Menys aus al delta de l’Ebre per les alteracions al riu, l’agricultura intensiva i el canvi climàtic

Un estudi de l’asso­ci­ació SEO/Bird­Life ha cons­ta­tat una “dis­mi­nució sig­ni­fi­ca­tiva” en la presència hiver­nal d’aus migratòries al delta de l’Ebre, que s’atri­bu­eix a “múlti­ples fac­tors de pressió”. L’informe cita les alte­ra­ci­ons hidrològiques del riu Ebre, “espe­ci­al­ment la reducció en l’apor­tació de cabals i sedi­ments”, la “inten­si­fi­cació agrícola”, que exer­ceix “pressió” sobre els arros­sars i pro­voca “un ús exces­siu d’agroquímics” i “els efec­tes del canvi climàtic”. A banda, l’estudi també ha cons­ta­tat que a Cata­lu­nya hi ha 400 aigua­molls des­pro­te­gits, tot i ser espais espe­ci­al­ment impor­tants per a la con­ser­vació de les aus.

Per aquest motiu es reclama reforçar les mesu­res de gestió i con­ser­vació a la zona, amb un enfo­ca­ment “inte­gral” que pro­te­geixi tant els hàbitats com les espècies que en depe­nen.

L’informe ha ana­lit­zat el con­junt dels aigua­molls de l’Estat i ha qua­li­fi­cat el seu estat de “dolent”. Doñana, el delta de l’Ebre, l’albu­fera de València, les Tablas de Dai­miel, la badia de Cadis, la lla­cuna de Fuente de Pie­dra o el com­plex inter­ma­real Umia-Grove són espais en risc. Un informe del 2022 ja aler­tava de l’estat de con­ser­vació “pre­o­cu­pant” en què es tro­ben els aigua­molls més impor­tants de l’Estat, i els autors de l’anàlisi actual lamen­ten que “per desgràcia” la inves­ti­gació d’ara “mos­tra una imatge poc engres­ca­dora de la feina desen­vo­lu­pada per a la con­ser­vació dels aigua­molls a Espa­nya”, sen­ten­cia