats soci­als, civils i econòmiques que defen­sin la neces­si­tat d’aquesta via. I a hores d’ara encara no sabem per què l’hem de cons­truir ni a quins objec­tius res­pon.
Millo­rar la mobi­li­tat?
El millor estudi que s’ha fet mai con­tra del Quart Cin­turó és el de la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona el 2004, en què es deia que, amb els àmbits de con­gestió o sense, els entorns de la segona corona metro­po­li­tana con­ti­nu­a­ran sent exac­ta­ment els matei­xos. No té sen­tit fer una inversió en una infra­es­truc­tura que no suposa una millora, ja no pels objec­tius ambi­en­tals, sinó com a mínim en els àmbits de con­gestió de la xarxa actual. O con­fo­nem la malal­tia, o fem una diagnosi errònia sobre quina és la malal­tia, i, per tant, apli­quem una medi­cina, unes solu­ci­ons, que no són les més ade­qua­des. El pla específic de mobi­li­tat del Vallès (PEMV) diu que la ronda Nord ha de ser­vir per millo­rar les con­ne­xi­ons entre Saba­dell i Ter­rassa, però no que sigui el Quart Cin­turó, i hau­ria de ser una de les últi­mes actu­a­ci­ons a rea­lit­zar després de millo­rar el trans­port públic en com­pli­ment dels objec­tius del pla. No pot ser que en la pla­ni­fi­cació del PEMV, en què el 70% del finançament de les actu­a­ci­ons d’inver­si­ons són de titu­la­ri­tat esta­tal, no hi par­ti­cipi. El pla va fixar uns objec­tius, i no d’entrada com volíem, que són poc ambi­ci­o­sos i vam dir que no podia ser no esta­blir quin era l’ordre d’exe­cució.
Tenen l’eti­queta que són els que van con­tra el progrés.
Si arri­bem a situ­a­ci­ons de col·lapse, el retrocés no serà gràcies als nos­tres dis­cur­sos, sinó gràcies a l’acció que s’ha estat impul­sant des d’àmbits econòmics i polítics, pre­ci­sa­ment és l’ele­ment con­tra el qual llui­tem.
Si les pro­pos­tes de Ter­rassa i Saba­dell no fos­sin de dos car­rils per sen­tit, hi serien favo­ra­bles?
Els dibui­xos estan molt con­di­ci­o­nats per la nos­tra acció. Saba­dell neces­sita soter­rar-lo fins pas­sat Ripoll perquè si dibuixa una nova via a l’àmbit nord té un con­flicte. Són irre­als. El con­veni diu que són 200 mili­ons, no ampli­a­bles, i que con­ti­nua sent de com­petència esta­tal. Si l’Estat és el que hi posa els diners, és el Quart Cin­turó. Si tingués clar que no ho és, no hau­ria de tenir incon­ve­ni­ent, per donar un prin­cipi de vera­ci­tat a les parau­les, a esbor­rar-lo de la pla­ni­fi­cació de car­re­te­res. Però si l’esbor­ren no és de com­petència esta­tal i lla­vors per què hau­ria de donar diners lle­vat que arri­bin a un altre tipus d’acord?
En tot cas, no amb una enco­manda de gestió.
Seria una altra cosa. Aquests con­ve­nis ens aju­den a cla­ri­fi­car totes les debi­li­tats que té la tra­mi­tació admi­nis­tra­tiva. I, que sapi­guem, el pri­mer paga­ment que hau­ria d’haver fet l’Estat a la Gene­ra­li­tat d’acord amb el con­veni, no s’ha fet.
Estra­nya que si tan neces­sari és el Quart Cin­turó en 60 anys l’Estat no l’hagi fet.
Quan sento dir al sec­tor econòmic que els pro­du­eix unes pèrdues de milers de mili­ons, penso que a ells que els agrada bus­car i detec­tar els forats que hi ha per gene­rar negoci, si fos tan bene­ficiós, ja l’hau­rien cons­truït. Si algú el defensa perquè és una manera de des­viar recur­sos públics cap al sec­tor de cons­trucció i pot gene­rar unes expec­ta­ti­ves de crei­xe­ment en zones adja­cents, que ho digui. Si aquest és l’objec­tiu, lla­vors podrem valo­rar entre tots si ens deixa satis­fets o defensa l’interès públic o no.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia