“Fer soroll” per defensar la Casa Orsola

En un instant del seu apoteòsic concert del passat dia 24 al Palau Sant Jordi, Fermín Muguruza va alçar el puny per fer una crida a defensar la Casa Orsola, aplicant una estratègia en les formes que sol ser implacable: “Fer soroll.” La del músic basc ha estat una més de les nombroses mostres de suport per part de personalitats públiques –Mònica Terribas, Ana Polo, Jordi Évole o Joel Díaz, entre molts d’altres– i entitats –més de 200– a la convocatòria que s’ha llançat per defensar aquest edifici de l’Esquerra de l’Eixample que s’ha convertit en el gran símbol de la lluita per l’habitatge de Barcelona, arran de l’amenaça d’un desallotjament forçós que pesa sobre l’esquena dels seus inquilins. I avui és el dia fatídic en què aquest ultimàtum es pot començar a consumar.

La de la Casa Orsola és una història paradigmàtica de les dimensions que està assolint l’actual crisi de l’habitatge en les grans ciutats com ara Barcelona, i que ja certifica un atac frontal i directe a les seves classes mitjanes. Situada al carrer Calàbria, en un xamfrà d’una de les controvertides superilles alçades durant el mandat de Colau, la finca va ser adquirida el 2021 per un fons voltor que va saber olorar –ironies del destí, oi alcaldessa?– la revaloració que experimentaria la zona gràcies a la transformació urbanística projectada. Des d’aleshores, l’espasa de Dàmocles ha pesat sobre les 27 famílies que habitaven l’immoble per la negativa de la nova propietat a renovar-los el lloguer. No cal ser massa perspicaç per entendre de què anava la jugada: foragitar els inquilins actuals per atreure’n de nous amb més poder adquisitiu. Per posar-ho en números, es tractaria de passar de cobrar uns lloguers de 800-900 euros al mes a 2.000 en amunt, segons els càlculs –qui s’atreveix a assegurar si inflats o no– que fa el Sindicat de Llogateres. Gentrificació en el seu estat més genuí.

La d’en Josep Torrent és la història que aquests dies tothom té al cap. Perquè aquest mestre de matemàtiques de 49 anys en fa 22 que viu en un dels pisos de la Casa Orsola. El contracte se li va acabar el 2022. Des d’aleshores ha seguit pagant religiosament les mensualitats, que s’han dipositat en un jutjat. Però malgrat això, avui és el dia assenyalat per executar el seu llançament. El fan fora, dit ras i curt. L’anunci d’aquest desnonament, però, ha tingut un efecte catalitzador, ja que ha despertat una onada de solidaritat i mobilització d’una transversalitat com feia temps que no s’olorava a Barcelona. I ahir al migdia, l’atmosfera al voltant del 137 del carrer Calàbria feia presagiar que alguna cosa s’estava coent. A la tarda ja hi van haver les primeres activitats, com ara concerts o debats, o concentracions de suport a en Josep, totes sota la tutela del Sindicat de Llogateres, i per això pels volts de quarts de dues ja es veien càmeres i mitjans de comunicació agafant posicions. Si algú buscava plans televisius de recurs, els edificis del voltant n’oferien d’impagables ja que costava trobar un balcó o finestra que no tingués penjada la banderola amb aquella lema –Casa Orsola, resisteix– que s’ha convertit en consigna institucionalitzada.

L’Alícia també la té penjada a la façana de la seva pastisseria, situada als baixos de l’edifici, i per tant porta per porta amb la de l’immoble del Josep. “I tant que el conec, és clar, fa més de vint anys que viu aquí”, exposa, abans de reconèixer que el seu estat d’ànim per tot el que està passant gravita entre l’emprenyament i el desencís. “És terrible el que està passant a Barcelona. Aquest era un bloc de veïnat de tota la vida i els estan foragitant de mala manera i no tinc cap dubte, cap, que els següents serem nosaltres”, conclou l’Alícia. Tant ella com en Joan, la Maria i tants i tants altres seran avui a la concentració davant la Casa Orsola, per fer costat als seus inquilins i fer tot el soroll que calgui davant de la deriva d’una ciutat que està triturant els seus.