Educació
Tanquen 25 escoles concertades en 6 anys
L’any 2025 ha començat amb l’anunci de tancament de dues escoles concertades amb 65 i 55 anys d’història, l’Escola Mireia, al barri del Fort Pienc de Barcelona, i el Col·legi Sant Ferran, de Castelldefels. Són dues més que se sumen a una llista de 23 centres concertats que han posat fi a la seva activitat des del curs 2019/2020, tot i que n’hi ha 15 que s’han acabat integrant a la xarxa pública. La baixa natalitat però sobretot, l’infrafinançament que tenen les concertades (n’hi ha 671, segons dades del Departament d’Educació i FP), són les raons principals que, segons les patronals del sector, han portat a la fi del servei, sobretot en escoles petites i d’una sola línia, com és el cas del Mireia i el Sant Ferran.
Eva Salvà, directora general de l’Agrupació Escolar Catalana (AEC), a la qual pertany el Mireia, denuncia els problemes econòmics que arrosseguen les concertades, sobretot, perquè “s’han incrementat de manera exponencial” el nombre d’alumnes amb vulnerabilitat socioeconòmica, és a dir, amb necessitats específiques de suport educatiu, coneguts com a NESE B. En principi, el Departament d’Educació ha de cobrir tot el cost de la plaça d’aquest alumnat per garantir-los la gratuïtat en l’escolarització a través de les anomenades “motxilles econòmiques”, cosa que a la pràctica no acaba passant. De fet, tant Salvà com Meritxell Ruiz, secretària general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), entitat a la qual pertanyia l’escola Sagrat Cor del carrer Ribes, al mateix barri del Mireia, que va tancar el curs passat, recorden que un informe del Síndic de Greuges del 2020 ja va denunciar l’infrafinançament de les concertades, que haurien de rebre 1.500 euros per infant a primària i 1.800 a secundària. “Rebem de mitjana uns 778 euros per alumne”, assegura Ruiz, un dèficit que les escoles concertades més petites i que no tenen cap congregació al darrere, com les religioses, acaben patint molt. “Són les que tenen la línia de flotació més dèbil”, tot i que remarca que l’economia de les concertades que no són congregacions, es vesteix “de l’aportació dels pares i de l’administració”. “Amb els recursos que tenim aconseguim una qualitat molt alta i la volem preservar”, afirma.
Alta complexitat
Amb tot, aquest coixí que tenen les concertades que formen part de congregacions no sempre garanteix la seva continuïtat com és el cas del Sagrat Cor de Ribes. En aquest sentit, tant Salvà com Ruiz alerten també que bona part dels centres concertats que arrosseguen problemes són els que tenen una “funció social” i que es troben en barris amb molta immigració, desfavorits i amb problemes economicosocials importants i que sovint acullen més d’un 60% d’alumnat NESE B. “Tot això fa que les escoles més socials estiguin en risc de col·lapse”, diu Salvà. A part, diuen que les concertades no tenen categoria “d’alta complexitat” i, per tant, no reben els ajuts extraordinaris que sí que tenen les públiques amb sovint igual percentatge i tipologia d’alumnat, encara que comparteixin barri, districte o zona de proximitat i fins i tot, famílies.
Des del departament, el director general de Centres Concertats, Xavier Güell, recorda que la concertada forma part del Servei d’Educació de Catalunya que estableix la LEC i assegura que posaran “tots els esforços per millorar el finançament i augmentar les plantilles”, tot i que assenyala que “a hores d’ara” no disposen de pressupostos. A més, recorda que a vegades davant una inviabilitat econòmica, hi ha altres solucions, com la que va anunciar dijous l’Escola Pia d’Igualada, que el curs que ve assumirà la gestió i direcció del Mare Diví Pastor, i que acabarà abandonant l’edifici el 2026.
En el cas del Mireia i el Sagrat Cor de Ribes, des de la FECC atribueixen la pèrdua del concert a infantil per falta d’alumnes a una “mala planificació” del Consorci d’Educació de Barcelona a l’Eixample, on hi ha moltes vacants. “No faltaven places d’infantil però van anar fent escoles, el Gaià i 9 Graons, i van passar a la xarxa pública dues concertades (Concepcionistes, ara Institut Escola Eixample, i Marillac, ara Institut Escola Sicília)”. “Ha provocat una sobreoferta que també perjudica la pública”, lamenta Ruiz.
Precisament les vacants han estat una de les raons per què ni Mireia ni Sagrat Cor preveiessin la possibilitat d’integrar-se a la xarxa pública, ja que un dels requisits per fer-ho viable és aquesta necessitat d’oferta de places, com sí que va passar per exemple a les escoles barcelonines de Sant Felip Neri, a Ciutat Vella, i Projecte, a Sarrià-Sant Gervasi.
