Recular 30 anys amb el català

Què es vota?

570.000 famílies han de decidir fins demà si volen el castellà o el català com a llengua vehicular d’escolarització dels fills que cursen d’infantil a tercer de secundària. Núria Cerveró, portaveu de Famílies pel Valencià , considera que les famílies no són les que han de decidir qüestions “que corresponen a pedagogs i lingüistes” i recorda que actualment els projectes de centres es decideixen al consell escolar, on hi ha representants de tota la comunitat educativa, també de les famílies.

Llibertat d’escollir?

La consulta neix de l’aplicació de la llei 1/2024, batejada pel PP com a llei de “llibertat educativa”, però les tres entitats consultades alerten que, de “llibertat”, res de res. Des de l’ Associació de Direccions , la seva presidenta, Isabel Moreno, assegura que no quedarà garantida la tria de la llengua ni en castellà ni en català. Afirma que després de tres dècades exercint la docència, la majoria sota govern del PP, aquesta consulta i la nova llei educativa de Rovira és un gran retrocés. “Tornem 30 anys enrere”, considera, tot recordant que des de llavors s’havia aconseguit més inclusió de l’alumnat, evitant guetos d’escoles, superant actituds racistes i garantint que al final de l’escolarització l’alumnat assolís les competències en les dues llengües cooficials. Per la seva banda, Cerveró posa èmfasi en el fet que ara les famílies ja triaven una escola o institut pel projecte lingüístic. En canvi, ara, encara que hagin escollit el català o el castellà com a llengua predominant, els centres educatius hauran d’aplicar una o altra llengua en cada classe en funció del que hagin votat les famílies i el percentatge d’alumnat. Així, per exemple, si en una escola de primària de dues línies hi ha 37 dels 50 alumnes que han triat castellà, les dues classes s’oferiran en aquesta llengua. Per tant, hi haurà tretze persones a qui no se’ls garantirà l’escolarització amb la llengua escollida. “Això ara ja està provocant la confrontació entre famílies”, remarca Moreno. Des d’ Escola Valenciana , la seva presidenta, Alexandra Usó, explica que en una trobada amb el conseller d’Educació valencià els va dir que, davant una situació similar per garantir la tria de llengua que tant han defensat, es podria considerar fer una de les classes “mixta”, en català i castellà, cosa que no està prevista ni en l’ordre de govern que regula la consulta ni en la mateixa llei. A part de no tenir en compte els problemes organitzatius que tindrien els centres educatius.

El model actual

Però quina és la diferència entre el model actual i el de la llei de “llibertat educativa”? Amb el govern del Botànic (socialistes, Compromís i Podem), es va aprovar el 2018 la llei del plurilingüisme, que garantia almenys un 25% de les hores lectives en català (Escola Valenciana denuncia que ja s’incomplia en la concertada) i en castellà, i entre un 15% i un 25% en anglès. El projecte lingüístic de l’escola s’aprovava al consell escolar. Ara, amb la nova llei del PP de “llibertat educativa”, a les zones castellanoparlants el català pot quedar relegat a un 10%, a una assignatura. A part, en aquestes zones l’alumnat pot demanar quedar exempt d’avaluació, cosa que impossibilitarà que es garanteixi assolir les competències lingüístiques de les dues llengües. Amb la consulta de tria de llengua, el català també pot quedar reduït a la mínima expressió en altres zones on les famílies hagin triat majoritàriament el castellà. Amb la nova llei, l’alumnat com a màxim podrà rebre un 60% de classes en català, un límit que ara en alguns centres educatius era molt més elevat.

La llei, al TC

Compromís, amb una cinquantena de diputats del Congrés de diferents partits polítics (entre els quals, ERC i Junts), va presentar el setembre passat un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei de llibertat educativa del govern de Mazón, que el tribunal va admetre a tràmit, ja que considera que va en contra dels drets lingüístics de l’alumnat reconeguts en l’Estatut valencià, la Constitució espanyola i altres lleis de rang superior. Es qüestiona precisament que en acabar l’escolarització l’alumnat tingui adquirides les competències lingüístiques en les dues llengües. En aquest sentit, tant Moreno com Usó i Cerveró coincideixen a recordar que és responsabilitat del govern d’impulsar polítiques i accions cap a la llengua minoritzada, és a dir, el català.

Retorn a la segregació

La llei de llibertat educativa provocarà la segregació de l’alumnat per raó de llengua, fet que perjudicarà sobretot els nouvinguts i aquells centres amb una gran quantitat d’estudiants estrangers o amb predomini del castellà. Moreno, de l’associació de directors, a més, lamenta que la consulta faci que la tria entre català i castellà comporti prendre posició “en contra” de la llengua no escollida. “Es vol posar fi al procés de normalització” del català, lamenta Usó.

Els resultats

Com que la consulta de tria de llengua s’ha fet de manera telemàtica (amb molts problemes, segons ha denunciat Famílies pel Valencià), els resultats es podrien conèixer al moment. Amb tot, ni en l’ordre del govern sobre la consulta s’especifica ni les tres entitats consultades saben ben bé quan es farà públic ni com. Des de la conselleria d’Educació, no s’ha aclarit el dubte, tot i que és evident que no es poden fer públiques les llistes per garantir la privacitat de les famílies. Però des de l’associació de directors, Moreno alerta que necessiten saber-ho aviat per organitzar el curs que ve, ja que podria ser que moltes escoles i instituts hagin de modificar els projectes educatius.