Ciència

Ciència

Amb un ull posat en l’YR4

Per ori­en­tar-se, per ges­ti­o­nar els cul­tius, per desen­tre­llar el fun­ci­o­na­ment del sis­tema solar, per bus­car res­pos­tes sobre el més enllà, per pur plaer… Durant mil·len­nis, la huma­ni­tat ha obser­vat el cel noc­turn amb tota mena de fina­li­tats i excu­ses. Dar­re­ra­ment, se n’hi ha afe­git una de nova, molt més ter­re­nal i peremptòria, que té ben interes­sada la comu­ni­tat d’astrofísics: esca­tir les pro­ba­bi­li­tats que l’aste­roide YR4 ens pugui caure damunt del cap. (Espòiler: ben poques.) Aquest objecte, des­co­bert el desem­bre pas­sat des de Xile pel Sis­tema d’Última Alerta d’Impacte Ter­res­tre d’Aste­roi­des, és el pri­mer que ha asso­lit un nivell de peri­llo­si­tat de 3 sobre 10 en l’escala Torino, que valora tant les pos­si­bi­li­tats d’impacte com els estralls que podria cau­sar. Tot i això, els astrofísics són clars i coin­ci­dents: “No cal patir, però tam­poc se’l pot per­dre de vista.”

Per la tra­jectòria de l’YR4 té, ara mateix, un 2,2% de pos­si­bi­li­tats de col·lidir amb la Terra el 22 de desem­bre del 2032. Això l’ha situat al cap­da­munt de la llista de l’Agència Espa­cial Euro­pea de 1.743 objec­tes pro­pers a la Terra sobre els quals s’ha cal­cu­lat un risc d’impacte amb la Terra amb resul­tat dife­rent a zero. Poc després de des­co­brir-lo, les pro­ba­bi­li­tats se situ­a­ven al vol­tant de l’1%, però, ara fa uns dies, va arri­bar a 2,4% i això va encen­dre rela­ti­va­ment les alar­mes, més mediàtiques no pas dels espe­ci­a­lis­tes. “Les pro­ba­bi­li­tats que impacti amb la Terra són molt bai­xes, i el que sol pas­sar amb aquesta mena d’objec­tes és que, com més els estu­diem i millo­rem els paràmetres que en defi­nei­xen l’òrbita, més es redu­eix la incer­tesa”, apunta l’inves­ti­ga­dor de l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Espa­ci­als de Cata­lu­nya Josep Maria Trigo.

De moment, molts astrònoms han començat a reco­llir dades per estu­diar-lo més a fons, però, a par­tir de l’abril, ja no serà visi­ble des dels obser­va­to­ris ter­res­tres. Lla­vors, ja s’ha pre­vist seguir-ne la pista des d’apa­rells de pri­mer nivell, com ara el teles­copi espa­cial James Webb. Hi ha marge de temps i, a més, el 2028 l’aste­roide farà una pri­mera pas­sada, apro­xi­mant-se a uns quants mili­ons de quilòmetres de nosal­tres, i això per­metrà estu­diar-lo encara millor i, si calgués, plan­te­jar alguna mena d’inter­venció. Cal recor­dar que, el setem­bre del 2022, la NASA va exe­cu­tar amb èxit la missió DART, con­sis­tent a apro­xi­mar-se a l’aste­roide Dimorp­hos i esta­ve­llar-hi una sonda per estu­diar si la tàctica de l’impacte era via­ble per defen­sar la Terra de l’amenaça poten­cial d’un objecte pro­ce­dent de l’espai. L’YR4 té una mida esti­mada d’entre 40 i 90 metres de diàmetre. Això el situa en la cate­go­ria d’aste­roi­des capaços d’arra­sar una ciu­tat, en l’impro­ba­ble cas que hi anés a petar, perquè el més habi­tual seria que caigués a l’oceà, que ocupa el 75% de la superfície pla­netària, o bé en ter­renys des­ha­bi­tats, com va pas­sar el 1908 a Sibèria. Per tant, queda molt lluny del que va aca­bar amb els dino­sau­res i el 80% de la fauna, ara fa 66 mili­ons d’anys, que s’estima que feia uns deu quilòmetres.

Ciència



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia