llengua
Què cal fer per revertir el baix ús social del català?
L’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població feta pública dimecres passat ha confirmat la davallada del percentatge de persones que utilitza el català de manera habitual, que cau fins al 32,6%. És una tendència a la baixa que els lingüistes fa temps que preveien i que ha evidenciat l’alarmant estat del català, que molts qualifiquen “d’emergència lingüística”. Cal recordar que, segons la Unesco, quan una llengua té un ús social per sota del 30% està en perill d’extinció.
“Són dades incontestables i fa temps que se sabia”, afirma el professor de filologia catalana a la Universitat de Barcelona (UB) i especialista en història de la llengua, Francesc Bernat, que considera que amb aquestes dades el que cal fer és “reconèixer la situació” i respondre amb “mesures excepcionals” que creu no passen precisament per oferir més cursos de català, com va anunciar l’endemà de la presentació de l’Enquesta el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. Bernat alerta de l’ús social en la franja dels menors de 25 anys, que assegura fa anys que està per sota del 30% i, per tant, s’està en procés de “substitució lingüística galopant”. Amb tot, reconeix que els catalans, “per regla general, no abandonen la llengua”, que és el que passa en els processos de substitució lingüística.I remarca que la mala situació del català es deu a la baixada de la natalitat i a la contínua arribada de gent de fora que “no té cap necessitat d’aprendre el català”. Per això destaca la importància que el català esdevingui una llengua “imprescindible”. “Cal crear la necessitat imperiosa de saber i utilitzar el català’”, per exemple, per poder treballar. Per tant, aposta per endurir les normatives i, sobretot, sancionar aquells que incompleixen la llei, des dels professors que se salten l’obligatorietat de fer classes en català als centres educatius fins a les cadenes comercials que obvien el català. Mesures que ni els governs anteriors van fer ni l’actual s’atrevirà a tirar endavant perquè són mesures impopulars, molestes i que poden ferir susceptibilitats. Per tot plegat alerta que en l’estat actual de l’ús social de la llengua o s’actua de manera “contundent” o caldrà “acceptar que els nostres nets ja no parlaran català”.
El paper de l’Estat
De la mateixa manera Avel·lí Flors Mas, professor de sociolingüística de la UB, qualifica les dades de “preocupants”, tot i que “previsibles” tenint en compte la demografia i la natalitat. “Confirmen la tendència de la minorització creixent” del català, afirma. Amb tot, destaca en positiu la “capacitat important” de la comunitat catalanoparlant d’incorporar nous coneixedors de la llengua i parlants encara que sigui en “freqüències baixes però significatives”; també, que es “mantingui la transmissió intergeneracional de la llengua”.
A l’hora de buscar les raons, Flors assenyala l’Estat espanyol, que “s’ha negat reiteradament” que el català pogués aspirar a un “estatus encara que fos igualitari amb el castellà”. Per això considera que sense “sobirania lingüística”, sense capacitat de fer polítiques pròpies, difícilment es pot revertir una situació de minorització “tan acusada”. Amb tot, assegura que la Generalitat té “mecanismes i institucions” que li permeten treballar a favor de la incorporació de nous parlants que s’haurien “d’activar i funcionar amb més rendiment”.
Així, coincideix amb Bernat que cal ser més estrictes, per exemple, “amb la capacitació lingüística real dels treballadors públics i reforçar el paper del català com a llengua vehicular a l’educació per assegurar” que infants i adolescents surten de l’escola amb un coneixement “elevat” de la llengua que els permeti fer-la servir en condicions d’igualtat amb el castellà. També ampliar el dret d’opció lingüística del català “en totes les esferes de la vida”, ja sigui en comerços, restauració i serveis, que haurà d’anar acompanyada “d’una formació lingüística més gran dels treballadors”.
I, per últim, com el mateix conseller va comentar i entitats com Òmnium han expressat, Flors alerta que cal “una responsabilitat de la societat civil” i de les persones mateixes que s’han d’acostumar a parlar en català en tots els àmbits i també amb la població nouvinguda. En aquest sentit, Ferran Suay, president de Tallers per la Llengua, que des del 2004 organitzen cursos perquè els catalanoparlants aprenguin recursos per mantenir-se en català, lamenta que els catalans hagin assumit “com un hàbit” canviar de llengua. Sembla que s’hagi normalitzat que “si parles en català et poden qüestionar i si parles en castellà, no”. “I això ho hem convertit en un hàbit, que és molt difícil de canviar”, avisa, sobretot mirant el baix ús social de la llengua entre els menors de 25 anys, per qui sembla que el català “no és atractiu”. Una substitució cap al castellà que el porta a ser taxatiu: “Aquest hàbit és letal. Mata la llengua.”