El ‘No passareu’ del Clapton CFC

Quan l’àrbitre xiula l’inici del partit i la pilota comença a rodar per la gespa del terreny de joc del Clapton CFC, a Forest Gate, a l’est de Londres, hi deu haver uns 800 aficionats al camp, un nombre elevat per un partit de la desena divisió anglesa. Juguen el Clapton CFC i el Halls Athletic. El Clapton és molt diferent de la resta de clubs de futbol. Els aficionats venen al camp a animar l’equip però també a reivindicar valors antifeixistes i lluites socials.

Porten banderes palestines, irlandeses i republicanes i, en lloc de les típiques pancartes amb clams futbolístics, despleguen eslògans com ara: “Som el Clapton, sempre antifeixistes”; “Ningú no és il·legal”; “Llibertat per a Palestina“ o “Stonewall va ser una revolta”, pels aldarulls entre la comunitat gai i la policia a Nova York el 1969 considerats com l’inici de la lluita pels drets del col·lectiu LGTBI.

Juguen amb la samarreta vermella, groga i morada de la bandera de la Segona República espanyola, que està plena de símbols. La bandera té la forma de les estrelles de tres puntes de les Brigades Internacionals. A la màniga hi ha les tres fletxes antifeixistes apuntant al sud-oest del Front de Ferro, l’organització paramilitar alemanya que va lluitar contra els nazis entre el 1931 i el 1933 a la República de Weimar. Darrere, sobre el número, el “No passareu”, el poema d’Apel·les Mestres del 1915 contra la invasió alemanya de Bèlgica a la Primera Guerra Mundial convertit en himne i lema antifeixista durant la Guerra Civil contra l’ocupació franquista.

El Clapton va ser fundat el 1877 i va guanyar cinc copes angleses els primers anys, quan el futbol encara era amateur. L’any 2018 una part de l’afició i mig equip es van separar, decebuts per la deriva comercial empresa pel propietari, i van crear el Clapton Community FC per recuperar el sentiment de pertinença als aficionats. Van començar de zero, a l’última categoria. Ara el club té dos mil socis i tots són propietaris. Compta amb un equip masculí i un de femení, que reben el mateix tracte.

L’anterior propietari també va perdre el camp original, on som ara, The Old Spotted Dog (“El vell gos amb taques”), el més antic de Londres, construït el 1888 en uns antics terrenys de caça d’Enric VIII. El van recomprar fa dos anys amb els diners de la venda de samarretes republicanes. La demanda és extraordinària, N’han venut ja 20.000, vuit mil a l’Estat espanyol, i bona part a Catalunya i al País Basc, on hi ha uns 200 socis.

El Clapton marca el primer gol i provoca el deliri dels aficionats. La majoria són a la petita tribuna de fusta rere les banquetes i es passen tota l’estona cantant al so dels tambors. Hi ha molta gent jove que no aniria a veure un partit de la Premier però sí que ve aquí. “El club s’alinea amb els meus valors de socialisme, antifeixisme, comunitat, inclusió i activisme”, diu el Ben, de 25 anys, actor, que ha quedat amb uns amics.

A l’altre lateral hi ha una tribuna més àmplia. S’hi poden veure molts pares amb cotxets amb nadons. A la mitja part, es dirigeixen al bar, on venen cervesa i begudes fetes al barri. A l’entrada, un cartell adverteix que no es tolera ni el sexisme, ni el racisme, ni l’assetjament sexual, ni l’homofòbia ni la transfòbia, sota cap excusa.

El Clapton segueix la tradició d’esquerres de l’East End, com es coneixen les antigues zones industrials i densificades de l’est de Londres. No gaire lluny, a Bow, el juliol del 1888, les 1.400 mistaires de la fàbrica de llumins Bryant&May van anar a la vaga per protestar per les miserables condicions laborals i els greus problemes de salut que tenien per l’exposició al vapor de fòsfor blanc, que els provocava una necrosi dels ossos fins a desintegrar-los. Amagaven les deformacions facials sota mocadors perquè les feien fora si se n’assabentaven, perquè no volien que es fes públic. Van ser acusades de mentideres pels propietaris i menyspreades per la societat, que llavors veia amb molt mals ulls que una dona treballés. Però elles no es van arronsar i van aconseguir entrar al Parlament, on traient-se els mocadors van mostrar les mandíbules deformades als parlamentaris, que es van escandalitzar. La fàbrica va haver d’acceptar les seves peticions i es va formar el primer sindicat de dones. Aquella reivindicació va esperonar el moviment sindicalista a Londres. El 1968, les cosidores de la fàbrica de Ford de Dagenham van fer una vaga salvatge de tres setmanes per exigir el mateix sou que els homes, que va acabar amb la introducció de la primera llei d’igualtat salarial de gènere al país el 1970.

També aquí es va frenar el feixisme al Regne Unit el 4 d’octubre del 1936 en la batalla de Cable Street. La Unió Britànica Feixista, el partit d’Oswald Mosley, havia convocat una marxa antisemita a Whitechapel que volia emular la marxa a Roma de Mussolini el 1922 que va acabar amb els feixistes al poder. A Whitechapel era on hi havia els immigrants. Per un cop, jueus, irlandesos, comunistes, anarquistes i socialistes, es van unir. Aquell matí del 1936 els feixistes de Mosley es van trobar barricades als carrers i milers de ciutadans darrere. Es van produir violents enfrontaments entre els locals i la policia, desplegada per protegir els feixistes, que es van acabar retirant.

D’alguna manera, la samarreta republicana que llueixen els jugadors té el pes d’aquesta història. Els locals marquen el tercer gol i ho celebra l’Steve, un irlandès de Liverpool ja jubilat que porta una bandera palestina lligada al coll amb unes lletres escrites en gaèlic irlandès. L’Steve és aficionat del Clapton perquè el seu besoncle va lluitar amb les Brigades Internacionals a la Guerra Civil espanyola i va morir a la batalla de Brunete el 1937. Integrava la Columna Connolly, a la qual pertanyien els voluntaris irlandesos. “Li va disparar un franctirador que el va malferir i després un feixista el va rematar a terra”, diu.

Està content perquè acaba de saber que el proper 26 de maig, en l’últim partit de la temporada, destaparan aquí una placa en record dels disset brigadistes del barri i dels brigadistes en general. El resultat final del partit és de sis a un a favor del Clapton. Ens hem perdut alguns gols però, com diuen aquí, “si algú ve al camp del Clapton i veu tots els gols, és que no ha vist el partit”.