Voluntàries i valentes
Un fàrmac testat en un assaig clínic ja s’està subministrant a pacients de càncer d’ovari en la diagnosi i el tractament inicial
Destaquen l’altruisme dels pacients que voluntàriament testen nous tractaments perquè el benefici personal és potencial
L’any 2017, Eva Baltar va ingressar d’urgència a l’hospital Josep Trueta. Li van diagnosticar càncer d’ovari. El 2018, després de completar el tractament de quimioteràpia i cirurgia, Pilar Barretina, cap de servei d’oncologia mèdica de Girona, li va explicar que, tot i no tenir el tumor, tenia un risc molt elevat de recaure i la va informar de la possibilitat de participar en un estudi. “Malauradament, el càncer d’ovari es diagnostica, en la majoria de casos, en fases avançades i tenen molt mal pronòstic”, recorda l’oncòloga. Després de sospesar pros i contres, de tenir tota la informació, que la doctora li expliqués els avantatges i desavantatges, de llegir els papers i de preguntar els dubtes, Eva Baltar va decidir participar en l’assaig clínic. “Si no ho poden provar, no poden saber si funciona. Penso que s’ha de fer. Per poder ajudar a millorar. I, en el cas del càncer, com més coneixement tinguem, millor”, assenyala l’Eva, de 59 anys, a la consulta de l’ICO Girona. Ho va parlar amb la família, però la decisió final va ser seva i va signar el procés de consentiment informat.A partir d’aquí, va entrar en l’assaig clínic, en què hi havia dos grups de pacients: un rebia un tractament experimental, unes pastilles, i l’altre, placebo.
“La participació en un estudi és voluntària, però també és valenta, perquè assumeixes que hi hagi una probabilitat que et toqui un placebo i que no et beneficiïs i només estiguis ajudant l’altra gent. Honora molt les persones que participen en aquest tipus d’estudis”, recalca Pilar Barretina. En aquest sentit, hi ha estudis que inclouen placebo i d’altres que no. En l’assaig en què va participar l’Eva sí que n’hi havia i no sabien si es prenia el fàrmac o el placebo. Ho van descobrir quan va tenir un efecte secundari.
El fàrmac que va prendre Eva Baltar durant l’assaig clínic es va testar en pacients amb càncer d’ovari que havien esgotat les alternatives de tractament, i actualment s’està subministrant en el moment del diagnòstic i del primer tractament, que és quan hi ha més possibilitats de, “potencialment, curar”.
L’Eva ja ha acabat el tractament i està en el procés de seguiment. L’augment de supervivència, explica Pilar Barretina, fa que s’hagi de controlar que no hi hagi un efecte contraproduent, seqüeles a llarg termini i “per assegurar que els resultats es mantenen en el temps”. És per això que aquests controls són tan exhaustius. “Estàs molt controlada”, hi afegeix l’Eva.
Requisits
L’assaig clínic, destaca l’oncòloga, és l’eina que serveix als investigadors per testar nous tractaments. Volen comprovar si el que al laboratori ha donat dades preclíniques que poden ser útils, dona millors resultats amb els pacients dels que s’obtenen amb els tractaments estàndards.
“No tothom que vol pot i no tothom que pot vol”, remarca Pilar Barretina en relació amb la participació, ja que cada assaig està restringit, en funció del tipus de malaltia, amb uns criteris d’estat de salut que s’han de complir. Aquests requisits són, entre d’altres, el tipus de tumor, la resposta al tractament previ, una característica concreta de les cèl·lules del tumor, una analítica amb uns valors determinats... El que es busca és fer l’estudi amb seguretat i amb pacients amb les característiques més homogènies possibles perquè el benefici que es veu en l’assaig es pugui atribuir al fàrmac que s’administri.
És un procés a llarg termini, amb un seguiment continuat. “Fa uns anys, la proporció de pacients que vivien més de cinc anys després del diagnòstic era molt baixa; ara, per sort, cada vegada hi ha més pacients que sobreviuen més anys després del diagnòstic”, assenyala l’oncòloga. Destaca la importància de tenir dades de les seqüeles potencials, de com se senten els pacients... “La investigació clínica és una manera d’avançar, i en moltes ocasions és una oportunitat per al pacient ja que té la possibilitat de rebre el tractament abans que estigui aprovat”, destaca.
L’oncòloga assenyala que l’oferta d’assajos clínics en què poder participar és “una mesura de qualitat” d’un centre hospitalari assistencial. A l’ICO Girona, hi ha 147 assaigs clínics, dels quals 56 estan en la fase de reclutament de pacients. El 2024, es van reclutar 86 pacients.
“L’investigador és la cara visible, però hi ha molta gent al darrere: infermeria, zeladors que mouen les mostres de sang, coordinadors...”, especifica la doctora Barretina, tot recordant que és ella qui sortirà a la foto. “És un treball d’equip a l’hospital i cooperatiu internacionalment, ja que es comparteixen les dades.”